DEL PROLETARIAT AL PRECARIAT?. UN PETIT EXEMPLE : DEL “CAFE DE LA PRINCESA” AL “MERCAT PRINCESA”, O QUI SIGUI BURRO QUE ESTUDII.

Un dìa, no fa gaire, em vaig acostar, amb morbosa curiositat per raons que no venen al cas, al

Mercat Princesa (font: barcelona b-guided)

“Mercat Princesa” que és això que ara se'n diu un espai gastronòmic. Quedeu-vos si us plau amb el següent concepte: “Showroom”. La pagina web “Directo al paladar. El sabor de la vida” ens diu “El término inglés showroom, tan fashion él, pertenece al mundo de la moda y viene a significar “sala de exposición”, aunque últimamente su uso se ha extendido a otros sectores, como el gastronómico” i segons ells el “Mercat Princesa” resulta ser el primer “shoowroom” gastronòmic de Barcelona sobre el qui la seva pròpia pagina web ens explica, amb llenguatge que a mi em recorda el NO DO (imagineu-vos la veu aflautada i l'entonació del locutor) : “El Born, la zona bohemia de la ciudad en la que las calles se entrecruzan en un laberinto urbanístico heredado del pasado. El edificio, una construcción del siglo XIV remodelada en la que se articulan armoniosamente las paredes de piedra y los arcos de medio punto medievales con las tendencias arquitectónicas eco-cibernéticas actuales. En la periferia del espacio, en torno a un patio cubierto con una cúpula de cristal, se reparten 16 puestos culinarios cuyos platos pueden degustarse cómodamente en las mesas centrales o en las barras repartidas por el local. La variedad de recetas convierten al Mercat Princesa en un punto de encuentro ideal para paladares y presupuestos muy diversos, todos los días desde las 9 de la mañana hasta las 12 de la noche. Se compaginan recetas mediterráneas y asiáticas, huevos cocinados de diferentes maneras, embutidos ibéricos, quesos, pasteles, ahumados…Y para beber, los mejores caldos: vinos, cavas, cerveza, refrescos de todo tipo, café y al atardecer, una amplia oferta coctelera. En el proyecto global del Mercat Princesa, la última novedad, de próxima inauguración, será el “restaurante clandestino”, con capacidad para 40 comensales, servicio en mesa y una carta que incluirá una selección de los platos ofrecidos en los 16 puestos de la zona central. Tendrá acceso desde un punto oculto del interior del local.”, aclarint-nos “La Vanguardia” el dia 2 d'Agost “Y es que los famosos seguro que también querrán pasarse por aquí a disfrutar sin ser vistos.”.

Com veieu una proposta conceptual molt “fashion” (tornem-ho a dir), plena de modernitat, flexibilitat i innovació, divertida, interactiva, transversal, globalitzadora i, sobre tot, amb voluntat de marcar tendència (em deixo alguns del adjectius que s'han de fer servir en aquest casos?).

El cas es que a on ara hi ha el “Mercat Princesa” nomes fa uns mesos hi havia el “Café de la Princesa”, un restaurant amb estovalles i tovallons de tela, carta i/o menú, cuiners i cambrers que et servien a la taula el que demanaves i que, contractats laboralment per l'empresa, eren subjectes d'un conveni col-lectiu que garantia un sou, una jornada de treball màxima, vacances, protecció enfront dels riscos laborals, cotització a la seguretat social......etz.

L'antic Café de la Princesa (font: Vipgourmet)

Fixem-nos ara, perquè es interessant, el que ens diu el blog de critica gastronòmica Cultibar sobre el procés de formació del “Mercat Princesa”: “J.A., artista transversal y padre de la idea, sabia que debía reinventarse. Tras años regentando el Cafè de la Princesa, en el mismo local, la situación pedía cambio, y habló con esas paredes que retienen la historia para resurgir. “Queríamos algo nuevo, sin ataduras de carta y tipología, en la que tú decidieras qué comer”. Para ello, se puso en contacto con distintos emprendedores culinarios y compartió su idea. “.
Com veiem el mateix empresari i alhora artista transversal (?), ens dona la clau de tot plegat: “sin ataduras...de tipologia” i “emprendedores” (paraula fetitxe que serveix per a planxar un ou o fregir una corbata). Es tracta de trencar amb els lligams del model anterior que suposa despeses en salaris, cotitzacions, prevenció de riscos laborals, rigideses en el control del temps de treball .....etz. i traspassar tota la responsabilitat a persones (han de ser joves i amb il-lusions) que han adquirit uns coneixements sobre determinada professió perquè els desenvolupin amb l'esquer de treballar amb llibertat en el seu propi negoci.

Aixì les coses, aquesta llibertat de negoci es tradueix en un contracte mercantil (es renuncia a la tutela de la jurisdicció social, per definició i encara que us sembli mentida mes protectora dels treballadors) i es lloga a l'emprenedor un espai minúscul (16 lloguers que cobrarà l'empresa, deu n'hi do), amb les seves derrames de llum, aigua, etz., es convertirà en un treballador falsament autònom, que haurà de pagar les seves cotitzacions a la seguretat social, liquidar el seu IVA, sense control sobre el seu temps de treball (jornada i vacances) ja que l'espai obre de 9 a 24 hores tots els dies de l'any i subjecte a la competència amb la resta d'emprenedors del mercat...... Total, negoci rodó per la part del empresari: màxim benefici, mínima despesa, inseguretat i precarietat pel treballador  i ...qui sigui burro que estudii.

Autònoms com a eufemisme d'assalariats degradats, exclosos dels drets laborals i sobre els qui cauen tots els riscos que abans eren exclusius del empresari com a contrapartida de la apropìació de la plusvàlua del treball o benefici. Deia el directiu de la CEOE Alberto Nadal des de “El Pais” que avui en dia els joves han de plantejar-se diferents opcions: o veure's com a empresaris, o com a gestors dels seu propi capital humà dins de l'empresa. Es aquest el nou model de treball que volem per a desprès de la crisi-estafa?.