Que la independència de Catalunya demana un bany de sang és el que donen a entendre els darrers discursos de Quim Torra i de l'exconseller Toni Comín. El primer ha reclamat la via eslovena a la independència; el segon ha afirmat, des de la tranquil·litat de Brussel·les, que ha arribat el moment de «pagar un preu molt alt».
Vaig conèixer de manera molt directa els esdeveniments d'Eslovènia. La darrera vegada que hi vaig estar, Ljubljana estava presa pels tancs. El Joan Coscubiela i un servidor vam advertir als dirigents sindicals del que els hi cauria al damunt. Els importava ben poc que hi hagués un vessament de sang. La independència era l'objectiu sagrat. El Joan i jo vam tornar a Barcelona intuint que allò acabaria com el rosari de l'Aurora. Així va ser. L'anomenada "guerra dels deu dies" va causar a Eslovènia més de 60 morts i uns 300 ferits ens recorda Paco Rodríguez de Lecea (1). Els dirigents van posar la idea i el poble va posar els morts i els ferits.
«Ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures», diu Torra. Aquest estar disposats «a tot», aquest «preu molt alt» no es refereix a ells. Ja ho va demostrar l'home de Waterloo que, ràpid com un llamp, va fotre el camp. És la vella ensenyança monacal: «Germans, de part del pare Abat, anem tots a l'hort i vosaltres poseu-vos a treballar». Que ningú s'enganyi: si vénen mal dades, el pare Abat sortirà pitant cap a altres latituds. Uns altres posaran les làpides i les transfusions de sang. En altres paraules, el fracàs de l'operació ho pagaran els frares porter i cuiner i els germans llecs del convent.
Poca broma, doncs. El penúltim cartutx de Torra és la via eslovena. Va triomfar, es veritat. Però el que Torra no diu amb tota la intenció del món, és que si Eslovènia va reeixir va ser gràcies a l'enorme suport d'Alemanya. Helmut Kohl, llavors canceller alemany, va posar tota la carn a la graella: diners, pressions diplomàtiques i tot el que vulgueu. Qui li donarà, avui, un cop de mà, a aquest esbojarrat de Torra? Encara més, de quina bragueta treu l'home de Waterloo la insolvent ocurrència de crear una «Unió Europea d'estats petits?». Amb quins aliats?
En tot cas, em temo, i molt, que ambdues ocurrències –la via eslovena i el preu molt alt-- tenen un destinatari principal: Oriol Junqueras. D'altra banda, s'ha acabat el moviment dels somriures i es deixa pas a què surtí el Sol per Llavaneres.
(Traducció del blog "Metiendo Bulla"http://lopezbulla.blogspot.com/2018/12/la-independencia-de-cataluna-debe-pagar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada