 |
| Quico Pi de la Serra i Joan Pau Cumellas a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat |
L'octubre de 1973, el Francesc Pi de la Serra (encara no se li deia Quico) feia un recital al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i un grup de joves li va demanar que dediques un cartell a un noi que era un "fan" seu i que no havia pogut anar a escoltar-lo perquè estava a la presó Model per haver repartit un pamflet informatiu de la vaga dels treballadors de l'empresa Exin Lines Bron (la del Scalextric, Exin Castillos i Cine Exin). Ara, el 2022, quaranta-nou anys després, aquell "noi" ha tret la pols d'aquell cartell i el Quico li ha dedicat de nou, renovant el compromís mutu de lluita, contínua i necessària, per la democràcia i els drets socials. Gràcies, Quico
Aquell cartell del 1973
El diumenge 6 de febrer,
a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat, el festival BarnaSants
ens va permetre sentir la guitarra i la veu de Quico Pi de la Serra ,
una veu excel·lent malgrat els setanta-nou anys que li pengen,
acompanyat del no menys excel.lent Joan Pau Cumellas a l'harmònica.
M'agrada, molt, Pi de la Serra, la seva poesia, la seva mala llet, la seva correcta incorrecció, el seu compromís. Ell no ho sap, però com diu a la cançó "M'agrada el blues" els dos "com cafè amb llet anem ensems" des de fa més de cinquanta anys; des que el 1969, amb el meu primer sou em vaig comprar el disc "Triat i garbellat".
Amb records a l'Ovidi
Montllor, i influències de Georges Brassens, de Big Bill Broonzy,
dels seus amics personals Caetano Veloso i Paolo Conte, el Quico i el
Joan Pau a L'Escorxador van destil·lar per un imaginat alambí
musical, ritmes, sons i versos que interpel·laven al públic: "La
cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense
manies, perquè fa raonar i no és rentable i els campanuts tibats
que se la guarden". "No penseu que cantant es farà altra
cosa millor que polir la butaca!" que diu a "Sento el
vent", si volem arreglar un "planeta que s'esquerda
asfixiat per la merda" de "La mala setmana", perquè
si "els fills de puta volessin no veuríem mai el sol i per això
ens va cridar des d'"Apa noi" que "el llibre o l'eina
deixa'ls estar, anem junts a manifestar¡¡¡".
El 1988 apareixia el disc "Quico rendeix-te" veient l'abandonament per part del pujolisme, d'aquella cultura de cantautors antifranquistes, crítics i radicals. Per sort nostra no els va fer cas i aquí, amb gairebé vuitanta anys, el tenim tocant els... instruments i cantant. Perquè encara ens cal, redeu.
Pi de la Serra canta "Sento el vent"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada