En català
hi ha una frase feta molt bonica, ara gairebé en desús, que diu de
qui té calés de sobra per a gastar-los en coses inútils i
supèrflues que “va fort d'armilla”. El Bloc Olesà (des d'ara
BO) deu anar fort d'armilla, perquè s'ha fet inserir al periòdic
08640 del Juny un pamflet d'”autobombo” a doble
pàgina, primorosa tipografia i
a dos colors, titulat “Cal Candi una mica d'història”. Una cosa
tan gran i colossal li deu haver costat un colló, tot plegat només
per mirar de fotre al Moviment Veïnal i Movem Olesa (des d'ara MO).
El
Generalisimo Franco feia servir allò del “contubernio
judeo-masónico” i la “pertinaz sequia” per justificar les
seves carències i fracassos. El BO l'imita i fa de MO el dimoni que
li tapi els fracassos de vuit anys de govern absolutissim i
absolutista mes un de propina, contra l'especulació urbanística, la
seva suposada gran raó de ser. El pamflet del 08640, l'ha parit un
febril i angoixat BO, per fer creure a la ciutadania olesana que MO
és una mena de societat secreta que, com el Fu-Manchú del cine,
conspira des de subterranis i inhòspits amagatalls per manipular i
fer seva la vida social d'Olesa, especialment la del, per a ells,
emprenyador Moviment Veïnal.
El BO, que
ara governa Olesa amb la lleial col-laboració de la dreta post post
post convergent de Junts x Cat, s'avorreix amb la invisible oposició
que li fan els que l'han de fer i té “mono” de la que li
injectava en vena MO, malgrat que ara no tingui representació al
consistori (a causa del confusionisme i usurpació de sigles del BO,
sigui dit aprofitant que el Llobregat passa per Olesa). La veritat és
que el BO per anar tirant, necessita una oposició “light” i
desprestigiar el Moviment Veïnal oposat al POUM. Per això el titlla
de “tonto útil” de MO.
Com a
ciutadà amb dret a petició (Art. 29 CE) i sabent de la seva
proverbial generositat li demanaria al BO dues coses: 1) que no
busqui fantasmes, perquè no n'hi ha, en un associacionisme veïnal,
independent, propositiu, crític i radical que vol renéixer de les
cendres que va deixar el BO després d'assaltar la Federació
d'Associacions de Veïns i utilitzar-la descaradament per als seus
interessos de partit i 2) que no jugui en els llindars de la
prevaricació i compleixi fil per randa el que diu el Reglament
Orgànic Municipal sobre la participació de les entitats als Plens
Municipals; li seria profitós.
Amb el
“despotisme il-lustrat” que el caracteritza, el BO tracta la
ciutadania olesana com si fos menor d'edat, sense criteri,
manipulable i necessitada de tutela, i no veu (o sí que ho veu i
això l'espanta) que és una ciutadania madura, pensant, creadora del
Moviment Veïnal que li ha posat al davant un mirall que, com a la
madrastra de la Blancaneu, li ha dit que ja no és el mes “guapo”
i li mostra la imatge d'un BO fracassat contra l'especulació perquè
ha debilitat la seva capacitat de negociar, amb la prepotència de
qui es creu “llanero solitario”, salvador únic i providencial
del poble i ha destruït l'associacionisme veïnal, menystenint la
mobilització ciutadana que li podia haver donat força i convertint
la participació en simple exhibició de fira, com si fos la dona
barbuda o l'home elefant.
El BO
carrega sobre l'esquena de MO l'herència d'Iniciativa per Catalunya
i l'Entesa dels Olesans des del 1993. La hipocresia del BO és
d'escàndol, perquè des de fa ¡mooolts! anys (encara que ho amagui
i es grati la urticària) ell és el representant impostat de
IC-EUiA-EPM i ara de CatComú a Olesa, com el Papa de
Roma ho és de Déu a la Terra, en canvi MO, tendre infant, va néixer el 2015.
Pero vaja, “pelillos a la mar”.
Posaria la
ma al foc i no em cremaria, que els de MO no són carallots, i ni
reclamen l'expropiació de Cal Candi, ni, molt menys, volen arruïnar
el poble com afirma el mentider BO al seu pamflet. És veritat que
han donat suport a la urbanització de Cal Candi; com Esquerra Unida
abans de fundar el BO, o com Convergència i Unió que ara,
transvestida en Junts x Cat, governa amb el BO, o bé com il-lustres
convergents transfugats al BO, o com ara i forçat per la seva
impotència, el mateix BO. Però, dit això, Iniciativa, l'Entesa i
MO en tots aquests anys sempre han defensat urbanitzar Cal Candi de
forma equilibrada amb l'ecosistema, preservant gran part de la ja
desapareguda pineda (molt més dels miserables 5 o 7000 m2 de què
presumeix el BO), convertir-la en un gran parc amplament obert al
carrer Vall d'Aran i amb majoria d'habitatge social, que ara serà
minoria (si és que arriba a ser algun dia). Això és el que no ha
pogut aconseguir el BO per arrogant, sord, cec i tancat en si mateix.
En fi, al
pamflet del 08640 el BO pregunta, amb mala llet evident, quins
interessos espuris pot tenir MO. Pobrissons, volen fer mal i no
saben com. Ës públic i notori que a MO ningú té interessos
urbanístics de cap mena. Pot dir el mateix el BO? Que mirin i
repassin el POUM de dalt a baix i després donin un cop d'ull a la
llista dels seus adherits. “La vida te da sorpresas, sorpresas te
da la vida. ¡¡Ai, Dios!!” cantava desafinat però encertat el
borratxo de Pedro Navaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada