Algunes persones benpensants opinen que Quico Pi de la Serra “sovinteja amb certes paraulotes poca-soltes”. Però jo penso que el Quico diu les coses com ragen perquè és crític, radical, excèntric i sinistre ( és a dir: té criteri, va a l’arrel de les coses, no està al centre i rellisca cap a l’esquerra) a mes a més, au estranya, és sempre solidari. “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol” la va composar a finals dels anys setanta del segle XX, acabat de morir el dictador Franco i ara la torna a cantar amb ganes. La trobeu desfasada?.
La versió que us ofereixo és d’un recital que el Quico va fer a Madrid el 1976. Feu clic a baix i sentiu-la (no l’escolteu, sentiu-la). Sentiu la lletra, la musica i la gent. On és la gent ara?
La versió que us ofereixo és d’un recital que el Quico va fer a Madrid el 1976. Feu clic a baix i sentiu-la (no l’escolteu, sentiu-la). Sentiu la lletra, la musica i la gent. On és la gent ara?
1 comentari:
si los hijos de p...volaran no se podra ver el sol...esta buenisima la frase...
aca tambien volvio un grupo q escuchabamos (de escondidas ) en plena dictaduras chilena y argentina...LOS JAIVAS...
no se si la conoces esta cancion.se llamaba LA TORTILLA...
cuando quera el Dios del cielo q los pobres coman pan y los ricos m...., m....
yo era joven, luchadora y revolucionaria en esa epoca...
besos...
Publica un comentari a l'entrada