La banda sonora del mes d’agost arriba una mica tard perquè he estat uns dies fora. A Cantabria, a la fresca.
Convencionalment es diu que enguany fa cinquanta anys del inici del “boom” turístic espanyol i del “desarrollismo”. Arribaven les primeres sueques que, deien, eren desinhibides, anaven amb bikini (això no ho deien, ho vèiem) i fumaven. Unes fresques, vaja, que aixecaven la “libido” del reprimit mascle carpetovetònic. Poc a poc várem aconseguir viatjar, fer vacances, ....i a finals dels anys seixanta del segle XX va aparèixer el fenomen de la “canción del verano” que any rera any subliminava un enganyós somni..
A l’agost doble banda sonora. Feu clic a baix i escolteu la “canción del verano” per excelencia: “Eva María” que cantaven els de “Formula Quinta” i la “contracanción” que va cantar l’Ovidi Montllor: “Sol d’estiu”. El ying i el yang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada