Quan el 25 de juliol Jordi Pujol i Soley, el fill del Florenci el
borsista, va declarar davant tota la ciutadania catalana que tenia
uns calerons amagats a Andorra i amb fingit dolor dels pecats acabava
dient que “...aquesta declaració sigui reparadora en la mesura que
sigui possible del dany i d'expiació per a mi mateix” semblava fer
un acte de contrició perfecte. Però no: només va fer un acte
d'atrició i encara imperfecte.
La distinció és important, ja que la contrició, segons la Santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana, suposa un penediment del pecat comès amb dolor de l'anima pel fet d'haver ofès a Déu (Catalunya), mentre l'atrició neix de la por a la condemna eterna i de les altres penes que poden caure sobre el pecador.
Però la vella i astuta guineu que va guardar vint-i-tres anys el galliner català ens torna a plantar la bleda al clatell. Ara diu que hi ha un xivato andorrà, de ben segur pagat per l'or de Madrid, que, deslleial amb l'obscur sistema bancari del país pirinenc, el pot deixar amb el cul enlaire i robar els calçotets dels rics per veure si estan cagats esta prohibit a Andorra. Per tant a on vaig dir dic ara dic Dídac (ja se que en castellà queda millor però ¡deu me'n guard!).
Si no hi ha dolor dels pecats, si no hi ha propòsit d'esmena, si no es diuen tots els pecats al confessor, si no es vol complir la penitencia, requisits canònics instaurats al Concili de Trento perquè es perdonin els pecats ¿qui donarà l'absolució a l'antic confrare de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtelia i del grup Crist Catalunya? ¿Anirà a l'infern?. Potser encara pugui fer valdre la seva condició d'”español del año” del 1985 i, previ purgatori, segur, tingui pietat d'ell Monseñor Rouco Varela posem per cas.
La veritat de tot plegat és que l'ex honorable Pujol, el fill del Florenci el borsista, a la seva senectut i sense res a perdre voldrà fer un darrer sacrifici ritual carregant-se a l'esquena una suau creu per tal que la família pugui continuar anant amb l'armilla forta. Sabeu? Aquell barbut jueu alemany amb nom de còmic americà i el seu amic anglès ric ja ho van deixar escrit el 1848: “...La burgesia ha arrencat el vel del sentimentalisme commovedor a les relacions familiars i les ha reduïdes a simples relacions monetàries.”. Si, si, això van escriure aquell parell el 1848, entre altres moltes coses que no estan de moda.
La distinció és important, ja que la contrició, segons la Santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana, suposa un penediment del pecat comès amb dolor de l'anima pel fet d'haver ofès a Déu (Catalunya), mentre l'atrició neix de la por a la condemna eterna i de les altres penes que poden caure sobre el pecador.
Però la vella i astuta guineu que va guardar vint-i-tres anys el galliner català ens torna a plantar la bleda al clatell. Ara diu que hi ha un xivato andorrà, de ben segur pagat per l'or de Madrid, que, deslleial amb l'obscur sistema bancari del país pirinenc, el pot deixar amb el cul enlaire i robar els calçotets dels rics per veure si estan cagats esta prohibit a Andorra. Per tant a on vaig dir dic ara dic Dídac (ja se que en castellà queda millor però ¡deu me'n guard!).
Si no hi ha dolor dels pecats, si no hi ha propòsit d'esmena, si no es diuen tots els pecats al confessor, si no es vol complir la penitencia, requisits canònics instaurats al Concili de Trento perquè es perdonin els pecats ¿qui donarà l'absolució a l'antic confrare de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtelia i del grup Crist Catalunya? ¿Anirà a l'infern?. Potser encara pugui fer valdre la seva condició d'”español del año” del 1985 i, previ purgatori, segur, tingui pietat d'ell Monseñor Rouco Varela posem per cas.
La veritat de tot plegat és que l'ex honorable Pujol, el fill del Florenci el borsista, a la seva senectut i sense res a perdre voldrà fer un darrer sacrifici ritual carregant-se a l'esquena una suau creu per tal que la família pugui continuar anant amb l'armilla forta. Sabeu? Aquell barbut jueu alemany amb nom de còmic americà i el seu amic anglès ric ja ho van deixar escrit el 1848: “...La burgesia ha arrencat el vel del sentimentalisme commovedor a les relacions familiars i les ha reduïdes a simples relacions monetàries.”. Si, si, això van escriure aquell parell el 1848, entre altres moltes coses que no estan de moda.
1 comentari:
Com sempre, oportú, creatiu i punyent.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada