El Rector de la
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Jordi Serrano Blanquer
com que es llicenciat en Historia Moderna i Contemporània a
propòsit del acte de beatificació el diumenge 13 d'octubre a
Tarragona de 522 “màrtirs” de l'Església Catòlica del segle XX
(en realitat tots menys dos, víctimes de la violència incontrolada
desencadenada al bàndol republicà provocada pel cop d'estat feixista
del 1936), resumeix documentadament en un article publicat al Diari
de Girona, el pensament del aleshores Cardenal Arquebisbe de
Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i del seu col-laborador a l'exili el canonge
Carles Cardó i Sanjoan sobre les causes d'aquella violència i posa en evidencia el despropòsit
d'aquestes beatificacions contrastant aquell pensament del
cardenal i el canonge amb el de la actual jerarquia episcopal espanyola
(inclosa la catalana) i el paper que juga el poder polític (inclòs
el President de la Generalitat). Pel seu interes el copio descarat de http://jordiserrano.wordpress. com/2013/10/11/vidal-i- barraquer-no-ho-faria/ sense por de que em reclamin pagament de drets d'autor.
VIDALI BARRAQUER NO HO FARIA
VIDAL I BARRAQUER |
El problema és que l’Església catòlica encara
avui no s’ha fet una autocrítica i mai ha demanat perdó pel seu
paper en el cop d’estat feixista i per la “Carta colectiva de los
obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la
guerra en España”, que no va signar precisament Vidal i Barraquer.
Qui fou home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer, el canonge
Carles Cardó, ja ho va escriure a Suïssa a inicis dels anys 1940 a
El gran refús (No es va publicar fins 1994!). El seu
testimoni llegit aquests dies fa estremir: “D’ací vingué que
entre el poble, sovint entre la clerecia, el nom de catòlic
signifiqués menys una confessió religiosa que un partidisme
polític, i per cert un de particularment i justament antipàtic al
seny cristià de la gent: el d’una extrema dreta violenta”. Va
ser molt valent a l’hora de judicar el paper de l’Església
catalana en la Guerra Civil: “Les repercussions sacrílegues que
tingué en la zona republicana cauen, doncs, en gran part sobre la
consciència dels promotors del fratricidi col·lectiu, entre els
quals es trobaven alguns jerarques eclesiàstics”. Apunta als
bisbes de Barcelona, Girona i Lleida. Ara que la jerarquia
eclesiàstica manté un potent esperit anticatalà, podem entendre el
que ens explicava Cardó: “La gent començava a preguntar-se si
ésser català era compatible amb ésser catòlic”.
Avui existeix una tendència on ser catòlic serà
sinònim de nacionalista espanyol a
Catalunya. Una sensació que
Cardó ja va anunciar fa molts anys. Al final resulta que Cardó
sabia perquè existia un ambient anticlerical entre les classes
populars catalanes, mentre que els bisbes catalans encara avui no ho
saben: “Les turbes no cremaren les esglésies sinó després que
aquells sacerdots hagueren cremat l’Església”.
CARLES CARDÓ |
Els bisbes podrien dir alguna cosa a les famílies
que encara no saben on tenen enterrats els seus morts (més de
130.000). No hi ha humanitat cristiana per als republicans? La pau
comença als cementiris, deia Georges Bernanos. El 13 de setembre de
1943 va morir a l’exili a Suïssa Vidal i Barraquer, just fa un mes
s’esqueia el 70è aniversari. Aquesta hauria d’haver estat la
gran celebració a Tarragona. Hi seríem tots
2 comentaris:
hola Marti
pensaba que todos los catalanes deseaban la independencia de España, pero no, en Twitter sobre todo, aparecieron catalanes ultra derechistas y nacionalistas que quieren seguir siendo españoles.
Como en la canción de Serrat con un poema de Machado, que dice que hay 2 Españas, acá hay 2 Cataluñas.
un beso
a mí me seguían catalanes en twitter. yo estaba acostumbrada a ustedes (vos, Groucho, Josep) a una idea básica e independiente de España.
Ayer de golpe, un montón de twitteros organizando una marcha.
Acá te doy un ejemplo:
#CataluñaesEspaña
@angelmigeva
En contra de la inmersón separatista, trabajando en la red social y los medios
Barcelona
Publica un comentari a l'entrada