“Segur que tots han sucat al Palau de la Música, no hi ha un pam de net”. Els diaris acabaven de publicar la noticia de l’engarjolament dels Srs,. Felix Millet i Jordi Montull i la Irene (la dona que fa 33 anys va decidir conviure amb mi i aguantar-me) era al tren quant va sentir la frase. No era la primera vegada que, amb variacions depenent del assumpte, la sentia. És clar, ja és un tòpic creure que corrupció i política van de bracet.
Però, mira per on, un article d’opinió publicat al diari “Publico” el dia 20-6-2010 signat pel professor d’història Andreu Mayayo em revela que (cito textualment) “...Segons l’advocat dels famosos lladres, els antics responsables del Palau de la Música van parlar amb tothom i van escriure cartes i correus electrònics a tots els líders politics municipals menys als d’Iniciativa per obtenir la requalificació del immoble adjacent al Palau...”. Per que els lladres confessos bandegen al segon tinent d’alcalde del Ajuntament de Barcelona Sr. Ricard Gomà (d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa -ICV-EUiA-)? No són iguals tots els partits i tots els politics?.
Cas “Pretoria”: Els presumptes delinqüents Srs. Prenafeta i Alavedra volien endossar a la Generalitat per 89 milions d’euros un immoble a l’exclusiva zona barcelonina de Diagonal Mar. Van estar any i mig pressionant i trucant i sempre amb el mateix obstacle final: Carme Trilla, Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya insistia en que es tenia que convocar concurs públic de concurrència d’ofertes. És notori que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat esta gestionat per ICV-EUiA. No són iguals tots els partits i tots els politics?.
Una dada per a la historia: Al 1979 el PSUC (antecedent polític d’ ICV-EUiA) va accedir a l’alcaldia de Sabadell. L’alcalde, el malaguanyat Antoni Farrés, va rebre la visita d’un conegut constructor sabadellenc que tot posant-l’hi un maletí sobre la taula li va dir : -Sr. Alcalde, faci els favor de mirar-se els papers del maletí. Era ple de bitllets de banc ( es parla de tres milions de pessetes). El Toni Farrés va cridar al secretari municipal perquè aixequés acta del intent de suborn i va donar la visita per acabada. No són iguals tots partits i tots els politics?
No, no són iguals tots els partits i tots els politics i els corruptes corruptors ho saben . Qui no ho sap és aquell viatger del tren que va escoltar la Irene i així anem.
Però, mira per on, un article d’opinió publicat al diari “Publico” el dia 20-6-2010 signat pel professor d’història Andreu Mayayo em revela que (cito textualment) “...Segons l’advocat dels famosos lladres, els antics responsables del Palau de la Música van parlar amb tothom i van escriure cartes i correus electrònics a tots els líders politics municipals menys als d’Iniciativa per obtenir la requalificació del immoble adjacent al Palau...”. Per que els lladres confessos bandegen al segon tinent d’alcalde del Ajuntament de Barcelona Sr. Ricard Gomà (d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa -ICV-EUiA-)? No són iguals tots els partits i tots els politics?.
Cas “Pretoria”: Els presumptes delinqüents Srs. Prenafeta i Alavedra volien endossar a la Generalitat per 89 milions d’euros un immoble a l’exclusiva zona barcelonina de Diagonal Mar. Van estar any i mig pressionant i trucant i sempre amb el mateix obstacle final: Carme Trilla, Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya insistia en que es tenia que convocar concurs públic de concurrència d’ofertes. És notori que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat esta gestionat per ICV-EUiA. No són iguals tots els partits i tots els politics?.
Una dada per a la historia: Al 1979 el PSUC (antecedent polític d’ ICV-EUiA) va accedir a l’alcaldia de Sabadell. L’alcalde, el malaguanyat Antoni Farrés, va rebre la visita d’un conegut constructor sabadellenc que tot posant-l’hi un maletí sobre la taula li va dir : -Sr. Alcalde, faci els favor de mirar-se els papers del maletí. Era ple de bitllets de banc ( es parla de tres milions de pessetes). El Toni Farrés va cridar al secretari municipal perquè aixequés acta del intent de suborn i va donar la visita per acabada. No són iguals tots partits i tots els politics?
No, no són iguals tots els partits i tots els politics i els corruptes corruptors ho saben . Qui no ho sap és aquell viatger del tren que va escoltar la Irene i així anem.
2 comentaris:
ES CIERTO QUE TODOS LOS PARTIDOS NO SON IGUALES -MENOS MAL-.
UN BESAZO A IRENE( la mujer que hace 33 años decidió convivir conTigo y aguantarTe )
UN ABRAZO.
Marti...en Argentina tenemos muchos personajes como el de la imagen, por lo visto, hay en todos lados...
besos
Publica un comentari a l'entrada