PÚBLICO deixa d'editar-se en paper. Una altra batalla perduda. Ahir, 24 de febrer, quan al mati el vaig comprar per injectar-me la dosi diària d'informació que necessito, no sabia que avui ja no podria fer-ho. Mentre escric aixó tinc el “mono” i haure de recorrer a la “metadona” d'altres diaris mes o menys objectius però no serà el mateix, compraré producte molt sovint adulterat i que no reflectira els meus interessos i necessitats. Trobaré a faltar, i molt, les reflexions dels professors Navarro, Fontana, Mayayo i altres veus critiques, la ironia mordaç (malgrat que, a vegades, les seves mossegades em feien mal) de l'Isaac Rosa, l'Escudier.....Una altra vegada la “ma invisible” del lliure mercat ha actuat. Cert que es manté l'edició digital, però companys no es això, ja que un no és, ni vol ser, dels que van amb artefactes informàtics a tot arreu, jo tenia la necessitat, a mes de llegir-lo, d'anar amb el meu PUBLICO sota el braç amb el nom ben a la vista i que, en aquests temps tan depriments i tristos, quedés ben clar que jo soc d'esquerres, que cony¡.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada