"NULLA ESTETICA SINE ETICA, ERGO APAGA Y VÁMONOS"

Va ser a l'Agost del 1965. Algú m'ha recordat que ha fet cinquanta anys que els professors Tierno Galván, Garcia Calvo i López-Aranguren van ser expulsats “a perpetuidad” de la Universitat espanyola per haver recolzat les lluites dels estudiants contra el franquisme. Van rebre la solidaritat del catedràtic d'Estètica de la Universitat de Barcelona José María Valverde que va dimitir de la seva càtedra amb la cèlebre sentencia “Nulla estetica sine etica, ergo apaga y vámonos”. Tots plegats es van haver d'exiliar i donar classes fora d'Espanya a on van rebre tan privilegiats cervells, no cal dir-ho, amb els braços oberts.

¡Quin exemple de compromís el del professor Valverde! De què serveix que jo expliqui l'essència de la bellesa als meus alumnes, si aquesta bellesa formal no està en harmonia amb uns principis morals naturals, universals i permanents
.

I això, l'actitud cívica del professor Valverde d'ara fa cinquanta anys, m'ha fet pensar que no ho devia veure així Raül Romeva, quan se li va oferir encapçalar la candidatura “Junts pel si” (JPS).

Enlluernat el seu “ego” per l'esplendorosa brillantor de la, suposada i artificiosa, unitat d'un poble en marxa, tots junts, pobres i rics sense contradiccions de cap mena, cap a la seva plenitud nacional (recordeu allò de “prietas las filas, recias, marciales, nuestras escuadras van, cara al mañana que nos promete patria, justicia y pan?. Doncs en català), s'ha tapat els ulls i no ha vist, o no ha volgut veure, la lletjor de la manca d'escrúpols i del xantatge mafiós d'un Molt Miserable President que incapaç de donar la cara per les seves antisocials i depredadores polítiques i per la corrupció que niua al seu partit, se li camuflava entremig de la llista com un rapinyaire per a saltar de nou, en un descuit, sobre les classes populars de Catalunya i continuar fent de “masover” del capital financer.

Alerta, perquè,com se sol dir, qui se'n va al llit amb criatures es lleva pixat.