BANDA SONORA DEL MES DE JUNY. "Soliloqui solipsista per a veu sola i solista i acompanyament subtil". Canta Raimon

Aquests dies de campanyes electorals i eleccions m'han passat una sèrie de coses que m'han portat a reflexionar, a fer un soliloqui solipsista com diu Raimon al títol de la cançó que us proposo com a banda sonora del mes de Juny, sobre la pròpia coherència, la “correcció política”, la prudència i la llibertat.

Les preguntes són: per no ofendre a qui te la pell fina, s'ha de callar davant mentides evidents?, és lícit usar la ironia i fins i tot el sarcasme per respondre?, s'ha de ser necessàriament “educat” o es pot ser “correctament incorrecte”?. Les respostes, per a mi, són evidents: no s'ha de callar, és lícit ser irònic i/o sarcàstic i no cal ser “versallesc”. I si et toca (o em toca), si tens (o tinc) arguments es respon, o sinó es calla.

No ho entén així una part important de la societat olesana que s'enfada, ¡i molt!, quan se la critica o se la posa en evidència i et surt amb estirabots, amenaces i improperis. El fenomen és transversal, afecta de dreta a esquerra i normalment, no sempre però, a “olesans de tota la vida”, aquells que quan qüestiones, preguntes, opines, el primer que et diuen, encara que portis vint i dos anys aquí, és: “que és d'Olesa vostè?, on viu?". És el que jo en dic “salisme sociològic”: no remenar merda, no fos que...i menys els de fora.

En fi, no em faig mala sang i prenc per a mi els versos finals de la cançó de Raimon

Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets adulador, ni depredador,
ni competitiu, ni esportiu
i que no saps com viure
a la ciutat hispanocatalana on vius,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.

Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entès
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?

No t'entendran.

Escolteu, si us be de gust "Soliloqui solipsista per a veu sola i solista i acompanyament subtil" i estigueu tranquils, jo ho estic.