divendres, 31 d’agost del 2018

L'HORA DE LES CONSIGNES



La notícia m'ha deixat estupefacte. Cada dia, després que el rellotge de l'Ajuntament de Vic 
(Osona) ha tocat les campanades corresponents a les vuit del vespre, es difon per la megafonia municipal la consigna següent: «No normalitzem la situació d'excepcionalitat i urgència nacional. Recordem cada dia que hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre camí: la independència de Catalunya.».

No és un somni d'Orwell. Passa cada dia a Vic. Els veïns no s'han queixat i l'Ajuntament està, pel que sembla, orgullós de la seva iniciativa.

Josep Torras i Bages
Però que no s'espanti ningú. Només és a Vic. La seu episcopal va ser ocupada des de finals del segle XIX fins a 1916, any de la seva mort, per monsenyor Josep Torras i Bages, capdavanter del catalanisme conservador. Monsenyor va declarar en una ocasió, amb pompa i circumstància: «Catalunya serà cristiana o no serà.». Va ser aclamat per les forces vives, precedents de l'actual Ajuntament consignista. Monsenyor va convertir la ciutat en una fortalesa espiritual. Aquí queda això.

El PDeCAT ha rebutjat la pujada d'impostos a les rendes més altes. Convindria que tal circumstància es difongués també per la megafonia vigatana. Quan es proposa amb tant fervor la independència, convé especificar a més la qualitat que tindrà aquesta independència en cas de sobrevenir. Fins a quin punt respondrà als anhels d'una vida millor per part dels necessitats, o bé a la pastura desinhibida d'un ramat dòcil i lliurat cegament al guiatge benvolent de les jerarquies. La conxorxa de l'actual moviment independentista amb les rendes altes i l'alt clergat és palès, tant en les línies generals del projecte com en multitud de detalls visibles a contraclaror.

L'historiador Josep Fontana no forma part del cens oficial de les glòries catalanes, com ho denúncia avui mateix des del seu bloc José Luis López Bulla. Abans han estat exclosos de l'Olimp cultural nacionalista el cantant Raimon, el novel·lista Juan Marsé, fins i tot el poeta Salvador Espriu. No diguem ja gent com el Noi del Sucre, Josep Solé Barberá i molts altres de tendència semblant. La consigna pujolista de "fer país" ha d'entendre's avui com "fer el país cada cop més petit".

La vella dicotomia de Torras i Bages, «Catalunya serà cristiana o no serà», va pretendre segurament ser emblema d'una unitat mística en la fe. Avui ressona com un eco d'amenaça als diferents:"Extra ecclesiam nulla salus" (1), etcètera.


(Traducció de l'escrit de Paco Rodriguez de Lecea a "Punto y Contrapunto")