“Soy un pobre presidiario” (això de pobre es un dir com comprendreu) la hi dedico al geni de les finances i la comptabilitat creativa Sr. Luis Francisco Bárcenas Gutiérrez amb tot el meu menyspreu i amb el desig de que, com diu la cançó, sigui ben aviat “un pajarillo que pronto ha de cantar” i la seva cel-la es converteixi, mes d'hora que tard, en alguna cosa semblant a la cabina (queda millor "camarote") dels germans Marx.
Al vídeo veureu i sentireu cantar al
gran Antonio Molina i a baix, a l'àudio, la versió de Manolo
Escobar. Va por usted Don Luis.
>
>
 |
| ¡Ppa castizo y chulo mi pirulo, que soy del barrio de Salamanca! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada