EM PENSO QUE CAL DONAR UN PAS QUALITATIU EN LA MOBILITZACIÓ CONTRA LES RETALLADES DEL CAP D'OLESA

Sant Feliu de Llobregat (1979). El primer consistori democràtic i dirigents socials encapçalant la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)

El dijous día 14 la resposta ciutadana a la convocatòria de “Asamblea Justícia Social” contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i ens vam fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digues que els manifestants haguéssim omplert el Teatre de la Passió.

-I ara que? li vaig preguntar a l'acabar, a un regidor membre del govern municipal. Vam coincidir en que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per “Asamblea Justicia Social” i sense protagonismes de ningù, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplissima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a (afegeixo jo) donar forma i contingut al “front comú” anunciat per l'Alcalde d'Olesa Salvador Prat, i poder arribar “fins a on faci falta” contra aquesta mesura, “que perjudicaria greument l’atenció sanitària a prop de 24.000 persones” seguint amb les paraules del mateix alcalde. Penso que es important en aquest moment i situació concreta crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" ho impulsi.

Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Modestament opino que aquest es el camí.