LA LLODRIGADA NEGRA DEL PARTIT POPULAR

A aquestes alçades de la pel·lícula no cal que us digui, però us ho dic, que aquest personatge de la fotografia , a qui si li poses una gorra de plat amb una calavera no costa gens d'imaginar-lo com els oficials de les SS que ens han retratat a les pel·lícules de nazis, es el que ha deixat escrit al Facebook, “en privat” (?), que en “un país serio” (!) José Luis Rodríguez Zapatero, Joan Saura, Joan Boada i Joan Herrera, “estarían en la cárcel, en galeras, Siberia, Guantánamo o Auswich’(sic)” i que en un “país normal” (!!) el periodista de RAC1 Jordi Basté també estaria a la presó. Tampoc cal que us digui, però també us ho dic, que aquest personatge, que va ser el cap de llista de Ciutadans a Martorell a les eleccions municipals del 2007 ara es el segón de les llista del PP de Martorell a les eleccions del 22 de maig, perquè “en les darreres autonòmiques, el PP va obtenir 1.160 vots, mentre que entre C's i PxC hi ha una bossa d'un miler de vots que volem captar" segons ha manifestat Francesc Arpal que encapçala la llista. Quin es l'equivalent català de “Dios los cria y ellos se juntan”?.

Ja s'ha dit a tort i a dret que al Regne d'Espanya aparentment no hi ha extrema dreta perquè s'amaguen sota la capa del PP, però en aquest moment d'eufòria s´els hi escapa la llodrigada i els bocamolls es sinceren i fa por el seu concepte de “seriositat” i “normalitat”perquè, m'imagino, que el que desitgen per al Zapatero, el Saura, el Boada, l'Herrera i el Basté es pot fer extensiu a tots els ciutadans que no estem d'acord amb ells i que volem un estat de dret a on no es tanqui la gent a la presó per motius d'opinió i a on no es vulgui exterminar a l'adversari.

El ciutadà Vicente Casal, que així es diu el personatge de la fotografia, ha demanat disculpes si algú s'ha sentit ofès, i pel que a mi fa (que no m'ha ofès sinó que m'ha espantat), es pot fotre les disculpes als collons perquè son mes falses que un “duro sevillano” ja que, en símil catòlic, es un acte d'atrició i no de contrició, es a dir, demana perdó no perquè tingui dolor del pecat comés, sinó perquè li ha exigit el PP que veu que la maniobra electoral si li va en orris. Vicis privats i públiques virtuts.

Coneixent aquesta gent i la forma d'actuar que tenen, tot plegat em fa molta por però cal dir-ho, cal que no callem..

AVUI ES 14 D'ABRIL I FA 80 ANYS ES PROCLAMAVA LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (III REPÚBLICA CATALANA?)

Darrerament faig poques entrades al blog, però no puc deixar de commemorar aquella gloriosa efemèride. A casa hem posat a la façana la bandera tricolor. Oi que fa patxoca?. Es de seda.

M'agraden els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. Malgrat que no hi ha res perfecte la República avui te mes sentit que mai.

Així, de gom a gom, estava la Plaça de Sant Jaume de Barcelona aquell 14 d'abril de 1931

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL.( Vete de mi, cuervo negro. Canta "Flopa Manza Minimal"). Missatge als "Testigos Cristianos de Jehová" "et álii"

L'altre dia van venir a casa per enèsima vegada membres de la secta “Testigos Cristianos de Jehová” (en català “Testimonis Cristians de Jehovà”?) gent pesada que no paren d'emprenyar malgrat que cada vegada els hi dic que no tornin més, que si em cal ja els cridaré. No hi ha res a fer. A les 10 del mati volien parlar amb mi sobre el Japó, Líbia...el mon. Jo estava treballant, tenia feina urgent i vaig perdre l'oremus, ho reconec, els hi vaig dir que si havia déu que consentia tot això era un “fill de puta”. Demano perdó a les putes i els seus fills.

A veure si entenen el missatge escoltant a  "Flopa Manza Minimal""  a la banda sonora d'Abril (si fan clic a baix).

Aquí es a on tallen el bacallà de debò.

BANDA SONORA DEL MES DE MARÇ (A pesar de todo. Canta "Las madres del cordero")

Diferents contexts, conjuntures i paradigmes però tot igual d'esperpèntic, tots igual d'esperpèntics: Nueva Rumasa, Gürtel, els ERO andalusos, el cas Palau, Pretoria, els guanys d'escàndol de la banca i les grans empresses, la reforma laboral i els milers de llocs de treball que crearia...... i ara diu que volen empaitar a quatre aturats que es guanyen quatre duros ( un cada un) en negre. Aneu a la merda.

“A pesar de todo” era el final de l'obra de teatre “Castañuela 70” que a mitjans dels ídem del segle XX interpretaven com podien el grup musical “Las Madres del Cordero” i la companyia de teatre “Tábano”. Era un espectacle irreverent, políticament incorrecte per al franquisme i que tot pentinant la societat espanyola deixava anar tota la caspa untada de brillantina que existia. Ara som europeus i globals; diferents contexts, conjuntures i paradigmes però tot igual d'esperpèntic, tots igual d'esperpèntics. Si fas clic a baix ho entendràs.

BANDA SONORA DEL MES DE FEBRER (El comptador d'estrelles. Canta Jaume Sisa)

El cervell és imprevisible i et porta, sense que tu hi hagis pensat, a situacions oníriques de barreja entre el passat i el present. Això m'ha passat amb “El comptador d'estrelles” tema que Jaume Sisa va incloure al seu àlbum “La galleta galàctica” del 1976.

Qui es avui aquest comptador d'estrelles que “camina i mira al cel, badant com si fos cec”, “coneix el nom dels més terribles déus nocturns” i “sent la buidor de tantes nits sense miralls”?. Pots no saber-ho però si imaginar-lo. Jo ho he fet i li he vist la cara.

Com sempre feu clic a baix i escolteu-la (com sempre també si voleu)

 

RESPOSTA DEL PARTIT POPULAR A "“La miserable demagògia del Partit Popular (PP) d'Olesa de Montserrat”

El PP olesà ha tingut a be replicar l'entrada “La miserable demagògia del Partit Popular (PP) d'Olesa de Montserrat” rèplica que transcric amb molt de gust a la vegada que la contesto breument tancant, pel que a mi respecta, la polèmica (si no en diuen alguna de molt més grossa).

En resposta a la carta de Martí Obiols
A diferencia de usted nosotros no vamos a caer en los tópicos fáciles como los que utiliza para descalificarnos, ya que no insulta el que quiere sino el que puede y este no es su caso. Usted se centra en uno de los puntos menos importantes de nuestro decálogo de intenciones, con el que nos vamos a presentar a las próximas elecciones municipales para tildarnos de racistas y populistas, dejando de lado medidas más importantes que tomaríamos si llegamos a gobernar.Como son medidas para crear empleo, como bajaríamos los impuestos o aumentaríamos el número de agentes de policía. Quizá es que usted cree, que como nuestro actual gobierno municipal no ha cumplido sus promesas electorales todos somos iguales y que en campaña electoral todo vale con tal de ganar votos. Pero con nosotros se equivoca, ya que todo lo que prometemos pensamos cumplirlo. Nuestras medidas no son populistas, ya que creemos que lo que planteamos son soluciones a las carencias actúales de nuestros vecinos en Olesa y que si gobernamos intentaremos solucionar.Usted se centra en nuestra segunda medida, “Primero los nuestros, becas de comedor, libros, ayudas sociales en general, primero para los de aquí, no podemos permitir que personas que no han contribuido nunca en Olesa se beneficien de nuestros impuestos.”.Nosotros con esta idea planteamos lo que piensan muchos de nuestros vecinos, que quizá no sean tan buenas personas como usted y que trabajan para pagar y pagar impuestos y no recibir nada a cambio. Que cuando tienen un problema y acuden a pedir una subvención para el comedor o guardería para sus hijos, o peor cuando su situación económica es precaria y necesitan la ayuda de servicios sociales, siempre reciben la misma respuesta, “no cumple los requisitos”. Y como no estamos de acuerdo así lo expresamos, ya que creemos que tal y como están las cosas esto debe cambiar.Si tenemos que llegar a plantear esta propuesta, es porque nuestro país (España), ha pasado de ser uno de los más prósperos de Europa, a ser uno de los que más penurias económicas están pasando por culpa de las políticas del gobierno socialista de Zapatero, que han provocado que al contrario de lo que pasaba antes, ahora sean los de aquí, puede llamarlos, españoles, catalanes o olesanos los que necesitan ayudas sociales y por eso nosotros creemos que primero hay que ayudarles a ellos, y no es por racismo ni xenofobia es porque estas personas que han estado contribuyendo al sistema durante muchos años ahora necesitan que el sistema les ayude a ellos.Si quiere un ejemplo puede visitar la recepción del ayuntamiento y echarle un vistazo a que personas han recibido mayoritariamente las ayudas para pagar el alquiler.


i jo contesto


Les duplico en castellano por deferencia.

Nunca es tarde, aunque ya me preocupaba que después de un mes y medio nadie se diera por aludido, pero parece ser que lo que leí en aquel panfleto no fue un sueño, es real.

Veamos: 1) Pienso que para ser uno de los puntos menos importantes de su decálogo colocarlo en segundo lugar no esta nada mal. 2) Aclárenme que tópicos fáciles he usado y que insultos he vertido, porque no veo nada de todo eso y con esta inconcreción es difícil continuar la sana y necesaria discusión. 3) Yo, parece ser que al igual que ustedes y me alegra por la novedad que supone, también creo que no todo vale con tal de ganar votos y por eso mismo entiendo demagógico y populista su “primero los nuestros”, y como también creo, como dicen, que todo lo que prometen lo piensan cumplir de ahí mi miedo insuperable.

Mi paisano el Sr. Manfredi, ya sea por si mismo o por interposición del Partido Popular, no ha dado respuesta a mi pregunta concreta: “Té constància d'alguna ordenança, ordre o ban municipal que expressament limiti la concessió d'ajuts socials, beques, etz..a la condició d'estranger i discrimini als nacionals?.” porque este era el fondo de esa nimiedad sin importancia, a su entender, del “primero los nuestros”. Fíjense que ustedes mismos en su replica se ponen de “peus a la galleda” ( no me sale su equivalente en castellano, ¡ah la inmersión lingüística!) cuando dicen “...muchos de nuestros vecinos...cuando su situación económica es precaria y necesitan la ayuda de servicios sociales, siempre reciben la misma respuesta, “no cumple los requisitos”. ¡Ahí esta la cuestión! ¿Es que los inmigrantes, como el Sr. Manfredi o yo mismo no somos vecinos?. Si? bien. Entonces si lo que ustedes desean es permitir un acceso mas fácil a las ayudas existentes y ampliar el número de beneficiarios propongan incrementar los límites de ingresos familiares, que los requisitos sean mas laxos y todo lo que se les ocurra pero no mientan, no hagan demagogia y no me enfrenten a mi vecino marroquí o peruano con los que me llevo tan bien y si resulta que entre los inmigrantes están los mas pobres no hace falta ser muy listo para entender el porque. ¡Ah! curándome en salud para posibles réplicas les recuerdo que la picaresca es un invento tipicamente español y somos maestros en ello.

Todo lo demás que puedan decir no es mas que paja y humo, aunque, alerta, ya lo dice la romanza de Fernando en la zarzuela “Doña Francisquita”, “Por el humo se sabe donde esta el fuego”, oiganlo.

RELAT CURT DE LA NIT DE REIS

El Rei Negre emprenyat per fer-li perdre el temps

Aquesta nit ha vingut el Rei Negre, s'ha despullat i se m'ha ficat al llit. A l' home li he hagut de fer entendre que havia demanat un VOLVO.

(Inspirat pel “Negro”. Gracias (sic).

SI ELS DEL IBEX 35 PODEN, PER QUE NOSALTRES NO?. BON ANY 2011

“….ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari.....”

Concepte General de la Ciència Catalana, llibre 3r, capítol XVIII (1918)

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962)

AMB EL DESIG DE QUE ES COMPLEIXI LA PROFECIA I ENS AJUDI A PASSAR DE LA MILLOR FORMA POSSIBLE EL 2011 QUE FALTA ENS FARA.

Si voleu escoltar la banda sonora del mes de Gener feu clic a baix i els “Golden Apple Quartet” us descobriran el que tindrem pagat a la fonda.

 

LA MISERABLE DEMAGOGIA DEL PARTIT POPULAR (PP) D'OLESA DE MONTSERRAT

ÉS CARPANTA DE "LOS DE AQUI"?, ÉS DE "LOS NUESTROS"?

Aprofitant que el Llobregat passa per Olesa (és a dir, al redós de la seva pujada electoral) li ha faltat temps al nostre PP local per a llençar un oportunista pamflet on, tot presentant-se com a alternativa real per a governar el municipi i millorar-ne la seva situació, deixa com un drap brut l'actual govern municipal ( hi té tot el dret, faltaria més) i enumera fins a deu propostes per a canviar Olesa, que ells anomenen “solucions”, de caire mes o menys populista (mes que menys).

Peró a on vull anar és a la segona d'aquestes propostes. Llegim-la: “Primero los nuestros, becas de comedor, libros, ayudas sociales en general, primero para los de aquí, no podemos permitir que personas que no han contribuido nunca en Olesa se beneficien de nuestros impuestos.”. Deixant de banda la formulació mafiosa de la proposta (“los nuestros”)queda clar que el PP d'Olesa segueix l'estela de la xenofòbia i el racisme que tants redits els hi ha donat a Catalunya i els importa un carall estigmatitzar ciutadans de ple dret per la seva condició social i/o d'origen i provocar un trencament de la convivència ciutadana si això els beneficia. “Modus operandi” típic de la ultradreta que a mi em fa por, m'angoixa i m'alarma.

Caldria que el PP definís qui són “los de aquí”. Els olesans directament descendents dels ibers?, li concedim aquesta gracia als dels visigots? i als dels musulmans que van arribar a Sant Pere Sacama al segle VIII?, té la condició de “los de aquí” el Secretari General del PP olesà Sr. Manfredi que, com jo mateix, va venir emigrat des de Sant Feliu de Llobregat no fa ni vint anys?, on posem, doncs, el límit temporal per ésser d'aquí o d'allà? o no li posém límit temporal i ens fixem en els ingressos i/o el color de la pell per a tenir la condició de ciutadà?. Calent, calent.

Qui “no ha contribuido nunca en Olesa”?. Sabent que encara no hi ha una definició de “los de aquí” que permeti centrar la discussió, m'agradaria que el PP olesà montserratí aclarís si hem de considerar com a contribuents la multitud de persones que cada dia ens desplacem fora d'Olesa a treballar? (per cert, potser m'equivoqui però em sembla que el Sr. Manfredi n'és un), donem riquesa al municipi?, s'ens ha d'expulsar si no en donem?, només si no som de “los de aquí”?. Als que no són de “los de aquí” i paguen l'IBI de forma directa o indirecta a través del rebut de lloguer, el botiguer marroquí o xines, posem per cas, que paga la seva taxa d'activitat té la condició de ciutadà o s'ha de penalitzar amb un temps de carència, com a les companyies d'assegurança, per a tenir drets?.

Mentre el PP olesà discuteix internament les qüestions plantejades i aclareix si vol ser un partit de centre o d'ultradreta, li pregunto directament al meu paisà el ciutadà Sr. Manfredi en la seva condició de regidor: Té constància d'alguna ordenança, ordre o ban municipal que expressament limiti la concessió d'ajuts socials, beques, etz..a la condició d'estranger i discrimini als nacionals (espanyols, és clar)? Si li consta que s'hagi dictat una norma clarament inconstitucional ja triga massa a denunciar el govern municipal als tribunals per prevaricació. Com que no és així perquè al Regne d'Espanya tots els ajuts socials existents es donen per raó de la renda de que disposa el beneficiari (ras i curt, per pobre) i no pel seu origen, hem de concloure que el PP d'Olesa menteix amb mala fe enganyant de forma miserable i abjecta als ciutadans olesans poc avisats per a obtenir un rendiment electoral.

Aprenents de bruixots com són, els hi hem de dir clarament que la seva barroera actuació els hi pot donar beneficis a curt termini però trenca la convivència i la cohesió social necessaria per a que la democràcia sigui forta, donant ales als feixismes de tota mena. Recordem que Hitler i Mussolini van arribar al poder “democràticament” per culpa d'irresponsables d'aquesta mena, però em temo que no ho entendran perquè no volen. Com deia el poeta “que la prudència no ens faci traïdors”.

BANDA SONORA DEL MES DE DESEMBRE (La Puntaire. Canta Ramon Calduch)

Quant els sons de la “La puntaire” es van alçar pels aires a la cantada d'havaneres d'aquella festa de Santa Oliva de no recordo ara quin any, vaig estar a punt de creure en Deu i que s'acomplia la profecia del preclar bisbe Torras i Bages de que “Catalunya seria cristiana o no seria” car només un miracle diví podia ésser que aquella il-lustre i egrègia dama olesana, que al 1992 m'havia confessat la seva simpatia per l'espanyolissim Partit Popular, s'alcés de la seva cadira tot aplaudint abrandada les estrofes que deien

Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.

I si algú, com l’estranger francès
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensarem fins a morir!

Ara que, amb llurs victòries, Convergència i Unió i el Barça han tornat Catalunya al seu ordre natural del que, en mala hora, l'havia apartat el pèrfid Tripartit, ara que, com ens ha recordat el futur Molt Honorable Artur Mas, no hi ha dretes ni esquerres puix som de nou tots ensems una unitat de destí, recuperem aquella taumatúrgica sardana que ens convida a recordar els nostres sentiments mes pregons.

Si voleu escoltar a Ramon Calduch cantant “La puntaire” ja sabeu que heu de fer clic a  baix, però recordeu-ho, aquesta vegada en el primer temps de la posició de ferms i amb la ma dreta a la alçada del cor.