Un
dels episodi més coneguts i reeixits del llibre del Nou Testament
"Fets dels Apòstols" és el de la conversió de Sant Pau
després que pel camí de Damasc, una llum sobrenatural l'encegues,
el fes caure del cavall i Nostre Senyor li parles.
Si hem de fer cas al que es va sentir a la tertúlia política d'Olesa Ràdio del dimecres 5 de desembre alguna cosa semblant al que li va passar a Sant Pau ha passat al regidor del Bloc Olesà (BO) Jordi Martínez Vallmitjana. A aquest regidor, que fins ara exercia de profeta i catequista del "processisme" (no confondre amb independentisme) i martell d'"equidistants" dintre del BO i per a qui el volgués escoltar, va venir a dir que totes les veritats indubtables que fins ara venia predicant als infidels, s'han de deixar al calaix de les utopies futures o, millor, futuribles.
Si hem de fer cas al que es va sentir a la tertúlia política d'Olesa Ràdio del dimecres 5 de desembre alguna cosa semblant al que li va passar a Sant Pau ha passat al regidor del Bloc Olesà (BO) Jordi Martínez Vallmitjana. A aquest regidor, que fins ara exercia de profeta i catequista del "processisme" (no confondre amb independentisme) i martell d'"equidistants" dintre del BO i per a qui el volgués escoltar, va venir a dir que totes les veritats indubtables que fins ara venia predicant als infidels, s'han de deixar al calaix de les utopies futures o, millor, futuribles.
Es
veu que, com ja sol passar a l'eclèctic BO, li va venir un sobtat o
potser meditat per interessat, vés a saber, rampell de pragmatisme i
amb lògica aristotèlica va pontificar a través de les ones
d'FM: l'Ajuntament ha aprovat uns pressupostos pel 2019 que, en part,
depenen dels de la Generalitat que al seu torn depenen dels de
l'Estat; la vida ha de continuar i necessita pressupostos i
"virgencita, virgencita" millor un govern de Pedro Sánchez;
que PDeCat i ERC no es posin gaire "farrucos" i a veure què
hi poden fer, ah¡ i això de la República Catalana ja en parlarem
quan es pugui, que hi ha més dies que llonganisses. No ho va dir
exactament així, però la idea l'agafeu, oi?.
Que
se n'ha fet d'aquell patriota que defensava a ultrança i creia amb
convenciment en el procés imparable cap a la independència "low
cost"? On és el republicà que volia treure la fotografia del
rei de la sala de plens?, el que va treballar sense descans perquè
Olesa de Montserrat es declarés municipi per la independència?, el
que va agrair a "tots" els olesans la seva participació
heroica al "referèndum" de l'1 d'Octubre? (si ho voleu recordar cliqueu aquí), qui va dir
sense arrugar-se que el 27 de setembre de 2015 li hagués agradat que
"...."Junts pel si" tregui majoria absoluta" i
"si "Catalunya sí que es pot" en treu zero, jo ho
aplaudiré"? (si ho voleu recordar cliqueu aquí). Ha caigut del cavall com un Sant Pau rediviu i ha
vist la llum?.
Alguns fonamentalistes diran que ha quedat enganxat a la teranyina de l'equidistancia traïdora que l'acosta al
botiflerisme. Jo sóc més prosaic i penso en el que va dir Marx (Groucho)
sobre la intercambiabilitat dels principis i, com s'acosten eleccions, em malfio que el Sr.
Jordi Martínez i amb ell el BO, no actuin utilitariament en clau electoralista municipal i busquin el pedigrí que els hi pugui donar algú que els homologui com
a candidatura amb capacitat d'influir més enllà dels quatre punts
cardinals que conformen el Pla del Fideuer, la Roca de la Mona, la
Riera de Sant Jaume i la riba esquerra del Llobregat. Es que en són especialistes, sabeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada