Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu al Jordi, la Meri i el Pep. Ells encapçalen la candidatura municipal de l'Entesa dels Olesans i són gent d'Iniciativa per Catalunya-Verds i del Col-lectiu Socialista d'Olesa. Són els meus. Ni poden ni volen dissimular: son persones radicals, crítiques, excèntriques, sinistres......com la majoria de vosaltres.
Son persones radicals, no pas per que estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (son mes bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia, la xenofòbia, el populisme de bar.....
Son persones crítiques , no per que vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quant convé amb la necessària rauxa, tot plegat tan català).
Son persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que es la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la historia (i la actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadors per compte aliena o autònoms), i per això dins de la seva excentricitat son....
Son persones sinistres, no per malintencionades ni llóbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Deu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè són de l’esquerra de la societat i estan amb qui necessita treballar per a viure, els pobres, els immigrants (si, perquè primer els de casa i ells també són de casa), amb qui necessita i exigeix, perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.
Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferencia d'altres, a l'Entesa no els fa vergonya dir que son polítics i que fan política, perquè l'entenen com l’ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faràn sense ètica ni estètica.
Retornem, doncs, les paraules al seu sentit més pur i primigeni i si us reconeixeu com a persones radicals, critiques, excèntriques i sinistres, el 22 de maig no us quedeu a casa, sortiu de l'armari i busqueu el Jordi, la Meri i el Pep que els trobareu amb una bona colla més.
