Deia a “Roda el mon i torna al born” (cliqueu aquí si ho voleu llegir) que una vegada
ens han fet captius i ens han desarmat, els grans estafadors que
s'han enriquit a costa nostra amb el que han anomenat “crisi
econòmica” ens tornen a oferir treball com a solució dels
nostres mals, diuen. Almoina per anar mal vivint en un nou i paorós
paradigma social (rieu-vos de la pel-lícula Mad Max), a on la
suficient rotació de la precarietat els permeti mantenir-nos en un
constant estat de por i faci que ens enfrontem entre nosaltres pel
repartiment de les engrunes com a condició necessària del seu
continu engreixament. ¡Treball! paraula que deriva de la llatina
“tripalium” que definia el que no era res mes que un instrument
de tortura.
Ens explica el Gènesi que la desobediència d'Adam i Eva Déu la va castigar amb la expulsió del Paradís i condemnant-los a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, es a dir, treballant. Sabem que al frontispici de la porta d'entrada al camp d'extermini d'Auschwitz els Nazis, amb un cinisme esgarrifós, hi van posar el lema “Arbeit macht frrei” que es pot traduir com “el treball us fa lliures”. O, si voleu mes dades sobre el caràcter malèfic del treball, només cal llegir el que va escriure Napoleó: «Com més treballin els meus pobles, menys vicis hi haurà . Jo sóc l’autoritat [...] i estaria disposat a ordenar que el diumenge, després dels oficis, les botigues obrissin i els obrers anessin a la feina». Malparit.
S'ha
dit que els avenços exponencials de la tècnica i la ciència
permeten reduir
enormement la quantitat de treball necessari en
els processos productius de manera que es possible repartir aquest
treball entre mes persones en jornades mes curtes tot
assegurant-nos
l'imprescindible per a una vida digna. Ben
al contrari, de forma insensata els ociosos propietaris dels medis
de producció ofereixen una bogeria de
contractes temporals, treball parcial, atur i una elevada rotació de
la ma d'obra que els hi garanteixen
un mercat de treball i un repartiment dels temps de treball molt
desiguals obligant
a treballar moltes hores a
qui per torn li
toqui treballar
mentre a la
resta, com a exèrcit
de reserva intimidant, els manté amb
subsidis insuficients o a mercè de la caritat o la beneficència,
tot plegat en interes d'una economia
alliberada del pes de tot el que sigui social que, segons diuen,
causa crisi i recessió com a coartada de la veritable estratègia
que no es mes que recompondre el proces d'acumulació capitalista.
Hem
d'acceptar aquesta lògica? Fa temps que he deixat de sentir en el
discurs de l'esquerra real i del sindicalisme la vella i bella
consigna de “treballar menys per a treballar tots (i totes)”.
Penso que es una farsa, un engany que el treball sigui
el model perquè la persona s'integri a la societat, es sociabilitzi,
aconsegueixi l'èxit i
es pugui moure cap a dalt dins l'escala
social. Si mes no, actualment
el treball (i/o
paradoxalment la
seva manca) només produeix frustració, malaltia mental i corrosió
del caràcter individual i social.
Hem
de socialitzar l'oci. Bertrand Russell, persona gens sospitosa de
esquerranisme radical, ja ho va teoritzar al 1932 a l'escrit “Elogi
de la ociositat” i deia que “la idea de
que el pobre disposi de temps
lliure sempre ha sigut escandalosa per els rics....(però) ja no hi
ha cap raó per a que la majoria de la gent hagi de patir
aquesta privació...(i) quan proposo que les hores de treball siguin
reduïdes a quatre no intento dir que tot el temps que resti s'hagi
de malgastar necessàriament en pures frivolitats. Vull dir que
quatre hores de treball al dia haurien de donar dret...als articles
de primera necessitat i a les
comoditats elementals de
la vida, i que la resta del seu temps hauria de ser d'ell per
utilitzar-lo com cregues convenient....En
un mon a on ningú estes obligat
a treballar mes de quatre hores al dia....sobretot hi haurà
felicitat i alegria de viure, en ves de nervis gastats, cansament i
dispèpsia. Amb el treball exigit n'hi hauria prou per a fer de l'oci
alguna cosa deliciosa....Fins aquí hem sigut tan actius com ho érem
abans de que hi hagués maquines; en això em sigut uns necis, però
no hi ha cap raó per a seguir essent necis per sempre.”.
1 comentari:
Totalment en acord, s'ha de treballar menys i repartir aquest treball, però també s'ha de canviar aquesta lògica capitalista i materialista del creixement, no és sostenible. Crec que s'hauria de repensar i replantejar el model productiu i fer-ho a nivell municipal en la mesura que sigui possible. S'haurien de cultivar i fabricar coses útils i sostenibles aquí i per la gent d'aquí, no pot ser que poden fer agricultura en el nostre marc territorial comprem aliments a fora, no pot ser que fabriquem cotxes per als altres països d'Europa, o que molts treballadors treballin més hores per poder comprar un cotxe i poder seguir l’estil de vida que socialment diuen que s’ha de seguir. Si funcionéssim social i econòmicament a nivell municipal, no necessitaríem el cotxe, potser tindríem vehicles comunals, ja ho decidiríem, no ho sé, però molts cops el nostre treball serveix per a seguir perpetuant aquest sistema neoliberal que és la font dels nostres problemes, perquè consumim tot allò que la publicitat predica i dicta, és el progrés diuen...
Publica un comentari a l'entrada