HI HA ALTERNATIVES A LES RETALLADES DE CIU. QUE HO SAPIGUEU.

PODEU “CAER DEL GUINDO” O “CAURE DEL BURRO”, COM VOLGUEU, SI LLEGIU AIXÓ

Això son uns "guindos" (o cirerers)

Aquest senyor es D. Luis de Guindos (vol remenar les cireres)

El Marc, de Sant Feliu de Llobregat, m'ha enviat un correu electrònic (un e-mail) amb la següent nota informativa pel nostre coneixement:

“Hay que esperar a la primavera, el guindo todavía no da fruto.

1.- Si  el año 2007 usted hubiera invertido 1000 euros en acciones del
Royal Bank of Scotland, siguiendo los consejos del hoy ministro de
Economía Luis de Guindos, hoy tendría 29 euros.

2.- Si ese mismo año y siguiendo los consejos del mismo de Guindos
usted hubiera invertido 1000 euros en Fortis, un gigante del sector
bancario, hoy tendría  39 euros.

3.- Si en el año 2008 usted le hubiera comprado directamente de Luis
de Guindos acciones de Lehmans Brother´s por un importe de 1000 euros,
hoy tendría 0 euros.

4.- Si el año 2009 usted hubiera seguido los sabios consejos de Luis
de Guindos e invertido 1000 euros en Cuotas de Participación de la
Caja de Ahoros del Mediterráneo, hoy tendría 0 euros.

5.- Si el año 2007 usted hubiera comprado vino, de La Rioja, Ribera
del Duero o un humilde Jumilla, -me refiero a comprar vino y no
acciones de los vinateros -por un valor de 1000 euros, y se hubiera
bebido ese vino tranquilamente hasta la última gota, hoy , la venta de
los envases vacíos le significaría una ganancia de 69 euros.

Moraleja: tal como están las cosas y dada la solvencia del nuevo
ministro de economía del gobierno de España, más vale no confiar en
los bancos y beber con alegría (aunque con moderación, para que el
vino siga siendo un gran deleite), pero lo suficiente cuando necesites
olvidar en manos de quien está ahora la economía del país.”

EL DARRER LLIBRE DEL PROFESSOR JOSEP FONTANA: “POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945”. IMPRESCINDIBLE PER A TOTHOM.

He demanat als Reis d'Orient el darrer llibre del professor Josep Fontana :”POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945”, i me l'han portat. Quant vaig tenir coneixement de l'obra a finals del mes de desembre passat la vaig voler tenir ràpidament però no va ésser possible ja que, posada a la venda a començaments del mes de novembre, ja s'havia esgotat (me'n alegro), d'aquí que hagi tingut que esperar a Reis..

La historia es una de les meves vocacions frustrades i, de fet, quant em jubili penso rescabalar-me d'aquesta frustració malgrat que, en la seva condició de catedràtic emèrit, ja no podré gaudir del mestratge directe d'en Josep Fontana com m'hauria agradat. Tot el que fa el professor Fontana m'interessa ja sigui investigació, síntesi o teoria de la historia perquè el seu ofici d'historiador el practica vivint en contacte amb els problemes reals de les persones del mon actual fent-nos entendre críticament el marc de les relacions socials en que ens movem..

Només m'he llegit l'introducció de ”POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945” ja que es un llibre de 1230 pagines de les que 976 son el text i la resta notes bibliogràfiques (el que dona idea de l'extens treball d'investigació que li ha portat quinze anys), a on, amb escriptura àgil i fàcil de llegir, fa un recorregut en el temps des de la fi de la II Guerra Mundial a la crisi econòmica actual amb un capítol final de títol significatiu “Al final del recorrido. El triunfo del capitalismo realmente existente”.

Qui millor que el mateix professor Josep Fontana per justificar l'obra i ho fa a la introducció així:

“Este libro tiene su origen en una preocupación personal. Su autor tenía 14 años cuando terminó la segunda guerra mundial y creció con la esperanza de que se cumplieran las promesas que habían hecho en 1941, en la Carta del Atlántico, los que iban a resultar vencedores en la lucha contra el fascismo, en un programa en que nos garantizaban, entre otras cosas, “el derecho que tienen todos los pueblos a escoger la forma de gobierno bajo la cual quieren vivir” y una paz que había de proporcionar “ a todos los hombres de todos los países una existencia libre, sin miedo ni pobreza”.

Cuando se cumplen setenta años de aquellas promesas, la frustración no puede ser mayor. No hay paz, la extensión de la democracia es poco mas que una apariencia y, lejos de la prosperidad global que se nos anunciaba, vivimos en un mundo más desigual. La pobreza no solo no ha desaparecido en la actualidad, sino que se ve todavía agravada por el encarecimiento de los alimentos, en un mundo que no consigue evitar que centenares de miles de seres humanos, en especial niños, sigan muriendo de hambre cada año.

Era lógico que me sintiera engañado y con derecho a preguntar por las causas de este fracaso, y mi oficio de historiador me ha llevado a hacerlo en la forma propia de mi trabajo”.

BANDA SONORA DEL MES DE GENER ( “El desesperat". Canta Ovidi Montllor)

Any nou, velles histories, velles mentides......no es cert , com ens volen fer creure, que no s'hi pugui fer res, no es cert que els sàpiga greu tenir que aplicar mides que en diuen “doloroses” i “agressives”. Que no ens continuïn enganyant: ho fan perquè volen fer-ho, perquè es el que han decidit fer, perquè son part d'aquests fantasmagòrics i voraços “mercats” que han trobat, per fi després d'anys preparant el terreny, el moment de retallar drets socials i polítics durament aconseguits, pel seu propi benefici i seguiran ,sense escrúpols, escampant misèria, pobresa, gana, malalties, destrucció per alimentar la seva cobdícia il·limitada. Peró de tant tibar la corda es trencara, segur, però no sabem si caurem del cantó bo ja que altres pescadors d'aigües tèrboles tenen les xarxes a punt.

Any nou, velles histories. ....Ovidi Montllor cantava “El desesperat” a la setena desena del segle XX. Escolteu el seu humor negre, acid, sarcàstic i etern fent clic a sota.

 

FEM BO L'ANY 2012 COMPANYS. SOM-HI TOTS PLEGATS¡¡¡¡¡

(Creació de Pere Díez Gil per l'Associació Catalana d'Expresos Politics)

TOT AIXÒ, JO CREC,
QUE HO APANYA UN CRAC!
NO M'ESPERE MÉS,
AGAFE UN TRABUC
I EM FOTO A FER EL RUC
PER ALLÀ ON PUC.

(El desesperat)Ovidi Montllor

FEM BO L'ANY 2012. RECUPEREM AMB ESCREIX ELS DRETS ROBATS

BLOC OLESÀ: RIGOR, AUSTERITAT, ESTALVI, MESIANISME I DEMAGOGIA POPULISTA

Per be i per mal Olesa de Montserrat i La Passió son indestriables i el Bloc Olesà no s'en escapa. En el darrer “fanzine” que han publicat (el de novembre) en un al·lucinant article titulat “Rigor, austeritat i estalvi” ens presenta un alcalde salvador, quasi Messies, que rememorant el Sermó de la Muntanya de l'evangelista Sant Mateu ens ve a dir paternal: "Benaurats els olesans perquè gracies al meu sacrifici podrem pagar la llum de l'ajuntament" (això es desprèn de l'article titulat “Els sous dels regidors”). I es que, a diferencia del maligne Sr. Jaume Monné que va tenir la barra de cobrar el sou d'alcalde des del primer dia que hi va treballar (i ara, on s'ha vist mai això!, i no entro en si era molt o poc que son figues d'una altra panera), l'alcalde Salvador Prat va treballar a jornada sencera, durant un mes i sense cobrar res¡¡¡, i quan va a Barcelona o a on sigui es paga el bitllet del tren i el dinar de la seva butxaca; no us penseu, menú de 7€ i vi Berichó (ai no, que ha tancat) i es que, m'oblidava, el maligne Sr. Jaume Monné tenia la ma foradada i tirava de beta.

He sentit vergonya aliena al llegir aquest assaig de culte a la personalitat. Tenia coneixement el Sr. Prat d'aquest article? No ha sentit tanta vergonya com sento jo?. Els amics que em queden a Esquerra Unida i Alternativa saben que per motius històrics no m'agrada defensar als socialistes, però, realment cal denigrar algú d'aquesta forma, amb acusacions tant genèriques, a deshora i barroeres?. L'exabrupte i l'acusació gratuïta serà la política d'un Bloc Olesà en minoria si no es capaç d'arribar a acords amb la oposició?.

Penso sincerament que l'alcalde d'Olesa de Montserrat no es un beneit i si de bo les coses han anat com es diu a l'article només pot ser per quatre raons: 1. es mes auster que un eremita, 2. va fort d'armilla i s'ho pot permetre, 3. fa passar gana als de casa o 4. ens ensarrona i ens vol plantar la bleda al clatell. Una força com el Bloc Olesà tan transparent, oberta i participativa, ja ens ho explicarà, però descarto d'entrada el pur i mer desinteres, perquè, tal com he dit, no el considero un beneit a l'alcalde. Vaja, es que ni em passa pel cap.

Peró sigui quina sigui la resposta, tot plegat fa pudor a demagògia populista. Els olesans (be, si mes no jo) volem un alcalde i uns regidors justa i suficientment pagats, que no perdin diners en l'exercici de les seves funcions i si s'ha d'utilitzar de tant en tant cotxe oficial s'utilitza que no passa res, perquè l'alcalde representa als ciutadans i ho ha de fer amb dignitat. Que s'ha rebaixat el sou un 40%, que ha renunciat a la “Visa Oro”, molt ben fet però no cal dir-ho cada dos per tres. Que cobri per favor, que mengi be i no ens faci patir.

El tripartit ja ha estat castigat, el Bloc ha aconseguit nou regidors i permeteu-me que, amb tota modèstia, els hi suggereixi que haurien de deixar la síndrome de la oposició; la oposició son uns altres ara, que els toca governar, abandonant la supèrbia, la prepotència i l'estar de tornada de tot que tant bons resultats els hi ha donat però que ara no serveix per a res i que han d'assumir la responsabilitat dels seus actes sense fugir d'estudi. Peró, sobretot, cal que siguin conscients de que el conjunt del consistori només representa el 46'02% del cens electoral olesà del que, tot plegat, ells son un minso 17'44% i que extramurs hi ha un 53'98% que s'ho mira de reüll i que això els obliga a buscar aliances, a deixar-hi plomes, però també suposa saber qui ets i que vols per a trobar els aliats mes adients. Això darrer es el gran repte del Bloc Olesà i malauradament la seva gran dificultat.

Malgrat el que acabo d'escriure vull fer una darrera consideració: Els agradi o no, m'agradi o no, el Bloc Olesà es, avui per avui, el referent d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa de Progrés Municipal a Olesa de Montserrat i malgrat que no el vaig votar puc coincidir en una gran part del seu programa electoral, però com a militant d'Iniciativa per Catalunya Verds i abans del PSUC, mai de mais podré estar d'acord en que la demagogia sigui la senyal d'identitat de l'esquerra amb real voluntat de transformar la societat que representa ICV- EUiA i espero que sabran estar a l'alçada.

P.S. Per començar s'hauria de tenir la honestedat de dir que la real voluntat d'enguany no era eliminar la taxa de clavegueram, que si realment s'ha eliminat ha estat perquè la Diputació ha dit que seria mes car el farciment de mantenir-la que el gall d'eliminar-la.

BANDA SONORA DEL MES DE DESEMBRE ( “El burges". Canta Francesc Pi de la Serra)

Pere Quart (Joan Oliver)

Francesc Pi de la Serra

El contracte social s'ha trencat. El que enteníem per burgesia, en una mena de mobilitat funcional unilateral i sense el consentiment de la contrapart, s'ha atribuït funcions diferents de les inicialment contractades que eren crear llocs de treball i pagar el salari a qui ocupava aquest lloc. Tot plegat en benefici propi, si, però alguna cosa repartia.

Ara ni això, amb el temps, la cobdícia , l'avarícia i el poder l'han transformada en financer, especulador i altres oficis nous amb nom angles com “trader” “broker”.... No ens ha de venir de nou : Jacques Brel ja cantava al segle passat que

Les bourgeois c'est comme les cochons (Els burgesos son com els porcs)

Plus ça devient vieux plus ça devient bête (Quant mes vells mes animals)

i el nostre poeta Pere Quart ens advertia que

És l’ofici del burgés,

menjar, jeure i no fer res

Aquest poema us el proposo com a banda sonora del mes de desembre (no estem per nadales de fa temps ). El musicà el Quico Pi de la Serra cap a finals dels anys 60 del segle XX i Pere Quart hi retrata amb ironia i sarcasme la figura del burges hipòcrita, improductiu i dropo que viu de rendes. Poseu la fotografia de qui us vingui al cap, serà fàcil trobar-ne.

Si us ve de gust feu clic a sota per a escoltar-la.

¡¡¡VIVA LAS CAENAS!!!

Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa ha aconseguit tres escons al Congrés i un al Senat. Be, n'ha guanyat dos i manté el senador. Hi he contribuït amb el meu vot, em sento representat, sé que no es limitaran a seure, treballaran, faran propostes, em consultaran, em demanaran que participi. Guaiteu-los:

El diputat Joan Coscubiela

La diputada Laia Ortiz

El diputat Joan Josep Nuet

El senador Jordi Guillot

Però el regust és agredolç. Uns modestos bons resultats dels meus al conjunt del Regne d'Espanya no amaguen un triomf aclaparador de la dreta, l'enfonsament de la socialdemocràcia (“La cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”, deia la meva avia) i l'abstenció, i no s'hi val a parlar del “fet diferencial” català perquè el Partit Popular sigui tercer i no hagi crescut com ho ha fet a la resta del estat. Ras i curt, a Catalunya ha guanyat la dreta nacionalista catalana i espanyola, i a la resta de l'estat la dreta nacionalista espanyola. Mala peça al teler per a les classes populars quant aquests històrics aliats de classe defensen interessos comuns.

Les dretes han sumat a Catalunya 1.730.065 vots, dels que 1.014.263 han anat a parar a Convergència i Unió que n'han guanyat 234.838 respecte l'any 2008 i la resta al Partit Popular. Deu n'hi do¡.

Si d'aquest 1.730.065 catalans destriem els que objectiva, subjectiva i naturalment els convé votar a la dreta (o es que a Catalunya hi ha 1.730.065 de grans fortunes?) de la resta, de debò que ningú va sentir al barrut d'en Duran i Lleida dir allò de "Si explico les meves idees perdré les eleccions"?, o al no menys barrut empresari de la sanitat, ara conseller català retallador del ram Sr. Boi Ruiz la anticonstitucional i antiestatutaria frase de que “no hi ha un dret a la salut”?. De debò que ningú va sentir la programàtica frase del registrador de la propietat (li escau la professió) que serà ungit  president pels mercats “Hay que hacer lo que hay que hacer”? programa electoral que va ampliar el president balear del PP Sr. Bauzá amb aquella perla marxista-grouchista de “Sabemos lo que hay que hacer, y por eso haremos lo que hemos dicho que vamos a hacer y vamos a seguir haciendo lo que toca hacer”. De debò que cap ni un dels pobres lliures que va votar a la dreta es va adonar que se'ls hi pixaven a la boca, que clarament deien que els hi anaven a plantar una bleda al clatell, que els hi aixecarien la camisa?.

Doncs dos dies ha trigat el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Artur Mas a perpetrar el frau democràtic amb la legitimitat que, segons ell, li donen les urnes amb mesures que, ni de bon tros, eren al programa de CiU: noves taxes sanitàries, noves pujades del preu dels transports públics, increment de les taxes universitàries, noves retallades als funcionaris,..... i ni parlar de incrementar impostos als poderosos. Pura lluita de classes en una carrera contra rellotge amb el Sr. Rajoy per a demostrar-li que ell la té mes llarga. Ah¡ això si, embolicat amb la senyera perquè,  amb patriotica emoció, s'entelin els ulls dels pobres lliures que amb “il-lusió” els hi han “fet confiança”, com els hi agrada de dir, i així amb els ulls entelats no vegin com CiU i PP, plegats a Madrid, tiren endavant les reformes que diuen necessàries per a sortir de la crisi i que ens faran mes pobres i menys lliures.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Dels set darrers versos no n'estic tan segur. Be, de fet només estic segur dels tres primers.

BANDA SONORA DEL MES DE NOVEMBRE ( “Perquè vull". Canta Ovidi Montllor")

L'Ovidi amb Toti Soler

Hi ha dites per a tot i si be es cert que qui te el “cul llogat no s'asseu quan vol” també es diu en castellà que “nunca es tarde si la dicha es buena”. En aquest darrers dies hi han hagut moltes coses sobre les que m'hagués agradat opinar: el vergonyós menyspreu a la democràcia per part dels”mercats”, la campanya electoral amb un PP que diu amb tot el “morro” que ens enganya, un PSOE que ens pren per “gilipollas”, un 15-M inexplicablement mut....i no passa res¡¡.

Be, amb retard arriba, però, la banda sonora del mes de novembre. Us proposo escoltar “Perquè vull” del malaguanyat Ovidi Montllor que tanta falta ens faria ara.

El Pompeu Fabra defineix “voler”, entre altres accepcions, com “exercir la potencia de l'anima que mou a fer o a no fer una cosa” i jo diumenge exerciré aquesta potencia i aniré a votar “perquè vull” , perquè sé amb certessa qui vull que em representi.

Com sempre feu clic a baix si voleu escoltar "Perquè vull".