OLESA. OBLIT O MEMÒRIA SELECTIVA?

Vius encara en el record dels olesans els fastos de l'Onze de Setembre, amb els marcials Miquelets desfilant pels carrers i retent homenatge amb patriòtic fervor a la Plaça Nova als 158 suposats “voluntaris” austriacistes d'arreu d'Europa que entre el 1705 i 1714, van lliurar llurs vides a Olesa, també suposadament, en defensa de les llibertats catalanes, ens hem... oblidat? d'un fet tant o mes important, real, proper i constatable per la memòria encara viva de bastants ciutadans i ciutadanes: Fa 75 anys, el 25 de gener de 1939, l'exercit mal anomenat “nacional” ocupava Olesa de Montserrat, abolia la legalitat democràtica republicana i començava per a moltes persones un llarg període de mort, repressió i/o exili i, per el conjunt de les classes populars si mes no, por, gana i pèrdua de drets socials i nacionals.

Un desastre equiparable en transcendència al del 1714. Malgrat tot ni un record, ni una menció, ni un lloc a la agenda d'activitats municipals del nostre ajuntament independentista i d'esquerres per a un fet tan recent, vist amb ulls històrics, i que ha afectat i de fet encara afecta ni que sigui indirectament, a persones reals i identificades que van patir per causa dels seus ideals de justícia i llibertat i que encara no han trobat reparació.

Oblit?. Memòria selectiva? Sigui el que sigui és imperdonable i em remeto a allò que vaig escriure a la anterior entrada d'aquest blog, però cal tornar-ho a dir: Deixant de banda l'inexplicable cas d'Alfons Sala, es manté el nom de carrers i places a la memòria d'olesans assassinats (amb responsabilitat primera dels sublevats, però) en el desconcert i el caos del començament de la guerra, de personatges obscurs com el censor eclesiàstic Cebrià (Cipriano) Montserrat, de la unitat militar carlista sublevada Terç Nostra Senyora de Montserrat però s'oblida reiteradament, si no es menysprea (la flor de l'alcalde Figueras no fa estiu), als olesans assassinats al cementiri d'Abrera i Olesa, al Camp de la Bota a Barcelona, als camps d'extermini nazis.

A Olesa tenim encara una oportunitat d'or per reparar la injustícia comesa amb les nostres víctimes del franquisme amb l'oblit a que els hem sotmès.El 19 i 20 de febrer farà 75 anys dels assassinats del cementiri d'Abrera i Olesa: començem a treballar per dedicar un any a les víctimes i a la seva memòria amb un seguit d'actes i activitats que els hi retorni la dignitat que els hi hem negat fins ara i que, en canvi, han tingut les altres víctimes com es pot veure a les fotografies.

Per reivindicar i exigir els drets socials de ciutadania i els nacionals de Catalunya robats faig meva la lluita i el sacrifici dels republicans, certa i indiscutible de fa 75 anys, front la mes que discutible dels soldats del Memorial 158 en fa 300. El meu record i reconeixement es per a ells..