Va ser el dia 1 de Juny. Tenia 82 anys i els joves de Comissions Obreres de Catalunya van posar el seu nom a l’escola de formació sindical. Era savi, modest, afectuós, tendre i es feia estimar (i no és tòpic de panegíric). Un cos petit amb un gran cor. La llegenda diu (perquè l’Angel era llegendari) que quant en temps de franquisme anava a les manifestacions i apareixia la policia, com que tenia les cames curtes i no podia córrer, entre dos companys l’alçaven i se l’enduien “en volandas”, serà veritat o no però el cert és que ell sempre hi era, fins que les innumerables detencions i condemnes el van forçar a exiliar-se a França a on va organitzar amb Carlos Elvira la “Delegación Exterior de CC.OO.”, una mena d’ambaixada davant de les centrals sindicals europees des d’on es canalitzava tota la solidaritat del moviment obrer europeu amb els treballadors espanyols.
Vaig tenir la sort de conèixer-lo i sempre ha estat un model per a mi. Gracies Angel pel que m’has donat.
Conegueu mes a fons l’Angel Rozas fent clic aquí.
Vaig tenir la sort de conèixer-lo i sempre ha estat un model per a mi. Gracies Angel pel que m’has donat.
Conegueu mes a fons l’Angel Rozas fent clic aquí.
2 comentaris:
Quilapayun era un grupo q aparecio en la epoca de Salvador Allende en Chile, aca cantabamos sus canciones en actos de protesta...
la mas famosa cancion es la tortilla:
"la hierba de los caminos
la pisan los caminantes(bis)
y a la mujer del obrero
la pisan 4 tunantes de esos que tienen dinero(bis)
que culpa tiene el tomate
que esta tranquilo en la mata(bis)
y viene un hijo de puta
y lo mete en una lata y lo manda pa caracas(bis)
cuando querra el dios del cielo
que la tortilla se vuelva(bis)
que la tortilla se vuelva
que los hombres coman pan y los ricos mierda mierda(bis"
Ellos despues e exiliaron como muchos, ¿no la conocian ustedes en España?
se la cantaba en reuniones a escondidas....por supuesto...
besos.....
Publica un comentari a l'entrada