diumenge, 19 de juny del 2011

POTSER EM PINTIN EL CLATELL, O NO

Demà a la la tarda em manifestaré a la Plaça de Catalunya de Barcelona. No sé exactament per que ni qui em convoca, però sé que es important ser-hi. Em fa l'efecte que em manifestaré de cop per tot el que m'he anat manifestant des de que tenia disset anys (i els vaig fer el 1971) de mica en mica i en moments puntuals però sense parar. Sembla ser que ara els indignats som més dels que érem abans, em crescut en nombre. Això es bo, m'agrada i per això hi vull ser.

Jo em manifestaré (els demés segurament també) contra les retallades que posen en perill el nostre precari Estat del Benestar aquí i a Europa, contra la reforma laboral i els atacs a la negociació col-lectiva, contra les retallades fiscals i les contínues rebaixes d’impostos que només beneficien els rics mentre es buida el tresor públic, per un canvi en el model redistributiu i un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària, per la implantació d'una renda bàsica de ciutadania incondicional, una política d’habitatge que protegeixi les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social per una economia global sostenible, productiva i no especulativa, contra la corrupció. En fi per una democràcia autènticament representativa, participativa i deliberativa...etz. etz.. etz....i per la dimissió del obscur Honorable Felip Puig també.

I em manifestaré com a ciutadà adherit a Iniciativa per Catalunya Verds i afiliat a Comissions Obreres ¡faltaria més¡ a risc de que algú m'esbronqui, em xiuli o em pinti el clatell, perquè, siguem clars, la majoria de les demandes dels nous indignats, el meu partit i altres organitzacions polítiques d'esquerres, sindicals i cíviques fa anys que les prediquem al desert.

Es necessari, en el context d'involució social que es viu, que "la ciutadania es mobilitzi de forma pacífica per dir no a la direcció que estan prenent les polítiques econòmiques tant del Govern de la Generalitat com del Govern de l'Estat en els seus pressupostos" on la inversió en polítiques socials es retalla de forma "dràstica". Per altra banda perquè, el pacte per l'euro pretén imposar un model econòmic sobre la tesi que Europa només pot competir amb la resta d'economies mundials si deprimeix els salaris dels treballadors i treballadores i si redueix dràsticament l'Estat del benestar. Són exigències de caire neoliberal de la Comissió Europea que no responen a una economia al servei de les persones sinó al servei d'uns pocs". Ves per on, això ho diu la diputada Laia Ortiz que va ser esbroncada l'altra dia igual que al Joan Boada.

Tant de bo totes les persones que demà ens agermanarem a la Plaça de Catalunya ho fem de nou el dia 21 a la manifestació que en el context de la Jornada d'Acció Europea per una Europa Social, convoquen els sindicats a les sis de la tarda davant la seu del Foment del Treball Nacional. 




dijous, 2 de juny del 2011

BANDA SONORA DEL MES DE JUNY ( La poesia es un arma cargada de futuro. Canta Paco Ibañez)

Un dels punts de referencia cultural de la lluita contra el franquisme, Paco Ibañez, va estar a la Plaça de Catalunya amb els indignats. A ells dedico la banda sonora del mes de Juny. Podia haver sigut el Paco cantant “¡A galopar!” de Rafael Alberti però m'ha semblat massa èpic, i jo es que em miro el moviment dels indignats amb il-lusió i esperança però amb esperit crític i per això he preferit “La poesia es una arma cargada de futuro” de Gabriel Celaya. Si feu clic a baix l'escoltareu i ojala ben aviat poguéssim cantar amb convicció “¡A galopar!”.

diumenge, 29 de maig del 2011

CAMPIONS!!! VISCA EL BARÇA I LA REVOLUCIÓ!

Copío descarat l'entrada que el professor Manuel Delgado ha fet al seu bloc “El cor de les aparences”. No crec que em reclami cobrar drets d'autor.

Acabo d’arribar de Plaça Catalunya. A l’acampada se sentia cridar “Visca el Barça i la revolució!” Una barrera humana a cada entrada a la plaça ha blindat els acampats front el aldarulls que s’han produït. Ha estat un altre cop emocionant. Què justifica ara l’estrambòtica operació higiènico-policial d’ahir?

En resum Barça 3 – Manchester O; Acampats 2 – Felip Puig 0. Una altra gesta.

dissabte, 28 de maig del 2011

HONORABLE FELIP PUIG, TENIU UN MORRO QUE US EL TRAPITGEU

VEGEU LES DURISSIMES AGRESSIONS DE QUE VAN SER OBJECTE ELS MOSSOS D'ESQUADRA PER PART DELS INDIGNATS EL 27-5-2011 A LA PLAÇA DE CATALUNYA DE BARCELONA. PODEU VEURE COM ELS  SOFISTICATS MÉTODES  DE GUERRILLA URBANA UTILITZATS PELS REVOLTATS VA POSSAR EN QUESTIÓ ELS PRECARIS MITJANS DE QUE DISPOSA LA POLICIA.
¡POBLE CATALÁ, TOTS UNITS EN DEFENSA D'AQUESTS ABNEGATS DEFENSORS DE LA NOSTRA DEMOCRACIA QUE POSA EN PERILL ELS SOVIETS DE LA PLAÇA DE CATALUNYA!  ¡ENDARRERA AQUESTA GENT TAN UFANA I TAN SUPERBA!     
 




divendres, 27 de maig del 2011

SIA NOTORI A TOTS ELS CIUTADANS D'UNA VEGADA PER TOTES, QUE.....

.....davant la noticia apareguda el dia 23de maig a “El Periodico de Catalunya” a on Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa i Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EU i A-EPM ) feien una “Menció especial per als municipis on han aconseguit ser la llista més votada, com el Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat o Sant Feliu de Llobregat”, i fart com estic, de que amics, coneguts i saludats em preguntin (de bona fe uns o amb segones altres) si ENTESA DELS OLESANS - INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV) hem guanyat les eleccions municipals a Olesa de Montserrat haig de dir d'una vegada per totes QUE NO!. La llista a que es refereix la nota de premsa es BLOC OLESÀ - ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA (BO-EUIA-E).

Potser caldrà aclarir als que van de bona fe (els que van amb segones ja saben de que va) i se'ls hi queda la cara de badoc, que per aquestes eleccions municipals les direccións de ICV i EPM van decidir d'acord amb la de EUiA que, malgrat sempre havia estat així, la seva referencia no seria l'Entesa dels Olesans sinó el Bloc Olesà ja que, amb pragmàtic i utilitarista criteri, no era qüestió de tirar els seus vots a la claveguera tan necessaris per a la Diputació i el Consell Comarcal. El Bloc Olesà va acceptar i l'Entesa dels Olesans va callar davant els fets consumats. No valoro, de moment només explico. Heu pres nota?. Doncs no ho tornaré a dir¡.
EL BALL DEL CORNUT DE CORNELLA DE TERRI

dilluns, 23 de maig del 2011

ELECCIONS MUNICIPALS 2011 A OLESA DE MONTSERRAT. FAVES COMPTADES




COMPARATIVA AMB 2007




Font:Ajuntament d'Olesa de Montserrat

divendres, 13 de maig del 2011

L'ENTESA DELS OLESANS: UNA COLLA DE RADICALS, CRITICS, EXCENTRICS I SINISTRES


Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu al Jordi, la Meri i el Pep. Ells encapçalen la candidatura municipal de l'Entesa dels Olesans i són gent d'Iniciativa per Catalunya-Verds i del Col-lectiu Socialista d'Olesa. Són els meus. Ni poden ni volen dissimular: son persones radicals, crítiques, excèntriques, sinistres......com la majoria de vosaltres.

Son persones radicals, no pas per que estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (son mes bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia, la xenofòbia, el populisme de bar.....

Son persones crítiques , no per que vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quant convé amb la necessària rauxa, tot plegat tan català).

Son persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que es la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la historia (i la actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadors per compte aliena o autònoms), i per això dins de la seva excentricitat son....

Son persones sinistres, no per malintencionades ni llóbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Deu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè són de l’esquerra de la societat i estan amb qui necessita treballar per a viure, els pobres, els immigrants (si, perquè primer els de casa i ells també són de casa), amb qui necessita i exigeix, perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.

Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferencia d'altres, a l'Entesa no els fa vergonya dir que son polítics i que fan política, perquè l'entenen com l’ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faràn sense ètica ni estètica.

Retornem, doncs, les paraules al seu sentit més pur i primigeni i si us reconeixeu com a persones radicals, critiques, excèntriques i sinistres, el 22 de maig no us quedeu a casa, sortiu de l'armari i busqueu el Jordi, la Meri i el Pep que els trobareu amb una bona colla més.

divendres, 6 de maig del 2011

EL 22 DE MAIG ELECCIONS MUNICIPALS

 
LA GENT D'INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS I DEL COL-LECTIU SOCIALISTA D'OLESA .
¡¡ELS MEUS!!

dimarts, 3 de maig del 2011

BANDA SONORA DEL MES DE MAIG ( Sotto le stelle del jazz. Canta Paolo Conte)

Molt conegut i seguit a Europa, al Regne d'Espanya és, inexplicablement, quasi desconegut. Al Paolo Conte me'l va descobrir el Quico Pi de la Serra quant vaig escoltar la meravellosa versió al català que va fer d'aquesta cançó (Sota dels astres del jazz), amb una perfecta transposició de girs lingüístics del italià al català (us pot semblar una tonteria però m'impressiona “così eravamo noi” per “així érem tots plegats”). Vaig xalar amb ell (amb el Paolo vull dir) al Teatre Grec de Barcelona el 3 de Juliol del 2005. Inoblidable.
Escolteu-lo fent clic a baix i segur que us agrada, segur