GIHADISTES, MARAS I HOOLIGANS. RESPOSTA AL SR. JAUME MONNÉ

Per força a la tertúlia política de Ràdio Olesa del dijous dia 8 de gener s'havia de parlar de l'execrable atac terrorista contra la revista satírica francesa “Charlie Hebdo” amb tot el seu resultat de mort i dolor. Tots els tertulians vàrem coincidir en el que d'atac a la llibertat en general i d'expressió en particular tenia l'atemptat i de la necessitat de preservar els valors republicans (o cívics, si voleu) de la mateixa llibertat, la igualtat i la fraternitat (o solidaritat, si voleu) en perill tant per l'actuació del terrorisme, com per part d'aquells que en nom d'una suposada seguretat aprofiten el seu poder per devaluar-los, i/o, fins i tot (afegeixo jo), fomentant de sota mà el terrorisme de manera “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” usant, fora de context però amb ple sentit, el conegut paràgraf de la Instrucción secreta" que el fiscal del Consejo de Castilla transmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.

Com sempre passa a les tertúlies d'aquesta mena la manca de temps i el tractament d'altres temes deixen serrells i discrepàncies sense aclarir que necessiten cordials respostes. Deixaré de banda discutir l'única proposta del tertulià Sr. Ramírez Carpintero del Partit Popular, basada en la pura i simple resposta repressiva i policial sense entrar en més consideracions per tant obvia en l' immediat com inútil en el mig i llarg termini si no tenim en compte la realitat a on estem immersos.

Personalment, entre altres coses, vaig sostenir que si en la nostra societat “occidental preglobalitzada” la llibertat havia funcionat més o menys bé (no cal aprofundir en aquest moment) havien fracassat la igualtat i la fraternitat a l'haver quedat fora del circuit d'integració social que representava el treball, l'educació laica i pública, la sanitat universal, etc.. una multitud de joves que han abocat les seves frustracions en una complexa teranyina de grups pseudosolidaris basats en la identitat “cultural”i/o “religiosa” en un context de debilitat de les classes populars, conseqüència de l'ofensiva neoliberal iniciada a la setena dècada del segle XX pels interessos del capitalisme depredador i la seva lluita pels mercats mundials i que ens ha portat a aquesta perillosa situació que, si no hi posem remei, ja podem riure'ns de la pel-lícula “Mad Max”.

Va discrepar d'aquest fracás de la igualtat i la fraternitat el regidor, actualment no adscrit a cap grup, Sr. Jaume Monné que va considerar que aquest fenomen grupal pseudosolidari apareixia només a la comunitat musulmana, ja que en altres col-lectius d'immigrants no apreciava la seva existència.

Personalment entenc que el Sr. Monné esta equivocat perquè, a part de ser perillós per a la convivència i injustificat estigmatitzar col-lectius, el fenomen grupal pseudosolidari nascut de la injusta situació socio-econòmica és totalment transversal i no afecta només als immigrants, ¿cal recordar els problemes de convivència que ha portat la existència de les “maras”, els “ñetas”, els “latin king” de predomini llatinoamericà? ¿que hem de dir dels nostres “hooligans” futbolers, “Boixos Nois”, “Ultra Sur”, “Frente Atlético” de recent i criminal record?.

Aquesta “identitat” cultural, religiosa o esportiva amaga la frustració i l'odi a allò establert d'una generació perduda, sense expectatives, desclassada, una part minoritària de la qual opta pel terrorisme, la violència o el crim com a resposta i per aquesta minoria és evident que es necessiten actuacions policials, però el problema de debò apareix quan el terrorisme, la violència o els crims d'aquestes minories és vist amb simpatia i complicitat per la majoria a l'estil del què va passar en determinat moment a Euskadi amb ETA ¿o tenim memòria fluixa?.

I és ara i aquí, mes enllà de les mesures policials indiscriminades purament repressives que reclama el Sr. Ramírez Carpintero del PP olesà (i no només olesà), quan la societat s'ha de mobilitzar per a reclamar polítiques socials i econòmiques que vagin més enllà de conjuntures per a recuperar i ampliar drets perduts fent indivisible la triada republicana (o cívica) de llibertat, igualtat i fraternitat (o solidaritat), deixant així sense arguments als profetes del caos.