 |
| El soldado de infanteria Martín Obiols con ademán fiero, desafiando a los enemigos de la Patria |
Tots tenim al nostre subconscient algunes coses que ens pertorben, ens inquieten i ens fan pensar que hi ha un no sé què que no et rutlla. Jo en tinc una, entre d'altres, i és que em sé de memòria el “Himno de la Infanteria” des de fa quaranta anys i no hi ha manera d'oblidar-m'en. Me'l vaig aprendre fins i tot abans que “La Internacional” i “Els Segadors”, i això que aquests ja els coneixia de feia temps.
Durant un temps, bastant, “La Internacional” i “Els Segadors” els cantava com tothom, a batzegades, movent la boca fent veure que cantes i remarcant les paraules finals de cada estrofa;: .....el supremo salvadooor......el esfuerzo redentooor; ....en veient la nostra enseeenya.....espigues d'or......seguem cadeeenes.... El “Himno de la Infanteria” no, aquest de “carrerilla”, i deu ser per la forma en què me'l van ensenyar.
Ho recordo perfectament. Uns tres-cents paios acabats d'arribar al Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, el gener de 1976 formats al pati de la caserna General Bautista Sánchez a Castellciutat (Seo de Urgel, deien ells) de les vuit del vespre a les dues de la matinada, cantant-lo una i una altra vegada fins que va sortir sencer i amb l'entonació deguda. A les sis "diana".
És un himne que parla de “ardor guerrero”, “lucha fiera”, pàtria, sang vessada, espases sagnants, mort, honor.......i que, malgrat que no me'l puc treure del cap, m'ha ensenyat, contràriament al que ells volien aquell hivern de 1976, que cap pàtria val ni un mort.
Durant un temps, bastant, “La Internacional” i “Els Segadors” els cantava com tothom, a batzegades, movent la boca fent veure que cantes i remarcant les paraules finals de cada estrofa;: .....el supremo salvadooor......el esfuerzo redentooor; ....en veient la nostra enseeenya.....espigues d'or......seguem cadeeenes.... El “Himno de la Infanteria” no, aquest de “carrerilla”, i deu ser per la forma en què me'l van ensenyar.
Ho recordo perfectament. Uns tres-cents paios acabats d'arribar al Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, el gener de 1976 formats al pati de la caserna General Bautista Sánchez a Castellciutat (Seo de Urgel, deien ells) de les vuit del vespre a les dues de la matinada, cantant-lo una i una altra vegada fins que va sortir sencer i amb l'entonació deguda. A les sis "diana".
És un himne que parla de “ardor guerrero”, “lucha fiera”, pàtria, sang vessada, espases sagnants, mort, honor.......i que, malgrat que no me'l puc treure del cap, m'ha ensenyat, contràriament al que ells volien aquell hivern de 1976, que cap pàtria val ni un mort.
Escolteu-lo com una cosa curiosa, però no en feu cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada