DE QUE TENIU POR COMPANYS DE CATALUNYA CAIXA?

Companys treballadors de Catalunya Caixa (ai no¡ ara sou de Catalunya Banc), per que vau tenir por el dijous?. Només érem uns quants ciutadans olesans que volíem ser solidaris amb la Yolanda i els seus pares a qui la direcció del banc els havia anunciat que serien desnonats de les seves llars. Creieu-me, no volíem trencar vidres, ni assaltar l'oficina, ni encara menys fer-vos culpables d'una situació que no heu creat; ella, la Yolanda, només volia entregar un escrit a on manifestava estar disposada a renunciar al seu dret constitucional a un habitatge digne a canvi de quedar en paus amb el banc i deslliurar als seus pares de qualsevol responsabilitat. Fixeu-vos, tan senzill com això; però vosaltres, companys, lluny de compartir amb tots nosaltres la vostra solidaritat amb la Yolanda només agafant aquell paper i dient-li unes senzilles paraules de recolzament (fluixetes si voleu per no comprometre-os gaire) vau amagar el cap sota l'ala covarda i indignament i, ja sigui seguint les directrius del vostre cap o, potser pitjor, per voluntat pròpia, fotent el camp cames ajudeu-me vau tancar l'oficina abans d'hora.

No entraré en la manca de responsabilitat i falta de respecte envers els clients que suposa la vostra acció, no ve d'aquí; sinó que simplement vull constatar que sou una mostra de com la por que provoca l'estafa de la crisi econòmica esta trencant la capacitat de solidaritat d'aquells que us heu cregut i encara us creieu la fal-lacia de que formeu part d'una inexistent “classe mitjana” que heu menjat les engrunes que els hi han sobrat a tots aquells que s'han enriquit robant en temps de vaques grasses, tancant els ulls a l'única certesa de que mai heu deixat de ser classe treballadora mal us pesi.

Companys, ningú us demana que sigueu herois si no ho voleu ser, sinó que sigueu conscients del patiment de molta gent que és la vostra gent i que aviat també sentireu la necessitat de solidaritat que només ella us podrà donar. Comenceu a sortir del vostre somni i penseu que a Olesa no ens en escapem i que el que va passar el dijous pot ser habitual. No tingueu por, som els vostres.