La
mort del professor Josep Fontana són d'aquelles que et deixen en la
més absoluta orfenesa intel·lectual; no ens podem permetre que qui
pensa de debò i ajuda a pensar críticament ens deixi tirats. I no
és la primera vegada que em passa; ja vaig patir aquest sentiment
amb el Manolo Vàzquez Montalbàn,
el Joan García Nieto,
el José Luis Sampedro .....gent que
calia escoltar.
Si
no ho sabeu i voleu saber qui era Josep Fontana feu clic aquí. Si,
ja ho veieu, un historiador (com va dir Rafael
El Gallo "hay gente pa tó")
que havia après el seu ofici amb Ferran Soldevila,
Jaume Vicens Vives
i Pierre Vilar i va ser capaç de sintetitzar
tres corrents historiogràfiques
i donar sentit a la seva feina: la història com a servei a la
societat, donant-li eines perquè entenent el passat es pugui
comprendre el present i, si la gent vol, condicionar el futur. Ho
resumia en el títol d'un llibre: "Història. Anàlisis
del pasado y proyecto social".
El seu esperit crític era essencial per a mantenir un compromís social i cívic que el va portar a militar al PSUC durant el franquisme i a donar suport a Ada Colau per a l'alcaldia de Barcelona tot mostrant, alhora, la seva simpatia per les CUP. S'autoqualificava de "roig i catalanista" i malgrat ser independentista va mostrar sense equivocs les seves discrepàncies amb el "processisme".
El seu esperit crític era essencial per a mantenir un compromís social i cívic que el va portar a militar al PSUC durant el franquisme i a donar suport a Ada Colau per a l'alcaldia de Barcelona tot mostrant, alhora, la seva simpatia per les CUP. S'autoqualificava de "roig i catalanista" i malgrat ser independentista va mostrar sense equivocs les seves discrepàncies amb el "processisme".
He
tingut la sort de treballar en una feina que m'ha agradat i no em queixo, però la
meva vocació frustrada era ser historiador i haver pogut gaudir del
mestratge de Josep Fontana, ensenyar història a
adolescents i com en una pel-licula m'imagino
entrant a una aula el primer dia del curs i escriure a la pissarra
com a lema-guia el que diu el Manifest Comunista: "La història
de totes les societats que han existit fins avui, és la història de
les lluites de classes", i diria als alumnes -Anotin això i
no ho oblidin mai. Segur que el professor Fontana ho trobaria una mica
simplista però, sense cap mena de dubte, suggerent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada