¡DEU MEU, PERDÓ! ¡ HE VIST LA LLUM!

EL PP ATORGANT EL DO DE LLENGÜES. JO SOC EL QUE TREU EL CAP PER SOTA


Quan jo era petitó estudiava amb la Enciclopèdia Àlvarez i a l'apartat de “Religión” m'ensenyava que el dia de Pentecosta es va aparèixer l'Esperit Sant als Apòstols en forma de llengües de foc que es van posar sobre els seus caps i de cop van començar a parlar llengües que mai abans havien entès ni parlat. Vaig créixer i em vaig tornar un descregut i amb la meva nula fe me'n fotia d'aquest prodigi. Ara humilment reconec que es possible, encara que no cal la intervenció de l'Esperit Sant ja que nomes cal ser diputat del Partit Popular per poder repartir aquesta gracia als gentils entre els que em trobo. M'ha sigut donat el do de les llengües ¡lloat sigui el PP!. Això se'n diu glossolàlia.
Un dia vaig dir “ruc” a un valencià i es va emprenyar i ,clar, vaig pensar ¡cony! aquest paio m'ha entès i jo l'entenc i això que ell parla en valencià i jo en català. Aquí jo ja vaig començar a intuir alguna cosa però la meva manca de fe em superava i no m'ho acabava de creure.


Ara se que per infusió parlamentaria Popular m'ha sigut atorgat el do de la glossolàlia: m'expresso en català i em faig entendre en valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc i en lapao, una estranyissima parla de la franja oriental d'Aragó que limita amb Lleida i Tarragona. I, també he descobert, que si parlo en castellà a l'Aragó m'entenen en lapolla. He fet la prova a Fraga i ha funcionat. ¡Parlo vuit llengües¡.


¡Deu meu que, amb la divina mediació del Partit Popular, m'heu obert els ulls deixeu-me tornar al vostre redós del que, pecant greument d'orgull, m'havia separat¡ .

De moment aquest estiu me'n vaig de vacances al Tibet que es veu que també parlen.Lapao