RODA EL MON I TORNA AL BORN

Els medis de comunicació i persuasió (sobretot de persuasió) ens volen alegrar la existència. Diuen que l'economia creix de nou, l'index d'atur comença a baixar, ¡es podrà tornar a consumir! i la roda començara a girar cada vegada mes rapida. El ministre d'Economia Sr. Montoro (“mentira con o”en feliç troballa del meu amic Joaquìn) diu que som admirats per la resta del mon de be que ho fem i que aquella altra cosa de la prima de risc fa temps que no puja, al reves dels salaris, que ell te estudis molt seriosos que ho diuen. L'amo del Banco de Santander veu com els diners li tornen a entrar a cabassos. El vicepresident de la patronal (aquell prohom que es ventava públicament de no pagar la seguretat social) diu que amb tant de treball com hi haurà potser que miréssim de jubilar-nos als setanta anys...Home, si gent tant entesa i viatjada diu tot això, potser si que sigui veritat i jo no vull ser esgarriacries ("aguafiestas", per entendre'ns). Però..... i a mi que?, se m'hem refot.

Captius i desarmats, qui tornara la seva casa als desnonats per la gran estafa? qui ens tornara l'ensenyament públic, democràtic, laic i català? i la sanitat pública i universal? com recuperarem els drets laborals que ens han pres sense la perduda capacitat de negociació col-lectiva que ens fa forts?. Això es el que em treu la son i d'això no en parlen tots aquells que s'han posat a ells mateixos i a costa nostra uns sous “legals, lleials i convenients” com, desvergonyit, deia el “socialista” Narcís Serra, i no han patit las crisi encara que l'han creada.

No, de tornar tot el que ens han pres no en parlen. Només ens ofereixen treball, els ganduls i els paràsits que viuen sense treballar ens ofereixen treball: ¡Tornareu a treballar i podreu tornar a comprar-me el que heu fet amb les vostres mans i enriquir-me!. Es una nova mentida ja que ni tan sols podrem consumir, ni ho volen, guanyaran els calers exportant. Ens donaran treball precari i embrutidor i mantindran un suficient exercit d'aturats que ens dissuadeixi de la possibilitat de reivindicar res. Aconseguits els objectius militars la crisi s'ha acabat.

Recordo que, deu fer aproximadament uns vuit o nou anys, es negociava un expedient de regulació d'ocupació a una empresa tèxtil del Bages que volia deslocalitzar la producció a Romania i, sense cap mena de pudor, els seus executius deien que ja havien pensat deixar Romania en un parell d'anys i passar la producció a la Índia. Mig en broma els treballadors deien que quant l'empresa hagués fet la volta al mon tornaria al Bages. L'anècdota s'ha convertit en categoria, la precarietat de les nostres condicions de treball s'han tornat tan precàries (ja em perdonareu la redundància però dic el que vull dir)  que ja es mes rendible invertir de nou al Regne d'Espanya (inclosa Catalunya) que a la Índia , Malàisia o Indonèsia.

 

  -Oh¡¡, Fixeu-vos si anem be que Bill Gates a comprat 113 milions d'euros en accions de FCC. Si, si, la sap molt llarga aquest “pajaro”.