MARCELINO CAMACHO DESPULLA LES CUP

Des del Parlament de Catalunya TV3 entrevistava a la diputada Anna Gabriel de les CUP el dia en què es votava la "Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República" i deia, descarada, que ja sabia que la llei no era la que ells haurien volgut però que no havien pogut aconseguir res millor (guaita tu). Tot seguit intervenia al plenari i, també descarada, intentava avergonyir al Joan Coscubiela (i a CSQEP, ICV, PSUC, CC.OO..., de rebot) per pusil·lànime, citant-li a Marcelino Camacho: "el derecho de huelga se consigue haciendo huelgas".

Quina costum tant repugnant tenen alguns de citar els morts que sempre han menyspreat. La cita és del llibret "Charlas en la prision" que es va editar per primera vegada a Paris el 1974, és a dir en condicions de clandestinitat i dura repressió en la lluita contra el franquisme (feixisme si voleu). Una vegada mort el dictador Franco (al seu llit), les classes obreres i populars va lluitar pels seus drets desobeint la legalitat il-legitima del franquisme, fins que es van concretar, amb molt de sacrifici i lluita, en la Constitució del 1978 tant infamada avui dia pels adamistes de tota mena, entre elles la Sra. Gabriel.

Resulta que Marcelino Camacho, ara admirat per les CUP, va donar suport a aquella nefanda llei. Com va justificar Marcelino Camacho el seu vot positiu a la Constitució?: "Si a una Constitución que considera como valores superiores la LIBERTAD, LA JUSTICIA, LA IGUALDAD Y EL PLURALISMO POLÍTICO, y que recoge los derechos de ASOCIACIÓN, REUNIÓN, EXPRESIÓN, HUELGA, las libertades públicas.....porque aunque no todo se recojiera según nuestros deseos, sin embargo, con la Constitución los trabajadores conseguimos un nuevo equilibrio de fuerzas...Hay cosas en esta CASA QUE VA A SER DE TODOS que no nos gustan, pero trataremos de cambiarlas sin derribar el edificio" ("Confieso que he luchado. Memorias". Ediciones Temas de hoy. 1990. p.p. 419-420.).

Venen a tomb aquests aclariments, perquè posen en evidencia les camàndules i mala fe de les CUP en tot l'anomenat procés, fent-se passar per la locomotora que arrossega cap a Ítaca als mandrosos del PDCat (Convergència, que collons¡¡¡) i ERC, com martell de l'anomenat "règim del 1978"...quan no son mes que els encaradors ("mamporreros" per entendre'ns) voluntaris o involuntaris, tant fa, que possibiliten i possibilitaran la continuïtat de les polítiques antisocials de la dreta, sigui independentista o unionista per activa o passiva, mentre somien en un Puigdemont com a Kerensky i un proper assalt al Palau de la Generalitat encara que no sigui a l'hivern.

Però, quines penques les de la Sra. Gabriel¡¡¡¡ Que fàcil és fer veure que es fa la revolució des de la seguretat que dóna no estar en el franquisme¡¡¡. Peró el seu ara admirat, es veu, Marcelino Camacho la posa davant del mirall. La lluita dura de les classes populars, malgrat pressions dels poders económics i militars, van aconseguir drets fonamentals fins aquells moments negats: expressió, opinió, consciència, reunió, vaga, etc....Que han aconseguit les CUP amb la “Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República”? El que han pogut, diuen?.No res. Amb les presses per anar enlloc, la dreta els ha fet empassar un text amb notables carències democràtiques pel que fa a separació de poders, que els dona l'hegemonia en el futur procés constituent (si s'hi arriba), i que com a drets fonamentals l'article 22 garanteix els ja reconeguts a la Constitució espanyola (sic). Tant dolenta no deu ser, doncs, potser no hem sigut capaços de treure-li el suc.

Home, em sembla que m'aixequen la camisa. Per tenir el que ja tinc i afegir-hi incerteses, prefereixo provar de canviar-ho tot junt amb els meus; els treballadors i les classes populars d'això que anomenen Espanya amb la vista posada al món. Digueu.me somiatruites, peró de moment jo ja he trencat bastants ous.