QUAN OLESA DE MONTSERRAT VA "TRAIR" ALFONS SALA. "La tupinada de Rellinars".

En relació al diputat-cacic monàrquic Alfons Sala i Argemí, que va donar suport a les dictadures de Primo de Rivera i Franco (i que, recordem-ho, encara té un carrer a Olesa de Montserrat) us vaig parlar del llibret del professor Josep Puy: “Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)” i us vaig transcriure la lletra d'un cuplet que era una sàtira sobre els resultats que en Sala va obtenir a les eleccions el 1919 però del que no vaig poder trobar la música.

Ara sí que he trobat la música d'un altre cuplet, que està al mateix llibre, a on se satiritza sobre la “tupinada” que a les eleccions del 19 de desembre de 1920 va ocórrer al municipi de Rellinars.

En aquest procés electoral els resultats al conjunt del districte de Terrassa es decantaven favorablement cap al republicà Domènec Palet i Barba amb gran nerviosisme dels salistes. El cas és que amb l'excusa d'una gran nevada les actes de Rellinars no van arribar a Terrassa fins a l'endemà i van ser decisives per un ajustat triomf d'Alfons Sala, que al conjunt del districte se li van reconèixer finalment 3.835 vots enfront dels 3.811 d'en Domènec Palet. Les actes de Rellinars, tardanament arribades a la junta electoral, reflectien que Sala havia obtingut 85 vots i Palet 8, però es veu que de debò només havien votat trenta persones i, sembla ser, que la diferencia eren morts que encara no havien estat esborrats del cens electoral. En aquesta ocasió Olesa de Montserrat va “trair” al sempitern diputat, com es diu al cuplet, ja que Alfons Sala va obtenir a la nostra vila 433 vots i Domènec Palet 440.

La musica del cuplet és la de “Els focs artificials”, molt popular a començament del segle XX i que trobareu en aquest vídeo.

Ara només cal que canvieu la lletra que canten Els Pavesos per la següent i veureu com tot surt (proveu de cantar-ho):
Quin dol al Gran Casino
la tarda d’eleccions!

Tot l’escrutini deia

que el Sala anava a fons.

Mal llamp! quina desfeta

la que hem tingut a Ustrell—;

tots deien: —De gallina

se’ns ha tornat la pell!.

Al noi del diputat li ve una basca;

El Fonsu diu: —A Olesa m’han trait!

Si a Rellinás no ens surt la tupinada,

Benet jo et reflic que ens hem lluit

Ai Deu fes que a Rellinás... ai!

ens donguessin tot el cens!

si algú ens treu d’aquest mal pas... ai!

ens fará un favor inmens.

Els datos que venien

tots eren molt dolents!

—Si a Rellinás anavem!-

Diu el senyor Torrents.121

Ja surten amb tres autos,

se’n van cap a l’Ubach,

els autos entrevessen

a la font del Llimach.

I mentrestant aquí els del Gran Casino

resaven pare nostres tremolant,

i deia el senyó Sala ennuegant-se:

—Qui sap si encara me la fregiran!-.

No en sap res de Rellinás... ai!

Si tingués seixanta vots!

Fora un cas com un cabás... ai!

Maleits els pagesots.

De Rellinás arriba

un que és despatriat:

—Alfonsu et porto l’acta,

els hem ben enredat!—

Només n’han votat trenta

pro en tens vuitanta cinc-

El Fonsu me l’abraça:

—Ai, ai, quin goig que tinc!—.

Va començar llavors la xirinola;

tothom cridava: —Visca Rellinás!

Ens ha salvat ben be la tupinada

pro ara nois no ho fessiu córre pas!

Visca sempre Rellinás... Visca!

Els farem un monument.

Tindreu aigua i tindreu gas... Visca!

perque el Fonsu está content.»

EL FULL DE RUTA DE LA CUP CAP A LA REPÙBLICA SOVIETICA CATALANA



Aleksandr Kérenski

La llista de traïdors a la pàtria s'ha modificat. La CUP ja no l'encapçala; ha tornat a la cleda de l'independentisme de pedra picada i, com el fill pròdig de l'evangeli, s'ha prostrat als peus del pare Artur, ha reconegut els pecats comesos contra ell i Catalunya (una mateixa cosa) i accepta a Carles Puigdemont, el fill bo, ungit com a hereu.

No sé per on els tenen agafats als de la CUP la dreta tradicionalista-lliberal de CDC, però acceptar investir en Puigdemont com a 130e Honorable President de la Generalitat, una persona que es diputat des del 2006, que ha avalat fil per randa les polítiques antisocials dels governs de CiU, retallant, fins i tot abans que el PP, en sanitat i educació i justificar-ho en què “amb eleccions anticipades, haurien guanyat les esquerres assimilables per Espanya”, tal com a piulat al twuiter l'il·lustre escriptor-diputat-purgat Julià De Jodar, ens demostra de nou que en els partits que s'autoqualifiquen d'esquerra radical i alhora nacionalistes, la relació dialèctica entre els dos pols contradictoris sempre s'esbiaixa cap al nacionalisme.

No hi ha res més bonic i épic que guanyar una pàtria com ens ensenya en Miki Moto al programa de TV-3 “Afers exteriors” parlant del nou estat (2011) de Sudan del Sud: “Guerra, fam, malalties, violència...malgrat tot això, un dia van decidir convertir-se en Estat. Van decidir ser. I són.”. Ara sense cap procés assembleari, es decideix salvar CDC i que s'autoinventi tot preparant el retorn, abans negat, del Messies Artur Mas. El clarivident Manolo Vázquez Montalban ja deia que els fills de la burgesia es feien d'esquerres i quan creixien retornaven a la llar familiar amb la saviesa i els secrets de l'enemic.

O no, potser no. Potser es que els vells comunistes, vulgars revisionistes, ens oblidem del mestratge de Lenin i les experiències de la Gran Revolució Soviètica. Al contrari que la CUP , no ens adonem que Carles Puigdemont és el nostre Kerenski i que cal crear les condicions objectives perquè fracassi la seva via burgesa cap a la independència i tot plegat, com a Rússia, ens porti cap a l'inevitable aixecament popular que ens durà naturalment a la proclamació de la República Soviètica Catalana. No hi havíeu caigut tontos?. És que no sabeu historia, ni materialisme dialèctic.

Serà Artur Mas el Lenin català?. O, com opina el meu amic Javier Nuin, serà Stalin després dels "Processos de la Ciutadella" i les purgues al grup parlamentari de la CUP?

DE NOU ELS MISTERIS

El juny de l'any 1911 el Rei Alfonso XIII assistia a la cloenda del XXII Congreso Eucaristico Internacional celebrat a Madrid. El 30 de maig del 1919 el mateix monarca presidia l'acte de consagració d'España al Sagrado Corazón de Jesús; consagració renovada pel dictador Francisco Franco l'1 de juny del 1969 amb la presència dels Principes de España Juan Carlos i Sofia. Entre el maig i juny de 1952 a Barcelona es celebrava el XXXV Congreso Eucaristico Internacional que va permetre al franquisme la seva primera apertura al món gracies a la guerra freda i l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. El 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa, amb el suport dels grups municipals suposadament laics Bloc Olesà, ERC i PSC, declaraa els “Misteris” com a Festa d'interès local. Si no sou d'Olesa i voleu saber que són els “Misteris” cliqueu aquí.

Sabeu quina diferència hi ha entre tots aquests fets?. Que els congressos eucarístics i les consagracions sacres es van fer en contextos de manca de llibertat religiosa i política en concubinat entre el poder temporal i el poder espiritual, mentre que la declaració festiva d'interès local s'ha fet en un context de teòrica separació de poders gràcies a una Constitució que garanteix la aconfessionalitat (o laïcitat) dels poders públics. Sincerament, no crec que fes falta aquest suport municipal a una activitat religiosa.

El regidor de cultura va fonamentar la proposta en la llarga tradició dels “Misteris” i el benefici econòmic que reportarà a Olesa l'assistència de visitants d'arreu. I, sobretot, en la possibilitat que el "Col-lectiu Misteris d'Olesa" pugui demanar subvencions per a les seves activitats. De debò, ¿es creïble que  persones de tot arreu vinguin a visitar la tarda de dijous sant i tot el divendres sant una sèrie d' escenes del Via Crucis, i que siguin capaçes d'omplir els calaixos de comerços i restaurants?, ¿quina mena de despeses necessita subvencionar amb diner públic el col-lectiu del “Misteris”?.

Segons diu la pròpia web del “Col.lectiu dels Misteris” fou la mateixa església olesana que,

seguint les directrius del Concili Vaticà II, el 1969 va decidir deixar d'exposar al públic els “Misteris” i fer processons. Tenint en compte que el concili representà un intent d'apertura i diàleg de l'església cap a un món plural i divers, ¿podem entendre que el retorn dels “Misteris” vint anys després va ser una reacció contra els postulats del Concili Vaticà II”.

Crec sincerament que s'ha de permetre i respectar la lliure voluntat dels creients catòlics o qualsevol altra religió de practicar i mostrar, fins i tot públicament, la seva fe i rituals. Però que les administracions públiques, obligades per la Constitució a ser independents de qualsevol creença, facin recolzaments i ho subvencionin no em sembla de rebut.

A PROPÒSIT D'UN CUPLET SATÍRIC DE 1919 CONTRA EL DIPUTAT ALFONS SALA, A ON S'ANOMENA A OLESA DE MONTSERRAT

M'estic documentant sobre Alfons Sala (ja sabeu, el diputat monàrquic que va remenar les cireres al districte electoral de Terrassa des de 1893 fins a 1923 i que té dedicat un carrer a Olesa de Montserrat) i ha caigut a les meves mans un interessant llibret del professor Josep Puy: “Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)”. És un recull de romanços i versets irònics i satírics, alguns anònims i altres d'autor reconegut, dedicats a la figura del diputat monàrquic.

Us transcric un “HIMNE” compost per glossar de forma irònica la victòria d'Alfons Sala a les eleccions legislatives de l'1 de juny de 1919. En aquesta ocasió s'enfrontà al candidat republicà Domènec Palet i Barba i el resultat fou prou ajustat, perquè el triomf d'en Sala ho fou només per 88 vots de diferencia. Foren decisius els vots dels pobles del districte que li van donar a Alfons Sala 1.420 vots enfront dels 1.263 que va rebre en Domènec Palet, mentre que a Terrassa Sala en va obtenir 2.157 i Palet 2.226. Com sempre, els salistes van utilitzar “recursos” per mantenir els seus tradicionals resultats favorables i, entre d'altres, en aquesta ocasió es va endarrerir el rellotge del campanar de Castellbisbal per aconseguir mes participació i esgarrapar uns quants vots.

Si tenim en compte que, com ja he dit, el monàrquic Alfons Sala va obtenir un avantatge de 88 vots sobre el republicà Domènec Palet a tot el districte electoral i que a Olesa de Montserrat el resultat favorable a Sala ho va ser per una diferència de 72, podem dir que Olesa va possibilitar quatre anys més d'hegemonia salista?. Potser per això el cuplet acaba dient a l'últim vers “Gràcies, gràcies, poble cult d'Olesa”.

“Himne que per celebrar la COLOSAL I FORMIDABLE VICTORIA electoral, cantava el MUY DIGNO Y CELOSO (1) el primer de juny, pujant Sant Pere amunt en la manifestació de homenatje que li feren els seus nombrosos parents i subordinats per agraiment als sacrificis que representen els 27 anys que porta d'home públic (2).

Versificat per l'imponderable XISPA de la pluma del qual tan brillants pàgines poétiques n'han sortit, i que amb aquest himne es guanya sense dubte el dret a ésser penjat , un cop mort, en la GALERIA DE TERRASSENCS IL-LUSTRES.

Música de YO SOY UNA MISS....(3)

Ja soc diputat

tra-larà, tra-larà
i ara vinc de câl Patat
tra-larà, tra-larà
hem fet l'escrutini
dels vots del districte:
fora quatre ximples
tothom m'és adicte.
Potsê tu te'n fots
tra-larà, tra-larà
prô em fan guardia vint nebots
tra-larà, tra-larà.
Ara a câl Barata
han penjat els domassos,
i em tiraven flors
i confetti a cabassos.
El Palet ja és cuit
per vuitanta vuit.
Gràcies, gràcies, poble cult d'Olesa." (4)

1. Es refereix a Alfons Sala i Argemí (1863-1945).
2. La primera acta de diputat a Madrid d'Alfons Sala correspon a les eleccions del 12 de març de 1893..
3. Desconec la música.
4. Olesa: Alfons Sala, 416 vots; Domènec Palet, 344 vots.
   

   
   

BANDA SONORA DEL MES DE DESEMBRE. “A la Molina no voy mas”. Canta Victor Jara

Victor Jara

“A la Molina no voy más” ja va ser banda sonora d'aquest blog el febrer d'aquest any. La torno a posar com a banda sonora d'aquest desembre però en una altra versió: la que va fer Victor Jara.

Per què la repeteixo? doncs perquè la cançó ens explica que els trenta fills de la comay Tomasa y el compay Pascual “fueron esclavos sin su voluntá por temor que'l amo los fuera a asotá”, i resulta que el dia 20 hi ha eleccions al Congreso de los Diputados. Doncs això, deixem la por i deixem de ser esclaus d'uns i altres. Jo ja sé a qui votaré.

BANDA SONORA DEL MES DE NOVEMBRE. "Dame felicidad". Canta Josè Guardiola

Quan als anys 70 dels segle XX el jove Artur Mas s'aplicava en l'estudi de les ciències de l'economia i no feia política que el comprometés de cap manera, de ben segur que de tant en tant, per distreure's i lligar, havia anat a algun “guateque” a on devia sonar “Dame felicidad” ja la cantés Enrique Guzmán o José Guardiola (més improbable la versió catalana del mateix Guardiola o Salomé).

No crec que l'Antonio Baños, 10 anys més jove que Mas i que el 1989 tocava al grup de punk-pop “Los Carradine” l'arribés a ballar “Dame felicidad”, però li deuen xiular les orelles, perquè el Molt Honorable President en funcions la deu tenir constantment al cap de nou pensant en les CUP.

Si tu me quieres de verdad,

si tan fantastico es tu amor
por que razon te portas mal,
por que me matas la ilusion

Y dame, dame, dame dame, felicidad, que solo tu, me puedes dar

Si yo te entrego lo mejor,
si me desvelo por tu amor
por que tu a cambio no me das,
un poco mas de comprension

Y dame, dame, dame dame, felicidad, que solo tu, me puedes dar

Tu tienes queeee jurarme,
que en todo cambiaras
que solo tu vas a darme, amor y mas felicidad

Si tu me quieres de verdad,
si tan fantastico es tu amor
no me castigues con tu adios,
y no me llenes de dolor

Y dame, dame, dame dame, felicidad, que solo tu, me puedes dar.
Felicidad...

Ai, Artur¡¡ com diuen en castellà “a la vejez viruelas" peró sense parella de ball pel “guateque” del dia 9 de Novembre.

BANDA SONORA DEL MES D'OCTUBRE. "Parlant-me de tu". Canta Raimon

Raimon

“Cançons de mai” es titula l'àlbum i és de 1997. De totes les cançons segurament “Parlant-me de tu” és la que més ens agrada a la Irene i a mi i ens mostra el Raimon més melodiós i intimista, de veu meravellosa i madura.

Pels amants, el present son carícies que, si s'han perdut pel camí, cal buscar-les i retrobar-les submergint-se plegats en els records més bells i bonics del passat i pot renéixer, així, un futur d'esperança que comença, com a primer pas, recuperant aquell petó que s'havia malmès al coixí, perquè qui no hi era hi torna a ser.

Escolteu-la i assaboriu-la
 

UNA SECTARIA INTERVENCIÓ DEL REGIDOR JORDI MARTINEZ A OLESA RADIO SOBRE "CATALUNYA SI QUE ES POT"

El Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, per si hi ha gent que no ho sap, és regidor a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat i és un dels dotze que conformen el grup municipal Bloc Olesà (BO).

Aquest grup té majoria absoluta i el sosté el partit polític del mateix nom, que no és ni heterogeni, ni homogeni sinó tot el contrari. Dic això perquè els seus militants (els partits estan compostos per militants agrupats al redós d'una ideologia) basculen des de l'independentisme, al federalisme, .....des de detractors de la reforma laboral del PP i CiU a indiferents, .....alguns amb doble militància al Bloc Olesà i Esquerra Unida alhora. ..... i el 27 de setembre els seus vots es repartiran entre “Junts pel Sí”, “Catalunya sí que es pot”, i possiblement les “Candidatures d'Unitat Popular”. En definitiva, si fos una coalició electoral o agrupació d'electors seria un model de diversitat i pluralitat, però en ser un partit polític registrat com a tal a Madrid, pot ser considerat un model d'eclecticisme.

El Sr. Jordi Martínez, deia, és regidor del BO, però a més a més és conseller al Consell Comarcal del Baix Llobregat i esta adscrit al grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM). Que per què està en aquest grup? Doncs perquè el BO, malgrat que no ho volia, fent un exercici de pragmatisme va demanar-n' he la incorporació perquè els hi anava molt bé als efectes del “mayling”, no per res més, segons em va manifestar el mateix Sr. Jordi Martínez.

El Sr. Jordi Martínez, seguim amb ell, ha manifestat públicament que és d'esquerres, independentista i votarà “Junts pel Si”, que tant li fa que el president de la Generalitat sigui l'amagat neoliberal retallador Artur Mas, que el 60% de la llista, i per tant l'hegemonia, sigui de CDC, perquè el gran objectiu a assolir és la independència de Catalunya. Eclectico-pragmatisme.

El Sr. Jordi Martínez encara és més coses. També és tertulià els matins dels dimecres a Ràdio Olesa. No hi va a títol particular a la tertúlia, no. Hi va en nom del grup municipal del BO, del que ja n'he explicat coses més amunt.
 

Contextualitzat ell i la seva circumstancia, resulta que el dimecres 23 de setembre a la tertúlia radiofònica (que, tornem-ho a dir, hi va en nom del BO) va deixar anar que el dia 27 “...”Junts pel si” tregui majoria absoluta, tant de bo...” i que “...si “Catalunya sí que es pot” en treu zero, jo ho aplaudiré...”, i l'home es va quedar tan ample, tu.

El sectarisme del democràtic, esquerrà i independentista regidor Jordi Martínez, que és de l'alçada del campanar d'Esparreguera, l'obceca de tal forma que no s'adona que deixa amb el cul a l'aire el BO i les seves contradiccions internes. Si ha parlat, indegudament, en nom propi ha sigut deslleial tant amb el BO com amb el grup ICV-EUiA-EPM a on està integrat al consell comarcal, ja que la pluralitat dins d'una visió socialment avançada i progressista de la seva acció política, és un actiu que caracteritza ICV-EUiA-EPM i se suposa, només se suposa, al BO. Per contra si ha parlat en nom del BO, les declaracions, tal com han estat fetes, suposaria un clar abús de confiança per la utilització il-legitima del BO a favor d'una candidatura concreta en perjudici d'altra a on membres del BO s'hi senten identificats.
 

Però, tant o mes que l'actitud imprudent i maldestre del regidor Jordi Martínez, em preocupa la deixadesa i tansemenfotisme davant aquest fet que he trobat en membres d'EUiA amb qui he parlat i que, al meu entendre, posa de manifest la debilitat i subalternitat de l'espai de l'esquerra alternativa dins el BO que hauria de representar EUiA.

Direu que a mi que se'm fot el Sr. Jordi Martínez, el BO i EUiA si no en sóc membre, que ja s'ho faran. Potser teniu raó però sí que m'importa el projecte de “Catalunya si que es pot” com a necessari per a la recuperació i ampliació de drets arrabassats, per a un projecte de radicalitat democràtica i com a projecte que resti protagonisme a tot poder estatal en benefici de comunitats polítiques que s'autogovernin i col·laborin entre elles pel comú dels seus ciutadans.

ELS 11 PRINCIPIS DE LA PROPAGANDA DE GOEBBELS COM A FONAMENT DE LA PROPAGANDA MODERNA.

Goebbels, ministre nazi d'Educació i Propaganda, va teoritzar els seus famosos onze principis que, diuen els entesos, ha fonamentat la propaganda moderna. Alerta¡ com sóc gat escaldat, vull advertir solemnement que de cap manera penso que el professional i/o aficionat del màrqueting que usi els famosos onze principis de la propaganda per als fins que li convingui, sigui per força nazi. Es pot ser manipulador sense tenir la condició de seguidor d'Adolf Hitler.

Aquí teniu els onze principis

 

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

 2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

 3.- Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventan d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració. Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

 5.- Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

 6.- Principi de l’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació. S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

 8.- Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

 10.- Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

 11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

Ara pregunto. Quants i quins dels onze principis de la propaganda teoritzats per Goebbels creieu que  serien d'aplicació a aquests tres cartells?.



L'1, el 5, el 6 i l'11?



El 5, el 6, el 8 i el 10?



També el 5, el 6, el 8 i el 10?

  

MAL US PESI A ALGUNS (I ALGUNES), EL MEU VOT ÉS CATALANISTA, SOBIRANISTA I D'ESQUERRES

La meva amiga Montse Escoda ha donat forma, amb justa i abrandada prosa, les paraules que jo tenia al cap de forma barroera sense atrevir-se a sortir i les ha transformat en poesia sense rima per explicar un vot. Descaradament agafo les seves paraules, les faig meves i, amb alguna coseta de collita pròpia, proclamo:

EL MEU VOT és catalanista, sobiranista i d'esquerres i no el lliuraré a qui ha procurat, amb la seva política neoliberal, vendre els serveis públics, ni a qui se'n va anar a Madrid a retallar l'Estatut votat al nostre Parlament.

No apostaré per un projecte amb un presidenciable de qui dubto del seu amor al país, quan ha sostret més drets i salaris als seus empleats i empleades que l'Estat, ha regalat la sanitat pública al millor postor, ha sigut dur amb els dèbils i ha afavorit als poderosos, que ha convingut amb la dreta espanyola la reforma laboral i la llei d'estabilitat pressupostaria que tant de dolor ens ha causat a les classes populars.
 

No votaré a qui sota el paraigua de l'estat propi ha negat la memòria històrica democràtica tot buidant de competències el Memorial Democràtic, en sintonia amb el PP a la resta del Regne d'Espanya , fent un país que acaba la seva historia el 1714 i la torna a començar el 2015, en clar menyspreu a tots els que van lluitar per recuperar la democràcia durant la negra nit franquista.

El meu vot serà per la gent que ha sortit al carrer cada Primer de Maig i cada Diada Nacional (ja des de la clandestinitat) i que ha exigit sempre el dret a decidir-ho tot, a autodeterminar-se, del nostre poble. La gent que surt en manifestació per dir NO A LA GUERRA, NO A LA REFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT, NO AL TIPP, NO A LES RETALLADES, NO A LA REFORMA LABORAL, NO A LA LLEI MORDASSA, NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, i que vol que Catalunya aculli persones refugiades, mentre d'altres emmudeixen. Votaré la gent que defensa sempre la llengua catalana davant dels Tribunals de Justícia, de l'Administració de l'Estat i a tot arreu. La gent que es mobilitza i fa vagues per a defensar, recuperar i ampliar, ara i aquí,  drets concrets, gens abstractes, arrabassats.
 

Jo votaré per aquestes i aquests companys i companyes que han de sentir com alguns els hi diuen fatxes perquè no parlen d'independència i volen ser fraterns en un món global, però que fan molt més que tots aquells que només s'omplen la boca de patriotisme, en favor dels drets i de les llibertats de les persones i del país.
 

Votaré per CATALUNYA SÍ QUE ES POT.