La
notícia m'ha deixat estupefacte. Cada dia, després que
el rellotge de
l'Ajuntament de Vic
(Osona) ha tocat les campanades corresponents a
les vuit del vespre, es difon per la megafonia municipal la
consigna següent: «No
normalitzem la situació d'excepcionalitat i urgència nacional.
Recordem cada dia que hi ha presos polítics i exiliats. No ens
desviem del nostre camí: la independència de Catalunya.».
No
és un somni d'Orwell. Passa cada dia a Vic. Els veïns no s'han
queixat i l'Ajuntament està, pel que sembla, orgullós de la seva
iniciativa.
 |
| Josep Torras i Bages |
Però que
no s'espanti ningú. Només és
a Vic. La seu episcopal va ser ocupada des de finals del segle XIX
fins a 1916, any de la seva mort, per monsenyor Josep Torras i
Bages, capdavanter del catalanisme conservador. Monsenyor va declarar
en una ocasió, amb pompa i circumstància: «Catalunya serà
cristiana o no serà.». Va ser aclamat per les forces vives,
precedents de l'actual Ajuntament consignista. Monsenyor va
convertir la ciutat en una fortalesa espiritual. Aquí queda això.
El
PDeCAT ha rebutjat la pujada d'impostos a les rendes més altes.
Convindria que tal circumstància es difongués també per la
megafonia vigatana. Quan es proposa amb tant fervor la independència,
convé especificar a més la qualitat que tindrà aquesta
independència en cas de sobrevenir. Fins a quin punt respondrà als
anhels d'una vida millor per part dels necessitats, o bé a la
pastura desinhibida d'un ramat dòcil i lliurat cegament al guiatge benvolent de les jerarquies. La conxorxa de l'actual moviment
independentista amb les rendes altes i l'alt clergat és palès, tant
en les línies generals del projecte com en multitud de detalls
visibles a contraclaror.
L'historiador
Josep Fontana no forma part del cens oficial de les glòries
catalanes, com ho denúncia avui
mateix des del seu bloc José Luis López Bulla. Abans han estat
exclosos de l'Olimp cultural nacionalista el cantant Raimon, el
novel·lista Juan Marsé, fins i tot el poeta Salvador Espriu.
No diguem ja gent com el Noi del Sucre, Josep Solé Barberá i molts
altres de
tendència semblant. La consigna pujolista de "fer país"
ha d'entendre's avui com "fer el país cada cop més petit".
La vella dicotomia de Torras i Bages, «Catalunya serà cristiana o no serà», va pretendre segurament ser emblema d'una unitat mística en la fe. Avui ressona com un eco d'amenaça als diferents:"Extra ecclesiam nulla salus" (1), etcètera.
La vella dicotomia de Torras i Bages, «Catalunya serà cristiana o no serà», va pretendre segurament ser emblema d'una unitat mística en la fe. Avui ressona com un eco d'amenaça als diferents:"Extra ecclesiam nulla salus" (1), etcètera.
(Traducció de l'escrit de Paco Rodriguez de Lecea a "Punto y Contrapunto")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada