Permeteu-me la immodèstia, però si, jo també vaig fer la meva tesina per a poder culminar els estudis de Graduat Social (ara Grau en Relacions Laborals i Recursos Humans) i contràriament a d'altres no l'he perdut, ben al contrari, ha estat sempre a la biblioteca de casa perqué estic orgullós d'ella. La vaig defensar públicament un dia, no recordo quin, de juliol de 1987 i el títol tenia (p)suc: "Crisis económica, cambio social y sindicalismo" amb un subtítol llarguíssim, "Un breve estudio sobre la salida capitalista a la crisis económica y las respuestas y alternativas sindicales". No vaig treure un "sobresaliente" o un "cum laude" com treuen les tesi dels qui no han fet tesi però si un "notable" que no està gens malament si tenim en compte que el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ho defineix com una cosa "remarcable, digne d'esser particularment esmentat".
La crisi a què es refereix el treball era la dels anys 80 del segle XX, però encara que ja han passat 31 anys, ja s'apunta i entreveu a on hem arribat a hores d'ara: disgregació, segmentació i inestabilitat del mercat de treball, descentralització productiva, efectes de les noves tecnologies sobre el treball, noves formes de treball; les conseqüències sobre el sindicat, sobretot el perill corporativista i crisi de representativitat....., però també hi ha esperança i tanco la tesina amb el següent missatge: "Todo este trabajo ha tenido un hilo conductor que se refleja en la cita de Heráclito que lo encabeza: el mundo no esta inmovil, todos los aspectos de la vida y actividad del hombre, la historia en definitiva, se desarrollan por los avances cientificos y técnicos y los enfrentamientos y contradicciones que generan la hace avanzar, no en un circulo cerrado, si no en un constante movimiento en espiral expansivo en que cada etapa deriva contradictoriamente de la anterior y es cualitativamente superior a ella".
Si mireu la pàgina 3 veureu que l'obreta està dedicada a la "Irene y a él o ella". A la Irene perquè li devia, ja que durant l'any i mig en què hi vaig treballar em va donar suport i em va animar en tot moment sacrificant temps i diversions; al final el "él o ella" va ser "ell" l'Ernest, que va néixer el Desembre del 1987. Si fos ara diria "a Irene y a él y ella" perquè ara també tenim a la Marina amb nosaltres.
Si hi esteu interessats o sou "masoques" podeu llegir la tesina (o donar-hi un cop d'ull) aqui a sota, són 129 pàgines de res mes amenes que les de Pedro Sánchez. Vaja em penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada