DEFENSA SENTIMENTAL DEL BAIX LLOBREGAT. (Al Juliol de 2013 vaig escriure aixó que em sembla plenament vigent)

Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento mes espanyol que català o mes català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatì; sense punts cardinals.

Si tira endavant al Parlament de Catalunya la la Llei de Governs Locals potser veuré desaparèixer la comarca del Baix Llobregat, la meva comarca, engolida per una amorfa “Àrea Metropolitana de Barcelona” i sectors de dreta catalanista i “maulets “ i “miquelets” nostàlgics del 1714 (aclareixo: aquesta es la meva impressió personal i només meva) dels municipis de la zona nord podran veure com es realitza el seu preuat somni de configurar el Montserratí, el Baix Llobregat Nord, o el Pla de Montserrat (digueu-li com vulgueu) com a entitat comarcal plena. I ja "suenan los claros clarines" que diria Rubén Darío, vegeu sino http://ciuolesa.blogspot.com.es/2013/07/el-baix-llobregat-nord.html.

Potser sigui veritat que històricament la meva comarca a estat (és?) una comarca amb una identitat difusa, amb problemes de capitalitat a l'estar al costat de Barcelona que la intenta xuclar com un tifó, diversa geogràfica i econòmicament, etz...,.potser si que sigui veritat, però, per a mi, la unitat i identitat actual de la meva comarca no té res a veure amb la divisió comarcal republicana, ni, anant mes endarrere, amb la Mancomunitat, ni amb mercats, ni....el que vulgueu. La consciencia comarcal del Baix Llobregat actual neix directament de l'antifranquisme i, sobre tot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les que la meva comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple, del Nord al Delta. I se de que parlo.

Per tot això em temo que el que de debò dol als montserratins (insisteixo: entesos com sectors de dreta catalanista i “maulets “ i “miquelets” nostàlgics del 1714) es, per una banda aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina i per altra banda la tebior nacionalista del sud. Ara amb el projecte de Llei de Governs Locals el govern de CiU els hi esta posant en safata trencar aquesta dinàmica i crear la comarca del del Montserratí, el Baix Llobregat Nord, o el Pla de Montserrat. Puresa de sang

Mireu, el Baix Llobregat no es només un territori, es també i sobre tot un sentiment. Diuen els montserratins que el nord del Baix Llobregat no te res a veure amb la resta de la comarca, i segurament ells no hi tinguin res a veure, però jo no puc oblidar, ni vull, com les comissions obreres (fixeu-vos que ho poso en minúscules) i els partits d'esquerres en ple franquisme recuperaven la oblidada comarca com a forma organitzativa tot donant-li un nou sentit, tampoc puc ni vull oblidar com, per motius de seguretat de companys del baix nord a que obligava la clandestinitat, gent de Sant Feliu, Sant Joan o Cornellà, pujàvem a Martorell o Abrera a llençar fulls volants o a fer assemblees a les sortides de les fabriques, com a les assemblees sindicals a Cornellà els companys de la Siemens, de Matacás, de Laforsa, Gallina Blanca, etz, etz.. confraternitzaven amb els companys de la Purlom, la Doga, la Flex..., i sobre tot com la conjunció de les vagues de la martorellenca Solvay i la cornellanenca Elsa i la lluita pel Conveni Comarcal del Metall del Baix Llobregat. (que afectava a totes les empreses del metall de la comarca fossin del nord o del sud) aconseguia l'epopeia el 1974 de la primera vaga general del Baix Llobregat, que va ser exemple per a moltes altres i va marcar un punt d'inflexió en la lluita antifranquista. Tot això, com si fos un sagrament laic, imprimeix caràcter i queda marcat.

No se si aconseguiran trencar la meva comarca i em quedi irredempt en un nou territori, però els sentiments son personalíssims i com em nego a renunciar als meus orígens la meva identitat continuara sent baixllobregatina; sense punts cardinals.