ELS DIMONIS DEL CIUTADÀ DOMÈNEC PALOMA

 "Anda suelto Satanás" (Miguel Rios-Barón Rojo)

Us recomano fer clic sobre la seqüencia de lletres i números que venen a continuació (http://ciuolesa.blogspot.com.es/2013/06/la-veritat-amagada-per-malgastors.html) i així podreu accedir a l'inefable escrit que el regidor olesà montserratí per CiU ciutadà Domènec Paloma ha publicat al blog convergentunionista local, a manera d'exorcisme per a expulsar terribles dimonis personals que el turmenten de fa anys empaitant-lo per tertúlies radiofòniques i plens municipals. Si ho heu llegit segueixo i sinó també, però correu el risc de no entendre gaire be de que va tot plegat.

Un aclariment previ: Pel que a mi fa, i em permeto opinar en nom d'Iniciativa per Catalunya d'Olesa de Montserrat i si no es aixi que m'estirin de les orelles, pot estar tranquil el ciutadà Paloma, perquè jo no em crec, no ens creiem, que la gent de CiU vulgui retallar l'estat del benestar i destruir el sistema sanitari i educatiu públic només per pura maldat i sigui intrínsecament perversa (la perversió intrínseca ens esta reservada als comunistes segons la infal·lible doctrina del papa Pius XI dictada a la encíclica “Divini Redemptoris” allà pel 1937). No home, no. El que passa es que CiU, com el conjunt de la dreta (permeteu-me aquest, per a alguns, obsolet terme), no ha cregut mai en l'Estat del Benestar com a dret de ciutadania, si no que, subjecte d'una visió mercantilista, a la educació, a la sanitat, a la dependència, a la justícia, a la seguretat, etz......s'hi ha de poder accedir segons les possibilitats de cada u i, si de cas, per a les persones d'escassa fortuna o vingudes a menys per dropos o per manca de visió i no saber aprofitar les nombroses oportunitats que els hi dona la societat, ja es mantindran unes mínimes xarxes de beneficència per anar fent alhora que permeti als mes poderosos fer caritat i netejar-se les consciencies amb fundacions i entitats diverses sense anim de lucre, sempre que desgravin a la declaració de renda es clar. No son dolents, que dormin tranquils, sinó que, han optat per un model social que la mal anomenada crisi econòmica els permet experimentar tot al-legant manca de recursos per fer front a la despesa. I ara qui vulgui que em digui demagog.

Anem al que importa. El ciutadà Domènec Paloma esta exultant d'alegria perquè l'informe que la Sindicatura de Comptes ha presentat al Parlament, li permet, ¡per fi!, donar una repàs a “aquests” del tripartit que amb les mans foradades, quan manaven és van posar a gastar sense aturador deixant-nos amb una ma al davant i l'altra al darrera i ,¡alerta!, ho diu amb dades fonamentades i raons incontestables.

Home, no voldria desil-lusionar al ciutadà Paloma perquè sota el seu punt de vista ideològic, potser pot aportar raons. Peró, com que fa trampa, no podem contrastar fets i dades ja que de tot plegat es limita a dir quatre números per poder concloure, al seu entendre, que com que “aquests” del tripartit van estirar mes el braç que la màniga, s'ha incrementat el dèficit (gran tabú de la dreta), se n'ha anat de mare l'endeutament que, diu, ens hipoteca fins el 2108 (?), i ¡pecat de pecats! han incrementat el numero de treballadors públics de tal forma que, al que avui per avui es la Comunitat Autònoma de Catalunya, en tenim una “ràtio” de 27'3 per cada 1000 catalans.

Per a ser rigorosos caldria veure el desglòs de les partides concretes i la seva naturalesa, ¿que és inversió i que despesa?, ¿per eficiència que era millor la dessaladora del Prat o el transvasament del Roine? posem per cas. Tot depèn de a qui s'ha de donar negoci ¿oi?. Quant a la “ràtio” de treballadors públics, estan com estava per sota de la mitjana europea  i no diguem dels estats europeus mes eficients ¿no calia incrementar el numero, no de funcionaris amb visera i “manguitos”, sinó de mestres, de metges, personal sanitari, bombers, treballadors socials per a les persones dependents fins i tot com factor de creixement econòmic?. I com que de tot això el ciutadà Domenec Paloma no en parla tot el seu argumentari queda reduït a un mer exabrupte.

Per que, cagadubtes com soc em pregunto, ¿no podria ser que aquesta suposadament esbojarrada despesa ara no es pugui pagar per una política fiscal afavoridora dels mes poderosos? (de la que no excuso la prorrata de responsabilitat que pot correspondre a “aquests” del tripartit en el seu escás moment). Com ens explica el professor Vicenç Navarro (ja sé que no es el catedràtic de les americanes impossibles tan apreciat de CiU), Catalunya no es pobre ja que el seu PIB per capita es el 110% de la mitjana de la UE-15, que es el grup de països mes rics de la Unió Europea però en canvi la seva despesa social es només el 72% de la despesa mitjana pública social per habitant de la UE-15. Si Catalunya gastés el que li correspon pel seu nivell de riquesa hauria d'invertir 19.600 milions d'euros mes. I aquest diners existeixen a Catalunya però no es recapten, diria mes, no es volen recaptar pel que tot plegat es un problema de redistribució de renda agreujat per la corrupció d'un munt d' “honorables patriotes” gens amics de “aquests” del tripartit.

Curiosament, al final de l'exercici de redacció del ciutadà Paloma es fa un doble salt mortal i abandonant de cop “aquests” del tripartit, introdueix de forma subreptícia, com qui no vol, el dèficit fiscal del Regne d'Espanya amb la Comunitat Autònoma de Catalunya, m'imagino que per que no l'acusin de tebior en la defensa del dret a decidir, i reconeix que a casa nostra es generen prou recursos per no haver de fer cap retallada. Aixi doncs, resulta que si sumem al realment existent dèficit fiscal el que es deixa d'ingressar a causa de la insuficient voluntat recaptadora del Govern de la Generalitat que recolza CiU, aquí potser podríem lligar els gossos amb llonganisses. Em penso que no anaven tan desencaminats “aquests”del tripartit.

PS. ¡Ah! M'oblidava: Si mes no, Iniciativa per Catalunya quant cridem en contra de les retallades, no ens amaguem darrera la pancarta, ens la fem arribar a la cintura. Suficient perquè es llegeixi el missatge i s'ens vegi la cara ben neta i que cada gos es llepi la seva cua.