Reconec que la banda sonora d’aquest mes la poso per provocar (amb “carinyu”) als montserratins. Però es que em toquen el voraviu, em sap greu.
He trobat una
curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat i que no diu res
de transcendent, diu molt. Ens diu que hi ha persones que no tenint
el “pedigrí” exigit per a ser admesos a la colla de la “ceba”
han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del
Cairat al Delta, popular, de classes obreres, subalternes i precàries
que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat
que aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la
senyera catalana (sense estels), la “verdiblanca” i la roja
s’abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de
Cultura Catalana alhora popular i mestís. Fixeu-vos si fan seu el “indefinit” Baix Llobregat aquests cantaires, que fins i tot
reivindiquen que s’hi incorpori l’Hospitalet a manera de
botifarra a Barcelona, centralista com Madrid i que amb golafreria
s’ho vol empassar tot.
Sabeu que us dic? “Baix
Llobregat estat d’Europa”.
Si voleu escoltar la
sevillana “A mi Bajo Llobregat” feu clic a sota i passeu
l’estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada