dijous, 6 de setembre del 2018

INFAUST ANIVERSARI

Andreu Claret Serra

Sobre un fons de coral fosforescent, en record de les brides de les urnes maltractades per la policia, s'alça el Pedraforca. És la samarreta de l'ANC per a la propera Diada, amb un dibuix on l'escalador republicà acampa en quatre o cinc ocasions, que corresponen a les dates mítiques de l'independentisme, abans de 'fer el cim'. Al meu em sembla una mica kitsch, però a la vista de com van les vendes haig d'estar equivocat. El mite ven. I mobilitza. Com deia Edgar Morin, l'home crea mites que s'apoderen del nostre esperit. Entre les dates assenyalades, destaca la de l'1-0. Mítica, per descomptat, per la qual cosa va tenir de determinació popular, i infausta per les imatges que va oferir d'un Estat maldestre i malcarat. Hi ha unes altres, però ni rastre del 6 i 7 de setembre, que també van ser dates infaustes. Van donar una imatge menys èpica que la de l'1-0 però políticament tan funesta com la de la policia bastonejant dones i homes que volien votar. 

En la conferència de Quim Torra també van abundar les dates però tampoc va esmentar setembre, quan es va aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat. Llàstima. Sóc dels quals pensen que l'Estat, algun dia, haurà de demanar perdó per la seva actuació l'1-0. I ho dic sabent que era una convocatòria il·legal. Però avui, aniversari del 6 de setembre, l'independentisme hauria d'ajupir el cap. Els qui justifiquen l'astracanada que va sofrir el Parlament amb referències a Gandhi o Luther King estan de broma. Desobeeixen les persones, no les institucions. Els ciutadans tenen el dret a desobeir contra lleis que consideren injustes. Anton Costas recordava ahir que Thoreau, Russell i Rawls hi han teorizat sobre la legitimitat d'aquest tipus d'actitud en les democràcies. No obstant això, no busquin el concepte de desobediència institucional en la teoria política. És un oxímoron. Una aberració que va tancar les portes d'Europa a l'independentisme. Algun dia, algú hauria de reconèixer-ho.

(Traducció de la Mini-crónica catalana 102 d'Andreu Claret Serra)