dijous, 4 de juny del 2015

BANDA SONORA DEL MES DE JUNY. "Soliloqui solipsista per a veu sola i solista i acompanyament subtil". Canta Raimon


Aquests dies de campanyes electorals i eleccions m'han passat una sèrie de coses que m'han portat a reflexionar, a fer un soliloqui solipsista com diu Raimon al títol de la cançó que us proposo com a banda sonora del mes de Juny, sobre la pròpia coherència, la “correcció política”, la prudència i la llibertat.

Les preguntes són: per no ofendre a qui te la pell fina, s'ha de callar davant mentides evidents?, és lícit usar la ironia i fins i tot el sarcasme per respondre?, s'ha de ser necessàriament “educat” o es pot ser “correctament incorrecte”?. Les respostes, per a mi, són evidents: no s'ha de callar, és lícit ser irònic i/o sarcàstic i no cal ser “versallesc”. I si et toca (o em toca), si tens (o tinc) arguments es respon, o sinó es calla.

No ho entén així una part important de la societat olesana que s'enfada, ¡i molt!, quan se la critica o se la posa en evidència i et surt amb estirabots, amenaces i improperis. El fenomen és transversal, afecta de dreta a esquerra i normalment, no sempre però, a “olesans de tota la vida”, aquells que quan qüestiones, preguntes, opines, el primer que et diuen, encara que portis vint i dos anys aquí, és: “que és d'Olesa vostè?, on viu?". És el que jo en dic “salisme sociològic”: no remenar merda, no fos que...i menys els de fora.

En fi, no em faig mala sang i prenc per a mi els versos finals de la cançó de Raimon

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets adulador, ni depredador,
ni competitiu, ni esportiu
i que no saps com viure
a la ciutat hispanocatalana on vius,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entès
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Escolteu, si us be de gust "Soliloqui solipsista per a veu sola i solista i acompanyament subtil" i estigueu tranquils, jo ho estic.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bé Martí. Com sempre Raimon increiblement acertat. Des que va començar fins ara ha estat sempre fantàstic. Una altre cançó que aniría perfecta per aquesta gent amb la pell tan fina és: "Jo vinc de un silenci" ... antic i molt llarg. Es comença per molestarse quan es diuen les veritats i s'acava prohibint la llibertat de expresar-se com fan els del PP.