Per força a la tertúlia
política de Ràdio Olesa del dijous dia 8 de gener s'havia de parlar
de l'execrable atac terrorista contra la revista satírica francesa
“Charlie Hebdo” amb tot el seu resultat de mort i dolor. Tots
els tertulians vàrem coincidir en el que d'atac a la llibertat en
general i d'expressió en particular tenia l'atemptat i de la
necessitat de preservar els valors republicans (o cívics, si voleu)
de la mateixa llibertat, la igualtat i la fraternitat (o solidaritat,
si voleu) en perill tant per l'actuació del terrorisme, com per part
d'aquells que en nom d'una suposada seguretat aprofiten el seu poder
per devaluar-los, i/o, fins i tot (afegeixo jo), fomentant de sota mà
el terrorisme de manera “que se consiga el efecto sin que se note
el cuidado” usant, fora de context però amb ple sentit, el conegut
paràgraf de la Instrucción
secreta" que el fiscal del Consejo de Castilla transmeté als
corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.
Com
sempre passa
a les tertúlies
d'aquesta mena la manca de temps i el tractament d'altres temes
deixen serrells
i discrepàncies
sense aclarir que
necessiten cordials respostes. Deixaré de banda discutir l'única
proposta del tertulià
Sr. Ramírez Carpintero del Partit Popular, basada en la pura
i
simple
resposta repressiva i policial sense
entrar en més
consideracions per tant
obvia en l' immediat com inútil en el mig i llarg termini
si no tenim en compte la realitat a on estem immersos.
Personalment,
entre altres coses, vaig sostenir que si
en la nostra societat “occidental preglobalitzada” la llibertat
havia funcionat més o menys bé (no cal aprofundir
en aquest moment) havien fracassat la igualtat i la fraternitat a
l'haver
quedat fora del circuit d'integració
social que representava el treball, l'educació laica i pública, la
sanitat universal, etc.. una multitud de joves que han abocat les
seves frustracions en una complexa teranyina de grups pseudosolidaris
basats en la identitat “cultural”i/o
“religiosa”
en un
context de debilitat de les classes populars, conseqüència
de l'ofensiva neoliberal iniciada a la setena dècada
del segle XX pels
interessos del capitalisme depredador i la seva lluita pels mercats
mundials i
que
ens ha portat a aquesta perillosa situació que, si no hi posem
remei,
ja podem riure'ns
de la pel-lícula
“Mad Max”.
Va
discrepar d'aquest
fracás de la igualtat i la fraternitat el
regidor, actualment no adscrit a cap grup, Sr. Jaume Monné
que va considerar que aquest fenomen
grupal pseudosolidari apareixia només a la comunitat musulmana, ja
que en altres col-lectius d'immigrants
no apreciava la
seva existència.
Personalment entenc que el Sr. Monné esta equivocat perquè, a part de ser perillós per a la convivència i injustificat estigmatitzar col-lectius, el fenomen grupal pseudosolidari nascut de la injusta situació socio-econòmica és totalment transversal i no afecta només als immigrants, ¿cal recordar els problemes de convivència que ha portat la existència de les “maras”, els “ñetas”, els “latin king” de predomini llatinoamericà? ¿que hem de dir dels nostres “hooligans” futbolers, “Boixos Nois”, “Ultra Sur”, “Frente Atlético” de recent i criminal record?.
Personalment entenc que el Sr. Monné esta equivocat perquè, a part de ser perillós per a la convivència i injustificat estigmatitzar col-lectius, el fenomen grupal pseudosolidari nascut de la injusta situació socio-econòmica és totalment transversal i no afecta només als immigrants, ¿cal recordar els problemes de convivència que ha portat la existència de les “maras”, els “ñetas”, els “latin king” de predomini llatinoamericà? ¿que hem de dir dels nostres “hooligans” futbolers, “Boixos Nois”, “Ultra Sur”, “Frente Atlético” de recent i criminal record?.
Aquesta
“identitat”
cultural, religiosa o esportiva amaga la frustració i l'odi a
allò
establert
d'una generació perduda, sense expectatives, desclassada,
una part minoritària
de la
qual opta pel terrorisme, la violència
o el crim com
a resposta i per aquesta minoria és
evident que es necessiten actuacions policials, però
el problema de debò
apareix quan el terrorisme, la violència
o els crims d'aquestes minories és
vist amb simpatia i complicitat per la majoria a l'estil del què
va passar en determinat moment a Euskadi amb ETA ¿o tenim memòria
fluixa?.
I
és
ara i
aquí,
mes enllà
de les
mesures policials indiscriminades purament
repressives que
reclama el Sr. Ramírez Carpintero del PP olesà
(i no
només olesà),
quan
la
societat s'ha de mobilitzar
per a reclamar polítiques
socials i econòmiques
que vagin més
enllà
de conjuntures
per a recuperar i
ampliar drets perduts fent
indivisible la triada republicana (o cívica) de llibertat, igualtat
i fraternitat (o solidaritat),
deixant
així
sense
arguments als profetes del caos.
1 comentari:
Bona resposta.
Publica un comentari a l'entrada