LA “UNIÓ LLIURE DE TREBALLADORS” (ULT) I EL VUITÈ MANAMENT DE LA LLEI DE DÉU

(Aquesta entrada ha estat rectificada el 6-3-2015 a requeriment de la Unió Lliure de Treballadors (ULT) que ha considerat injuriós el seu contingut original. Només es fa esment a aquest fet als efectes merament històrics -aneu a http://mobiols.blogspot.com.es/2015/03/rectificar-es-de-savis-i-jo-ara-dic-el.html-)

 
 



Convé aclarir la nota informativa (de pagament m'imagino) que la “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) ha inserit a la pagina 9 del periòdic “La bústia del Baix Llobregat Nord” a la seva edició del mes de Gener del 2015, perquè hi ha una mentida que atempta de forma greu al vuitè manament de la Llei de Déu.

No es tracta de discutir aquí si és mentida o no l'autoqualificació que aquest sindicat fa d'ell mateix quan es declara Obrer, Independent, de Proximitat i Transparent, trets que se li han de suposar a tot sindicat sigui confederal o no, ara bé, que acrediti l'acompliment d'aquests principis son figues d'un altre paner que depèn de la pràctica sindical diària. El que denuncio del escrit propagandístic a “La bústia” és una mentida evident i notòria, de pecat mortal per anar a l'infern, que la ULT ens deixa anar com si res. Vegem-la

La ULT l'ha dita molt grossa quan sense vergonya de cap mena afirma que ells van agrupar i agrupen “....treballadores i treballadors que no estaven d’acord amb l’evident politització de les altres formacions sindicals. És a dir, qui era afiliat a un sindicat, havia de ser també afiliat a un determinat partit polític. ULT va considerar - i considera - que no s’ha d’estar lligat a cap partit polític que imposi les seves condicions i ideologia a un sindicat, com continua passant avui dia.”.

Aquest recurs desqualificador, més vell que anar a peu, es dirigia de forma recurrent cap a les dues centrals sindicals més representatives, les CC.OO i la U.G.T., però avui en dia ningú amb dos dits de front (encara que com va dir el torero “El Gallo” “Hay gente pa tó”) es creu la vella falòrnia del sindicat com a corretja de transmissió d'un partit i fins i tot als menors de quaranta anys els sona a xinès sigui mandarí sigui cantonès. És cert que històricament els militants del PSOE s'havien d'afiliar a la UGT i que majoritàriament els del PCE i PSUC optaven per CC.OO, però mai al contrari com, barroerament, afirma la ULT, ¡mai!, fins i tot dono fe de què els militants del PSUC, mig de broma, dèiem que era la pràctica sindical de CC.OO la que condicionava les polìtiques del partit. Prova del nou: ¿es va trencar CC.OO quan, malauradament, ho va fer el PSUC el 1982? ¿algú es pot imaginar com seria el panorama polític del Reino de España si Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya sumessin a la seva afiliació el milió i escaig actuals de CC.OO.?, tinguem en compte que el PP amb molt d'optimisme afirma tenir-ne 800.000. Com que descarto radicalment que la direcció de la ULT tingui poques llums, només puc considerar la ignorància o la manca total d'escrúpols per a utilitzar la infàmia com forma d'engany per a explicar i entendre aquest disbarat.
 

Intentaré ser comprensiu. Segurament la joventut de l'actual equip directiu refundador del que al seu inici era la “Unión Libre de Trabajadores” (ULT) els fa parlar (o millor, escriure) de forma tan lleugera. ¿Que en saben dels inicis de la ULT? ¿per què es va fundar un sindicat limitat territorialment a Martorell, Abrera, Olesa i Esparreguera?, Al seu escrit de “La bústia”només ens diuen que són “un sindicat que neix al Baix Llobregat l’any 1977 com a sindicat obrer independent a l’inici de la democràcia, amb l’entrada en vigor de la “Ley Orgánica de Libertad Sindical”. Potser m'equivoqui, però, del meu coneixement, els principals i més destacats promotors, fundadors, padrins i/o coadjuvants de la ULT han mort i no hi ha fonts orals i/o escrites conegudes que puguin donar llum, però la historia ens permet intuir coses. Si mes no, es plantegen dues incògnites:

1. És de sobres conegut que després de la mort del dictador Franco, fruit de la lluita obrera es va enfonsar l'anomenat "sindicat vertical" (oficialment “Organización Sindical Española”) i en un intent de frenar el creixement de les Comissions Obreres, al redós de les restes d'aquest sindicalisme oficial i del poder que encara tenia es van crear una serie de petits sindicats en un intent de dividir un moviment obrer amb fort esperit unitari. Així van neixer la CSO, ASO, CDT, CTI, CTC, CONS, (1)...¿ i potser la ULT?. ¿Que ens haguessin explicat de tot plegat en Josep Cano, en Jaume Camats, l'advocat Garrigó...?.

 

2. Sobre la independència de la ULT. El 22 d'abril de 1978 la ULT va ingressar a USO (Unió Sindical Obrera) amb altres petits sindicats corporatius i territorials, justament en un moment en què començaven a córrer rumors sobre la bona sintonia entre la USO i Convergència Democràtica de Catalunya (2). ¿Que ens haguessin explicat de tot plegat en Josep Cano, en Jaume Camats...?.

 

Ara que la ULT ha abandonat USO i torna a ser “independent” i “pròxima”, podríem afegir una tercera incògnita: ¿per quins interessos la ULT en aquests moments de crisi econòmica i de necessitat d'unió de la classe obrera enfront de les agressions del neoliberalisme ha decidit ser cap de ratolí i no cua de lleó?. I això els qui ho poden respondre són ben vius encara.

(1) “El sindicalismo de clase en España (1939-1977). AA.VV. Ediciones Peninsula. 1978. p.p. 261-263.

(2) ”Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990)”. José Manuel Rúa Fernández (tesi doctoral). Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Historia, 2006. p. 45.