COM EL 26-9-1976 UN “MANUAL “ DE MARXISME-LENINISME VA SER LECTURA PERMESA ALS SOLDATS DEL “REGIMIENTO DE CAZADORES DE MONTAÑA ARAPILES 62” . UNA HISTORIA DE LA PUTA MILI

CUARTEL GENERAL BAUTISTA SANCHEZ (RCZM "Arapiles" 62)

Dues notes prèvies per entendre l'escrit:

1. L'any 1975 la editorial AKAL va publicar el llibre “Principios elementales y fundamentales de filosofía” que recollia les lliçons que sobre Marxisme-Leninisme el professor Georges Politzer va dictar a la “Université ouvrière” de Paris el curs 1935-1936.

2. L'any 1976, en una publicació militar dirigida als soldats de reemplaç s'hi deia:

“EL MILITAR ESPAÑOL NO PUEDE SER.... COMUNISTA O ALIADO MARXISTA...Porque nuestro ejercito luchó contra el Comunismo Internacional en nuestra guerra de Liberación hasta lograr la victoria de las Fuerzas Armadas”.

-----------------------------------------------------------------------------------

Semblava que aquell 26 de setembre de 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols, finalment després de quatre mesos, baixaria a Sant Feliu de Llobregat. Al soldat Martí Obiols l'havien destinat a fer la “mili” a la “3ª Compañia del “Regimiento de cazadores de montaña “Arapiles” 62” aquarterat a la Seu d'Urgell (Castellciutat) a on hi havia un gran nombre de fitxats per política, per delictes comuns i per “maricóns” (permeteu-me la incorrecció).

El matí era radiant, el soldat Martí Obiols ja s'havia vestit amb l'uniforme de “bonito” i l'autocar esperava al pati d'armes quant, de cop, el temut “capitán africanista” D. Carlos Deu Carré va tenir la ocurrència de passar revista als armaris de la tropa. Quant li va tocar revistar el seu, com conills de la xistera d'un mag, de dins van començar a sortir exemplars de la revista “Triunfo”, els llibres “L'11 de setembre i Catalunya”, “Que es el compromiso histórico”, “Que es el imperialismo”, “Principios elementales y fundamentales de filosofía”, un casette de Raimon que li havien portat d'Andorra per a la seva Irene que, la pobra, l'esperava a Sant Feliu..... Bronca del “capitán” al “brigada”.....-¡Le ordené que me vigilara a este rojo¡¡¡.

L'autocar s'en va anar sense el soldat Martí Obiols (ja no baixaria a Sant Feliu fins a llicenciar-se al desembre) que va ser traslladat al despatx del Coronel D. Juan Carreño Montero.

 El Coronel amb el material incautat s'havia muntat un aparador: -¡Vd. no es soldado ni español....¿A quién adoctrina Vd. con todo eso? (s'en recorda bé d'aquella frase.-¿A quién adoctrina....) ...Amb fúria incontenible va començar a estripar les revistes i els llibres. Quant va arribar a “Principios elementales y fundamentales de filosofia”  s'el va mirar pel davant i pel darrera i digué :- ¡Ah! Este solo es de filosofía. Quédeselo-.

Al soldat d'infanteria Martí Obiols li van plantar trenta dies d'arrest que va complir al calabós del “Cuartel General Bautista Sànchez” en companyia del seu llibre “Principios elementales y fundamentales de filosofía” que el Coronel D. Juan Carreño Montero havia tingut el detall de tornar-li. La veritat es que no es podia queixar, acostumat com estava a guàrdies, retens i cuina aquells trenta dies els va passar sense fotre brot, jugava amb altres presos, llegia, dibuixava (vegeu el dibuix de sota) i prenia el sol dues hores al dia.

Un bon dia el tinent de guàrdia de torn va decidir “pasar revista a las pertenencias de los presos” i de dins del “macuto” del soldat Martí Obiols va reaparèixer els “Principios elementales y fundamentales de filosofía”. Encuriosit, aquell jove tinent acabat de sortir de de la "Academia Militar"va mirar el llibre, el fullejà una mica i a la pagina 14 va llegir “La ambición de este libro es la de ayudar a cuantos quieran iniciarse en las ideas maestras de Marx y Engels y de su discípulo más eminente, Lenin”
-Soldado, ¿que hace este libro aqui?- va cridar escandalitzat. 
-Mi Teniente, el Coronel me ha dado permiso expreso para tenerlo. Se li van posar els ulls com els d'un mussol i va balbotejar: -....¡Ah!.... Bueno....¡ Si el Coronel lo dice!.

El 25 d'octubre del 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols sortia del calabós del “Cuartel General Bautista Sanchez” amb el seu llibre sota el braç que va estar a la vista i disposició de tothom fins el 31 de desembre en que definitivament, ja licenciat, va tornar a Sant Feliu de Llobregat. 

"La Pau i la Cultura amb el poble" (Dibuix mig copiat mig de collita pròpia fet pel soldat Martí Obiols al calabós d' "Arapiles 62" (no rigueu que només tenia 22 anys)

ELS DE L'ASSEMBLEA JUSTICIA SOCIAL OLESA NO NOMÉS CANTEN, TAMBÉ BALLEN. I QUIN GOIG QUE FAN ARTUR¡¡¡¡

(si els voleu veure ballar heu de fer clic a la fletxeta del mig sinó no es mouen)

 CONTRA LES RETALLADES A LA SANITAT, A L'EDUCACIÓ, ALS SERVEIS SOCIALS, ALS DRETS DE CIUTADANIA, EXIGIM UN AUTENTIC ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET (ARTICLE 1 DE LA CONSTITUCIÓ).

TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES D'OLESA DE MONTSERRAT (I ELS DE BONESVALLS SI VOLEN TAMBÉ) EL DIVENDRES DÍA 30 DE SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA HEM DE SER DAVANT DE L'AJUNTAMENT (D'OLESA DE MONTSERRAT, NO DE BONESVALLS, NO US EQUIVOQUEU).

MENTIDES (I VERITATS) SOBRE ELS SINDICATS

 Hi ha una ofensiva de la dreta mediàtica, política i econòmica contra la imatge i la funció social del sindicalisme confederal. Saben que som el darrer bastió amb capacitat i organització real per a respondre als atacs del capital financer i especulatiu contra les classes populars i intenten desprestigiar-nos amb tota mena de mentides. El problema es que, amb l'escassa pluralitat informativa que hi ha, aquests missatges mentiders fan forat en una part de la societat. La Federació de Industria de CC.OO. ha fet un vídeo a on de forma didàctica, posa en evidencia totes aquestes fal·làcies. Val la pena que perdeu cinc minuts veient-lo per tenir una informació veraç i ,si podeu, difoneu-lo i escampeu-lo.

PERQUÈ HE POSAT LA BANDERA ROJA AQUEST ONZE DE SETEMBRE?

Fos on fos casa meva sempre hi he posat la Senyera per la Diada Nacional de Catalunya (i quant no em deixaven me les empescava per fer-ho). Feia falta, era necessari. Aquest any també fa falta i es necessari per això també l'he penjada, però juntament amb la senyera he posat la Bandera Roja, símbol històric dels qui amb dignitat exigim viure “sense permís “ de ningú, dels posseïdors del treball sense el qual no es possible la riquesa; en fi, el símbol dels “pobres lliures” (es a dir, dels demòcrates).

Per que ho he fet? Perquè no vull la nació que m'estan oferint, feta d'eteris i falsos principis, de grans i retòriques paraules que només amaguen mancances. Vull una Catalunya de ciutadans amb drets i deures: amb el deure i el dret a treballar dignament per poder viure dignament, amb una fiscalitat que exigeixi de tothom una contribució justa, equitativa i solidaria per a finançar una sanitat pública universal i de qualitat i una escola pública, catalana, laica, democràtica i també de qualitat. Una Catalunya a on no s'ens retallin els drets als més febles per afavorir als poderosos i s'hi facin polítiques per a que deixem de ser febles, a on s'hi trobin a gust els nouvinguts pobres (els altres ja s'hi troben) i ningú recolzi ajuntaments xenòfobs que els emprenyen.........en definitiva perquè vull una Catalunya de ciutadans fraternals, lliures i iguals i no me la donen. Per tot això ho he fet i perquè només amb la Senyera no en tinc prou per a expressar-ho.

LA DIGNITAT (II). O com Llamazares ha evitat la pantomima de Duran

Com si fos el guió d'una pel-licula el jove Andres Querol (http://andresquerol.blogspot.com/) ens explica com Gaspar Llamazares va desmuntar la comèdia bufa que plegats havien escrit PSOE, PP i CiU arrán de la reforma constitucional.

Plantejament

23/08/2011

Durant el debat parlamentari de convalidació de les darreres retallades de drets laborals el president del govern anuncia per a sorpresa de tothom, que ha pactat amb el cap de PP introduir a la constitució «una regla para garantizar la estabilidad presupuestaria en el medio y largo plazo, en relación tanto con el déficit estructural como con la deuda, que vinculara a todas las administraciones públicas» per la via exprés i sense consultar a la ciutadania. 

Des del seu escó, Duran i Lleida agafat per sorpresa, pensa ràpid. Prohibir constitucionalment que l'esquerra pugui dur a terme el seu projecte polític i tornar-se a vestir d'home d'estat. Sona de meravella. Des de l'estrada assegura compartir "l'esperit" de la reforma a l'espera de conèixer "la lletra". Ni un mot sobre la forma en que s'ha negociat, ni el respecte a l'autogovern de Catalunya.

Nus

24/08/2011

La sala de màquines de CiU treu fum. A les portes de les eleccions generals, els estrategs convergents veuen en la proposta una nova oportunitat d'aprofundir en l'anul·lació del PSC: "abans el PSOE que Catalunya". Comencen a pressionar Duran perquè giri. Duran guanya temps, ara proposa que la reforma es sotmeti a referèndum el mateix 20N, però sense exigències: "Creo que el PSOE y el PP se lo tienen que tomar muy en serio y medir si tienen que hacer un referéndum".

Comença el ball de pressions dins de CiU. PSOE i PP volen l'aval de CiU a la reforma per vestir un pacte de despatx de "consens nacional", així que es dediquen a explorar fórmules de compromís que permetin que Duran faci el paper que més li agrada: el català emprenyat amb tots els altres perquè no fan bé les coses i que a última hora s'arromanga per arreglar les "chapuzas" per sentit de la responsabilitat.

Mentrestant el PSC acaba de suïcidar-se electoralment acatant la disciplina del PSOE. Amb l'etern adversari anul·lat comença a aplanar-se el camí per a un suport de CiU a la reforma.

26/08/2011

En el debat de presa en consideració de la reforma al Congrés Duran puja l'aposta: l'acord "és una ruptura del pacte constituent", però ara ja no és necessari un referèndum. La ruptura es podria esmenar tenint en compte els altres partits que van aprovar la constitució. Per deixar clar la seva disposició no vota en contra d'una cosa tan greu com una "ruptura del pacte constituent", senzillament s'absté.

01/09/2011

Duran fa un nou pas i anuncia que "exercirem la nostra responsabilitat amb dignitat". Estan d'acord amb votar la reforma, però necessiten alguna mesura que els hi permeti justificar-ho després d'haver acusat al PSC d'alta traició a Catalunya. Presenten una sèrie d'esmenes per facilitar el joc de negociacions amb PP-PSOE. Per donar-hi màxima emoció (i aconseguir el màxim protagonisme) cal mantenir la tensió fins el darrer moment.

Desenllaç


02/09/2011

Votació de la reforma al Congrés. La fase final de la pantomima està guionitzada i els protagonistes arriben a l'escenari coneixent el seu paper. Prèviament PSOE, PP i CiU passen el rodet a les esmenes de la resta de grups parlamentaris per a que ni tan sols puguin defensar-les al ple. Ves per on, això no suposa cap problema per Duran, tant gelós de les formes democràtiques. Cal garantir que només intervindran els actors que surten al guió.

S'inicia la darrera escena. PSOE i PP escenifiquen moltes corredisses davant de les càmeres cap a l'escó del desitjat Duran, que posant el seu perfil bó al respectable va fent que no amb els llavis premuts. En el darrer moment, per donar el màxim dramatisme, els grups majoritaris registren una esmena transaccional en que es preveu que en circumstàncies excepcionals (tipus desastres naturals) el parlament (territori natural de CiU) pugui autoritzar dèficits a les comunitats autònomes que ho sol·licitin.

Ara ve quan Duran ha d'agafar la paraula i fer el seu paper, el que més li agrada, el que repeteix un i altre cop com els galans dolents dels culebrots. Per "responsabilitat" i un cop salvada la "dignitat" de Catalunya.

Bono, seguint el ritual d'una esmena transaccional, i per tant no presentada dins del termini usual, s'adreça a la càmera per demanar si algun diputat s'hi oposa. 

I just en aquest moment, un humil metge asturià a qui els actors han negat el dret a participar en l'obra,  aixeca la mà des del seu solitari escó.

Els rostres es desencaixen, la pantomima s'ha desmuntat. "De perduts al riu" pensa Duran que sol·licita (a ell si li deixen parlar) que s'expliqui si el bloqueig és de Llamazares o si també ho és d'ERC. Si més no, podrem acusar d'antipatriotes als independentistes. Però un cop Bono ha negat la paraula a Llamazares  ja no hi ha marxa enrere.


L'obra s'ha esquerdat. Els propers dies continuaran buscant un forat en la tramitació per mirar de recuperar-la, però el galan del culebrot ja ha perdut la seva actuació estelar. Trist i cap cot es queixa als periodistes de que en la tramitació no s'han mantingut "les formes"... i tant. Rabiut Zapatero assenyala a Llamazares com a culpable de la manca d'un final feliç, i el sociata guai oficial el titlla de "folclòric".

Llamazares manté el seu rostre preocupat, tan poc apropiat pel vodevil. El discret actor a qui els guionistes havien relegat al paper d'extra,  finalment ha arrabassat el paper protagonista al galan.

Ara veieu el trailer del final de la pel-licula

LA DIGNITAT (I)

Intervenció de Gaspar Llamazares al Congrès dels Diputats en contra de la  reforma constitucional (30-9-2011).

BANDA SONORA DEL MES DE SETEMBRE ( Mis impuestos. Canta "Assemblea Justicia Social Olesa"

Continuen inmisericordes les retallades i les agressions de tota mena als drets de les classes populars per part de les classes poderoses amb la connivència traïdora o previsible dels partits governants, ja sigui el PSOE o CiU.

“PER LA JUSTICIA SOCIAL OLESA DE MONTSERRAT “ ha tunejat aquesta cançó i l'ha transformada en un crit de protesta. No es una gravació d'estudi, és feta des del sentiment i el cabreig. Escolteu-la  fent clic a sota i feu-la vostra.

CARTA A LA PRESIDENTA DEL GOBIERNO DE ESPAÑA per Santi Vidal

Santi Vidal, conegut prohom del Bages, és apostata “in pectore”, Secretari General del Sindicat Intercomarcal de FITEQA del Bages-Berguedà de CC.OO. i altres coses que li donen un dubtós prestigi. Home de finissima, acerada i acertada ploma (d’escriure vull dir, i perdoneu la incorrecció), li faig l’honor d’ésser publicat en aquesta prestigiosa bitàcora per l’escrit que es transcriu tot seguit en el seu bell castellà original. De res Santi.

“Apreciada Señora Merkel:

Mire Usted, yo considero que introducir en la Constitución Española (que fue aprobada por referéndum), elementos mercantilistas y economicistas, como son la limitación del déficit, sin entrar a discutir políticas fiscales (hasta los ricos de todo el planeta piden pagar más impuestos, excepto los españoles) o partidas presupuestarias como la Casa Real y el Ejercito, amen de los fondos reservados, me parece incongruente.

Además me gustaría añadir que la Carta Magna ( como les gusta llamar a la constitución a aquellos que, como Aznar, en su día se opusieron a ella) fue concebida como norma convivencial y de derechos para los ciudadanos de esta barriada de Berlín, no como norma para contentar a Moddy's y a los mercados... pero en fin, si Usted considera, al igual que yo, pero seguro que no coincidimos en lo que debemos cambiar, que debe modificarse la constitución, le pediría que tuviera en cuenta que Alemania es una Republica y esta barriada de Berlín sigue teniendo Rey de la comunidad, quizás sea el momento también de cambiar.

Por cierto, la Ley Orgánica de Libertad Sindical casi tiene la misma antigüedad que la Constitución, ¿tendría a bien considerar su modificación?, creo que puedo sugerirle, cuando tenga tiempo, algunos aspectos que podrían ser de su interés, entre ellos; porque no propone el Mittbestimung- cogestión- (no se si se escribe así) a sus socios y vecinos??

Atentamente

Un vecino”

La regidora de Benestar Social aclareix dubtes sobre la cessió del gimnàs de l'escola Montserrat per a la pràctica del Ramadà (i de rebot aclara altres questions plantejades a "Pagant Sant Pere Canta")

 La regidora de Benestar Social d'Olesa, Georgina Muñoz, ha qualificat de “xenòfob” el contingut d'uns fulls que van aparèixer penjats aquest divendres a diferents espais d'Olesa en els que es convida als ciutadans a queixar-se pel fet que l'Ajuntament hagi cedit el gimnàs de l'escola Montserrat per a què la comunitat musulmana hi dugui a terme el ramadà. Tot i que aquests fulls no van signats, es dóna la circumstància que Plataforma per Catalunya va demanar permís al departament de Governació per realitzar aquest diumenge al vespre una manifestació davant l'escola en protesta, precisament, per la cessió de l'espai a la comunitat musulmana. Finalment, la manifestació no es va arribar a realitzar perquè Governació no va donar el permís pertinent, segons ha informat la regidora.

Entre d'altres qüestions, els fulls repartits divendres pel municipi critiquen que l'Ajuntament hagi cedit a la comunitat musulmana el gimnàs de l'escola Montserrat per tal que aculli reunions entre quarts d'11 i les 12 de la nit, tot afirmant que l'activitat s'està realitzant sense fer cap neteja de l'espai. A més, denuncia també l'escrit, els participants utilitzen el pati “com a lavabo”, i per tant, afirmen que la manca de neteja pot comportar un focus d'infeccions. Per tot plegat, i entre d'altres raons, l'escrit convida als olesans que no hi estiguin d'acord amb aquesta cessió a què es dirigeixin a l'ajuntament i formulin una queixa. Els fulls no van signats, i per tant, no es pot afirmar que els hagi fet Plataforma per Catalunya. Ara bé, es dóna la circumstància que el regidor de Plataforma per Catalunya a Olesa, Francisco Javier Fernández, va adreçar el dia 17 d'agost un escrit a la Comissaria dels Mossos de Martorell anunciant la convocatòria d'una manifestació davant l'escola Montserrat per a aquest diumenge, a les 8 del vespre, en la que hi havia de participar també membres de Plataforma d'altres municipis.

La regidora de Benestar Social, Georgina Muñoz, ha assegurat que tothom té dret a manifestar-se. Ara bé, amb el que no hi està d'acord és amb la raó de la manifestació, que creu té veritables tocs xenòfobs. Com a mínim, l'escrit repartit per Olesa, ha dit, ho és. La regidora ha explicat que, efectivament, i com ja havia informat aquesta emissora, la comunitat musulmana va demanar a l'Ajuntament d'Olesa la cessió del gimnàs de l'escola Montserrat per a la celebració del ramadà, que a Olesa celebren unes 700 persones. Com que la mesquita que hi ha al carrer Església no té capacitat per a totes aquestes persones, la comunitat musulmana va sol·licitar poder disposar d'un espai addicional, que fins ara era el Casal Catequístic. I com qualsevol entitat que demana l'ús d'un equipament municipal, ha dit la regidora, acomplerts els requisits l'ajuntament va aprovar la cessió, que no té cap cost per a l'Ajuntament. En aquest sentit, Muñoz ha assegurat que la comunitat musulmana compta amb una assegurança, i també es fa càrrec de la neteja del gimnàs.

La regidora ha assegurat no entendre el rebuig envers aquesta cessió, i sobretot, que la protesta vagi enfocada a la cessió cap a la comunitat musulmana i no pas, per exemple, pel fet que l'ajuntament, a petició de la parròquia, hagi cedit alguns equipaments municipals per acollir els peregrins participants en les Jornades Mundials per la Joventut. Precisament, i després d'haver fet aquesta cessió fa uns dies, avui mateix tornen a fer nit a Olesa prop de 1.200 joves participants en aquestes jornades. I novament a petició de la parròquia, que ja acull joves a espais com el Casal Catequístic, el local del Cau o les Escolàpies, l'Ajuntament torna a cedir diferents espais municipals, com són el pavelló Salvador Boada, i les escoles Josep Ferrà i Esteva i Puigventós.

Seguint amb el contingut de l'escrit de protesta difós fa uns dies, Georgina Muñoz ha assegurat que és absolutament fals que la comunitat musulmana faci servir el pati de l'escola Montserrat com a lavabo. En aquest sentit, segons la regidora, l'ajuntament ha realitzat diferents inspeccions per comprovar que la neteja era la requerida, i ha dit que es tornarà a fer una inspecció quan l'activitat finalitzi. I si cal fer una neteja extraordinària, es passarà la factura al comunitat musulmana.

La regidora de Benestar Social creu que rumors o mentides com les que recull el full de protesta per la cessió de l'escola Montserrat per a la pràctica del ramadà només pot respondre a una gran desinformació per part de qui elabora aquest escrit. Malauradament, ha dit, sovint es fan córrer rumors sobre el col·lectiu dels immigrants, molts d'ells vinculats a la religió. I aquests rumors, hi ha afegit, només es poden rebatre amb molta informació, i sobretot, deixant molt clar que tots els ciutadans d'Olesa, siguin o no autòctons, tenen els mateixos drets i deures.

En aquest sentit, i pel que fa a la cessió d'un espai municipal, Georgina Muñoz ha recordat que qualsevol entitat olesana pot demanar a l'Ajuntament la cessió d'un equipament públic per a la realització d'activitats diverses. El tràmit s'inicia entrant una instància a l'Ajuntament, i argumentant la petició, tot indicant també si necessita algun tipus de material. I si l'ajuntament ho troba tot correcte i l'espai està disponible, l'espai es cedeix, sigui quina sigui l'entitat que la demana. En aquest cas, s'ha requerit a la comunitat musulmana disposar d'assegurança i que es faci càrrec de la neteja de l'espai, quelcom que per exemple també es demana a les AMPA que sol·liciten durant el mes de juliol l'ús de l'edifici de la seva escola per a la realització del casal d'estiu, per exemple.

De tota manera, ha dit la regidora de Benestar Social, sobretot en temps de crisi és molt fàcil que apareguin aquest tipus d'informacions falses sobre suposats actes de favor al col·lectiu d'immigrants. De fet, aquest és un terme que la pròpia regidora ha rebutjat, que prefereix que es qualifiqui aquestes persones, simplement, com a veïns d'Olesa. De cara a millorar la relació i integració de tots els col·lectius olesans, sigui quina sigui la seva procedència, l'Ajuntament desenvolupa diferents programes a través del departament d'Immigració, vinculat a nivell de pressupost a l'àrea de Benestar Social. Ho explica la regidora. La regidora és partidària d'estudiar la possibilitat que el departament d'Immigració de l'Ajuntament es desvinculi de Benestar Social.

Georgina Muñoz també a convidat els autors de l'escrit en contra de la cessió del gimnàs de l'escola Montserrat per a la pràctica del ramadà que facin l'esforç d'intentar conviure amb els seus convilatans, en aquest cas la comunitat musulmana, per veure que molts dels seus arguments, ha dit, "cauen pel seu propi pes".

Font: Olesa Ràdio

PAGANT SANT PERE CANTA

L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha cedit espais públics per acollir joves participants a les Jornades Mundials de la Joventut (catòlica). Sembla ser que la comunitat catòlica olesana ha tingut la pensada de acollir a 112 ciutadans francesos i 1000 italians i el seu rector ha demanat al constitucionalment aconfessional Ajuntament que en algun moment, al anar i/o al tornar de Madrid aquests joves puguin fer nit al pavelló Salvador Boada i a alguna escola.. L'Ajuntament justifica aquesta col·laboració en el fet que “Olesa es un poble acollidor, independentment de religió o raça” en paraules de la regidora Sra. Montserrat Esparbé.

Paradoxalment, ciutadans d'aquest “poble acollidor, independentment de religió o raça”, esperonats pel regidor de Plataforma per Catalunya, el Sr. Francisco Javier Fernàndez (“Pescar en aigua tèrbola a molts agrada” diu l'adagi) han iniciat una campanya de recollida de firmes oposant-se al fet que el constitucionalment aconfessional Ajuntament hagi cedit les instal·lacions del col·legi Mare de Deu de Montserrat a la comunitat musulmana olesana per a celebrar el Ramadà.

Puc comprendre que la comunitat musulmana olesana tingui necessitat d'espais per a celebrar el Ramadà com, al seu entendre, cal ja que es obvi que la seva mesquita no reuneix les necessàries condicions i per tant entenc que hagin demanat a l'Ajuntament l'us d'algun espai públic. Quin? Ha de ser el col·legi Mare de Deu de Montserrat?. No hi entro en aquesta discussió (per cert, aprofito per a preguntar al ciutadà Francisco Javier Fernàndez: si al seu entendre i dels veïns recollidors de firmes, el col·legi Mare de Deu de Montserrat no és el més adequat per a que els musulmans olesans celebrin el Ramadà, acceptaria que utilitzessin algun altre local públic per exercir el seu dret?).

El que no acabo de veure es que la comunitat catòlica olesana necessiti espais públics per a hostatjar els seus fidels peregrins. De debò que en ple, i pràcticament inactiu, mes d'Agost no tenen espais propis suficients? Entre el Cau, la pròpia Església i casa parroquial, la casa de les Germanes de la Caritat i les Escolàpies i no sé si em deixo algun altra, no fan el fet?.

Be, ja que l'Article 16. 3. de la Constitució obliga al nostre aconfessional Ajuntament a cooperar amb l'Església Catòlica i les demés confessions, donem els fets com a consumats. No obstant em ve al cap una darrera qüestió. Ja que l'administració pública ha de servir amb objectivitat els interessos generals m'imagino que l'aconfessional Ajuntament pensarà a passar factura a ambdues confessions religioses de les despeses que s'originin com a conseqüència de l'us dels espais públics: estic pensant en l'aigua, electricitat, neteja, manteniment, personal etz. etz..... Per que tot plegat no serà pas “gratis et amore” oi?.