CRONIQUES PLENARIES. NOU AJUNTAMENT A OLESA DE MONTSERRAT: JURAMENTS, PROMESES, “BATIBURRILLOS” I VELLA-NOVA POLITICA. ¡AH, I EL MEU VOT PER UNA ESTELADA¡

Amb la sala plena de gom a gom, una mica més tard de les dotze del dia 13 de juny, les vint i una persones electes, arreglades però informals, van anar ocupant els llocs assignats. Impressionava la massa corpòria del Bloc Olesà-Entesa que, ella sola, ocupava tota l'esquerra vist des de la presidència o la dreta des del punt de vista de la ciutadania assistent. El secretari municipal, que semblava espantat pel to en què llegia, va fer cinc cèntims de com aniria allò. Allò, era l'acte de constitució de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat.

No sé si era legal o que, però que l'escenari de l'Auditori de la Casa de Cultura lluïs només amb un auster cortinatge negre i els escons de les regidores i regidors electes era d'agrair. Ni senyera, ni estanquera; ni el Rei, ni el President. La taula presidencial buida, sense santcristos, bíblies o constitucions sobre on fer la promesa o jurament.

Aquest transcendental moment, el de la jura o promesa vull dir, va ser un dels més expectants i curiosos de l'acte, per veure quina una en dirien els regidors i regidores electes. Les expectatives no van defraudar:

El regidor electe del Partit Popular va jurar sense problemes de cap mena la fórmula ritual que va llegir el secretari de complir les obligacions del càrrec amb lleialtat al Rei i alhora fent guardar i guardant la Constitució. Les persones electes del PSC i Movem Olesa ho van prometre, però ho van fer “per imperatiu legal”, que vol dir per força. Les del Bloc Olesà-Entesa van demostrar la seva pluralitat i va haver-hi per donar i vendre, ja que mentre unes només prometien per imperatiu legal, altres i afegien lluitar per un procés constituent d'acord amb els valors republicans, sense aclarir si la república seria catalana, espanyola o mixta com les paelles; altres es posaven a disposició del Parlament per exercir el dret a l'autodeterminació i proclamar un Estat Català lliure i sobirà, però no sabem si aquest estat el volen monàrquic o republicà. Per acabar-ho d'adobar ERC, amb pragmatisme après de l'Oriol Junqueras, no aclaria el dubte i després de la promesa legalment imperativa també reclamava un Estat Català lliure i sobirà sense més, però per a reblar el clau, no només es posaven a disposició del Parlament, si no a la del President i del Govern que sortís de les eleccions plebiscitàries del 27S. Aquestes múltiples adhesions van tocar el voraviu de la regidora electe de CiU, que a més a més de prometre per imperatiu legal, va dir que ella “sempre” havia estat a disposició del Parlament de Catalunya i ho continuaria estant, donant a entendre que què s'havien pensat aquella colla de “parvenus”. Malgrat la confrontada però abrandada ostentació de patriotisme que es vivia, ningú es va posar dempeus cantant “Els Segadors”.

 

Hauria sigut una ximpleria que davant la majoria absolutissima del Bloc Olesà-Entesa, s'haguessin presentat candidatures a l'alcaldia alternatives a la de la Sra. Puimedon i ningú ho va fer. Així doncs els diferents grups municipals es van limitar a explicar que ferien una oposició lleial però exigent, que vigilarien que el corró del BO-E..., etc., etc., i que, evidentment, no votarien a favor d'ella. Ah¡però els dos regidors d'ERC, amb gran esperit de servei, van dir que si, que votarien a favor de la Sra. Puimedon en atenció a la promesa que els hi havia fet que abans del dia 24 de Juny, festivitat de Sant Joan Baptista i Diada Nacional dels Països Catalans la Senyera Estelada onejaria de bell nou al capdamunt de la Torre del Rellotge. Inexplicablement, ningú tampoc es va posar dempeus cantant “Els Segadors”.

Així doncs, no dotze vots, si no catorze van permetre que la Sra. Puimedon fos proclamada alcaldessa d'Olesa de Montserrat, ocupès la presidència que li va cedir la mesa d'edat i fes el seu discurs d'investidura. Va dir que allargava la mà i tindria paciència perquè la resta de grups municipals assumissin que tenia majoria absoluta per governar el municipi i s'adonessin compte que en això de la nova política que està tan de moda, la que està allunyada dels partits polítics tradicionals va dir, quan uns hi van el Bloc-Entesa ja torna. A la Sra. Puimedon el seu Secretari, no el del ajuntament si no el del partit, no li deu haver explicat que el Bloc Olesà ha deixat de ser una confluència de diferents partits i electors oberta i s'ha inscrit com a partit polític clàssic al registre oficial de Madrid (vaja com el POI però mes o menys centriste i centrat) i que forma part (mal els pesi) d'una honesta coalició tradicional d'esquerres amb ICV, EUiA i EPM a la que es deuen (si més no els hi deuen el mayling). ¡Ah, la memòria! O no és un problema de memòria?.