LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT. VISCA LA REPÚBLICA¡¡¡¡

  
                          Orquestra Internacional de Praga                                                                                                                                                                                              

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL ("Ya no somos nosotros". Canta Patricio Manns.)

PATRICIO MANNS

Dins de les classes dominants esta apareixent una llodrigada de “economistes” que neguen la crisi. Diuen que el que esta naixent es un nou “model” social i de vida al qui en hi hem d'adaptar sense remei. Ens venen a dir que el que anomenàvem estat del benestar (que tot just al Reino de España treia el nas) venia de regal, que no es veritat que ho havíem aconseguit lluitant.. Hòstia, no cal estudiar, això ho cridem a totes les manifestacions: No es una crisi es una estafa¡¡ No es una crisi es una estafa¡¡..... Ara fins hi tot ens volen fer creure que no hem existit, hem perdut la consciencia de classe i no volen que la busquem per que no tornem a ser nosaltres.

Patricio Manns, el gran cantautor xilè, fa anys (sempre parlo de fa anys) va compondre una “chacarera” que va titolar “Ya no somos nosotros” i encara que estava dedicada a les lluites del poble Maputxe serveix pel cas.

La lletra diu:

Aquí donde usted nos ve

como dueños de la tierra

pa’ no morirnos de pobres

pasamos la vida en guerra.

Somos pobres, somos ricos,

nadie sabe lo que somos.

Con las penas de mi pago

se secaron los aromos.

¡Qué carajo! apenas gritan

que hay metal en el potrero,

viene el gringo desde el norte,

¡lo saca y deja el a’ujero!

¡Qué carajo! apenas grito

que me siento libertario,

me cambian la vestimenta

por una de presidiario.

La tierra pario a mi abuelo,

pario a mi padre y mi madre

y al hijo que nació d’ellos

no hay ni perro que le ladre.

Yo defiendo mi derecho

que no es el derecho de otro,

¡pero carajo! ’toy viendo

que ya no somos nosotros.

Ya no somos de este valle,

ya no somos de este monte

y todo lo que uno labra

se va, usted sabe pa’ dónde.

Chacarera, chacarera,

chacarera de mi pago,

no me libro de esta plaga

ni por más fuerza que le hago.

La podeu escoltar fent clic a baix.

TINC UN AMIC A LA PRESÓ

 

 Comunicat d'Acció Jove - Joves de CCOO en suport als tres joves detinguts i posats en presó preventiva 

 El passat dijous 29 de març pel matí, en mig de les accions organitzades pels piquets de la vaga general de la Zona Universitària, es van dur a terme diverses càrregues policials amb la finalitat de dissoldre les concentracions a la diagonal.
Posteriorment, un grup, mentre es dirigia a Les Corts fou intervingut per un grup de mossos d’esquadra no identificats que van procedir a la detenció de 3 joves, membres de diverses organitzacions convocants de la vaga general (entre elles l’AEP i CCOO) .

Els detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Les Corts. Se’ls acusa de violència al carrer i desordres públics entre d'altres i ahir, divendres 30 de març al vespre, van declarar a la Ciutat de la Justícia. Tot apuntava que després de les declaracions serien posats en llibertat a l’espera del judici. Mentre la majoria de detinguts van anar sent posats en llibertat, malauradament, els advocats van comunicar que, a instàncies del Ministeri Fiscal des de Madrid, la jutgessa responsable del cas va decretar presó preventiva per l’Isma, el Dani i el Javi que van ser traslladats a diferents presons. El motiu pel qual no se’ls ha deixat en llibertat és que se’ls acusa de pertànyer a un suposat “grup organitzat responsable dels aldarulls recurrents a Barcelona”.  

Davant d'aquests fets denunciem que:
- L'Isma, el Dani i el Javi han estat detinguts arbitràriament amb la voluntat política de marcar precedent per a futures mobilitzacions ciutadanes, instaurant un règim de por que freni les protestes legítimes.
- El tractament exagerat que els ha portat a tancar-los en presó preventiva, fet que té més a veure amb una voluntat per part del govern de llençar un missatge aterridor que pas amb un procés judicial normal.
- L'Isma, el Dani i el Javi són joves que participen i s’impliquen a organitzacions legalment reconegudes. EN CAP CAS, PERTANYEN A UNA XARXA ORGANITZADA PER PROVOCAR ALDARULLS a Barcelona.
Demanem per tant:
- Que prevalgui la presumpció d’innocència i no siguin tractats com a caps de turc.
- La posada en llibertat immediata dels 3 joves donat que la presó preventiva ha estat decretada sense base real i respon a un intent de criminalitzar la societat civil que s'organitza legítimament per reivindicar els seus drets.
Acció jove – Joves de CCOO condemnem els fets violents ocorreguts especialment a Barcelona durant la tarda del 29 que, considerem, totalment reprovables. Així mateix, també condemnem la violència i els mitjans utilitzats (boles de goma, gasos lacrimògens,...) per part de la policia.

Demanem a més, un tractament diferenciat per les accions dutes a terme pels piquets informatius en el seu legítim exercici (reconegut a la constitució), i els actes vandàlics que ocorregueren per la tarda al centre de la ciutat protagonitzats per grups violents que res tenen a veure amb les organitzacions que van donar suport a la vaga general del dia 29.

FALTEN SIS HORES PERQUE COMENCI LA VAGA GENERAL..

EL QUE LA DIPUTADA MERÇE JOU AMAGA

Tot plegat no acaba de fer bona olor

A “La bústia”d'aquest mes de març hi ha una entrevista a la diputada de Convergència i Unió al Parlament i regidora a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat Sra. Mercè Jou a on, entre altres qüestions, es manifesta favorable a la (“extremadamente agresiva”, segons el ministre i banquer cessant Sr. De Guindos) reforma del mercat laboral imposada pel govern del Reino de España perquè algú havia de prendre la iniciativa davant la greu situació econòmica del país i la incapacitat de patronals i sindicats per a posar-se d'acord. La Sra. Jou diu literalment a la “La bústia”: “En tot cas, vull fer una crítica als sindicats. Els polítics portem molt de temps demanant a sindicats i patronal que es posin d'acord i no hi ha hagut manera. La situació de Catalunya i de l'Estat és el suficientment complicada com per merèixer l'esforç d'haver pactat.”. Si es que s'ha de criticar algú, cal dir que no entenc que hagi de ser exclusivament als sindicats si no es que tot forma part d'un guió escrit, i ja veureu perquè tinc aquest pressentiment. Continuem doncs

La dreta política i mediàtica (de la que la Sra. Jou forma part) esquiva, amb culposa mala fe, parlar de l'anomenat “II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014” (AENC) que es va firmar a Madrid el 25 de gener de 2012 per part de la CEOE, la CEPYME, les CC.OO. i l'U.G.T. (BOE nº 31 de 2012), es a dir només setze dies abans de que es publiqués al BOE del 10 de febrer el RDL 3/2012 de “Medidas urgentes de reforma del mercado laboral”. L'AENC dedica el Capítol I a l'estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat en temps de treball, en mobilitat funcional, i en matèria salarial. El Capítol II a la col-locació i contractació, la formació i classificació professional, a les condicions per a la subcontractació i la externalització productiva i subrogació d'activitats i condicions de treball, teletreball i els drets d'informació, consulta, participació i interlocució sindical. I finalment els Capítols III i IV estableixen els criteris salarials pel període 2012-2014 i la inaplicació negociada de determinades condicions de treball pactades en els convenis col-lectius sectorials. Bé doncs, si això ho llegeix la Sra. Jou queda informada que si, que existeix un acord entre les patronals i els sindicats mes representatius que regula les bases que han de tenir en compte els negociadors dels diferents àmbits convencionals sobre les matèries pactades i que resulta que coincideixen amb les matèries que també regula el RDL 3/2012.

Així les coses les preguntes que ens poden venir al cap son: Que a portat al govern de l'estat a torpedinar i enfonsar l'AENC ingerint-se, descarat, en l'autonomia de les parts i en el seu dret constitucional a la negociació col-lectiva?, per que la CEOE i CEPYME davant l'actuació governamental es fan l'orni amb una actitud que queda retratada en aquell comentari enxampat de refiló al Sr. Rossell -serios, muy serios que sino....-. davant els medis de comunicació. Tot plegat una obra teatral a on govern i patronal s'han repartit els papers per tal que una part mantingui la ficció d'organització responsable i negociadora que al final es troba condicionada (a contracor segons el guió: -serios, muy serios que sino....-) per la intervenció fatal i ferma de l'altra en nom d'un suposat interès general de la nació, bé suprem que esta per sobre de interessos de particulars. Encara creu la desinformada Sra. Jou que s'ha de criticar als sindicats? .

Per a la extrema dreta econòmica, ja sigui catalanista, espanyolista, europeista o globalitzada, els problemes de l' AENC són que té el limit temporal del 2014 en que s'hauria de revisar i renegociar i que les matèries que regula estan condicionades per la informació, consulta, participació i interlocució sindical i això es un entrebanc per unes mides flexibilitzadores i desregularitzadores en extrem del mercat de treball que les volen permanents i definitives, que necessiten concentrar tot el poder en l'empresari sense mediatitzacions de cap mena, d'aquí, doncs, la ocultació deliberada de l'AENC i la dura campanya de desprestigi del sindicalisme confederal, en que la Sra. Jou hi ha posat el seu modest granet de sorra a “La bústia”.

Els polítics que demanen responsabilitat al sindicalisme confederal (insisteixo: com la Sra. Jou) haurien d'exercir la seva oposant-se a la reforma laboral i donar a l 'AENC la importància, la transcendència i el valor que té per enfortir el Diàleg Social, el contrari si que es greu irresponsabilitat ja que, a demés de no crear llocs de treball com el propi govern ha reconegut, la reforma laboral només portarà frustració a la ciutadania i inestabilitat social que propiciara la perillosa aparició de tota mena de demagogs pescadors en aigües tèrboles. Que la Sra. Jou s'ho pensi, ens hi juguem el futur de la pròpia democràcia.

Miguel de Unamuno va dir ¡Que país, que paisaje, que paisanaje!

GUARDÓ PELS PERES DE "LA PERA LLIMONERA"

ELS PERES DE LA PERA LLIMONERA

Enguany LA PERA LLIMONERA ha guanyat el premi a la millor interpretació masculina de la “Feria Europea de Artes Escénicas para Niños y Niñas" (FETEN ) de Gijón, una de les mostres teatrals mes prestigioses de teatre familiar, amb l'obra “Tortuga. L'illa d'en Tresot” (allà “Tortuga. La isla de Teodoro”).

No es el primer guardó que LA PERA LLIMONERA, companyia senyera (“honra y prez”dirien abans) del teatre santfeliuenc (llobregatenc que no guixolenc), guanya. De la meva memòria recordo el “Nas d'Or” del Festival de Pallassos de Cornellà al 1994 amb l'obra “Rucs. La maledicció del bruixot” que també va ser nominada com un dels Millors Espectacles Nacionals presentats al Festival Teatralia' 99 de Madrid..

Els dos actors, el Pere Casanovas i el Pere Romagosa, que formen la companyia LA PERA LLIMONERA (veieu el joc) son tan bons que el Toni Albà els va demanar siusplau que es deixessin dirigir per ell, i com que no els hi ve d'aquí li van dir que si li servia per omplir el currículum que li feien el favor ¡ves que havien de fer! Si els de la faràndula no s'ajuden.....

Un blog del prestigi de “Treballar Cansa” no podia deixar de fer-se ressò del esdeveniment de Gijón, i mes quan el Pere Casanovas és cosí meu: la família es la família (Pere amb una ampolleta de ranci de la bota del Mataporcs ja estaria be per la propaganda feta. De res).

BANDA SONORA DEL MES DE MARÇ ( "La del manojo de rosas". Canta Pilar Lorengar y Renato Cesari )

Pablo Sorozabal

El circ i la sarsuela eren dos dels espectacles imprescindibles de la Festa Major de Sant Feliu de Llobregat quan jo era petit. Una de les sarsueles que mes es programaven era “La del manojo de rosas” . Joaquin es un mecànic que va darrera de l'Ascensión, la dependenta de la floristeria “La del manojo de rosas” que esta al costat del taller on el Joaquin treballa. Tan va de cul l'home que li canta allò de “Hace tiempo que vengo al taller y no se a que vengo” perquè ella l'esvera.

Si el mestre Sorozabal hagués fet la sarsuela avui en dia el Joaquin cantaria el mateix però no sabria a que va al taller, si l'amo li ha abaixat el sou i a mes el vol enviar a un taller que ha obert a un altre poble sense pagar-li el desplaçament i allargant-li la jornada laboral, i si no estas content Joaquin ja saps on és la porta. Ah¡ merda de reforma laboral.

Feu clic a sota i sentireu el duo de Joaquin i Ascensión.

Luis Sagi Vela y Maruja Vallojera, en los papeles de Joaquín y Ascensión, en el estreno de "La del manojo de rosas" en 1934

EL “VIVO SIN VIVIR EN MI” DEL BLOC OLESÀ

 Vivo sin vivir en mí,                    
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
 (Teresa de Jesús)

La pagina web de l' Ajuntament d'Olesa de Montserrat (http://www.olesam.cat/Actualitat/Noticies.htm?id=4740&pl=134) m'informa que al darrer ple municipal (23-2-2012) es va votar una moció de rebuig a la reforma laboral imposada pel govern del Reino de España, que fou aprovada amb els vots favorables de (utilitzo els noms amb els que es van presentar a les eleccions) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL(PSC-PM), PLATAFORMA PER CATALUNYA(PxC), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ESQUERRA–AM), BLOC OLESÀ-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA (BO-EUiA-E) i ENTESA DELS OLESANS-INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV) i els desfavorables de (i amb el mateix criteri de nomenclatura) CONVERGENCIA I UNIÓ (CiU) i PARTIDO POPULAR/PARTIT POPULAR (P.P.).

Deixant de banda l'excentricitat, destra que no sinistra, de PxC, era previsible el resultat de la votació: l'esquerra i centre esquerra olesana rebutja la reforma i la dreta olesana lligada al “tripartit” neolliberal-apostolic que, si no de dret si de fet i amb permís de la Sra. Sànchez Camacho, governa la Generalitat catalana, la recolza.

Llegint la informació de la web municipal, em fa l'efecte que en aquesta seqüència ideal dreta-esquerra alguna cosa grinyola, no encaixa be...i m'adono que, ”...des del Bloc Olesà es va donar llibertat de vot als seus regidors, ja que, tot i com a grup no hi està d'acord amb la reforma laboral, tampoc ho estava amb alguns punts de la moció,..”, i també m'adono que un regidor del Bloc Olesa es va abstenir a l'hora de votar (?). No s'ens diu quins eren aquests punts de desacord que, per altra banda, no devien ser tan importants quan l'abstenció discrepant va venir d'una sola persona. Llavors, que va passar? Que potser el regidor abstencionista esta d'acord amb la reforma laboral imposada pel PP i li va fer vergonya de manifestar-ho obertament? O potser va trobar la moció massa tova? O és creu que no va per a ell? No pensa que tenia el deure democràtic d'explicar el sentit del seu vot?.

Continuo llegint i em trobo amb la sorprenent manifestació de la portaveu del Bloc Olesa, Sra. Puimedón,  a on, amb temerària ignorància o mala fe, diu “El que cal,.., és que tots plegats, els dos bàndols que es tiren els plats pel cap, treballin perquè es redreci la situació del país”. No cal ser un linx per imaginar que els dos bàndols son la patronal i els sindicats. Doncs be, cal dir-li a la portaveu del Bloc Olesà que els sindicats mes representatius (CC.OO. I UGT), amb anim de redreçar la situació del país sense tirar plats al cap de ningú, el 25 de gener de 2012 van signar amb la CEOE i la CEPYME el “II ACUERDO PARA EL EMPLEO Y LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2012, 2013, 2014” (http://www.ugt.es/aenc/II%20Acuerdo%20Libro%20Web.pdf) a on les parts van establir de mutu acord el marc en que s'hauria de moure una nova estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat laboral (salaris, mobilitat funcional, temps de treball, formació...). La reforma laboral ha vingut a arrencar de les parts legitimades la gestió naturalment consensuada del conflicte que permetia aquests acord i l'ha dinamitat deixant-lo en no res portant aquest conflicte a un camp molt perillós. No cal dir que una de les parts que van signar l'acord encantada de la vida amb el treball brut que li ha fet el govern.

           

A la vista de tot aixó, que dir? Doncs ja ho va dir l'alcalde Salvador Prat en el discurs de presa de possessió del càrrec (on per cert, i sia dit de pas, va estar embolcallat per el, aleshores, senador Nuet i la diputada Civit ambdós d'EUiA): que el Bloc Olesà es un poti-poti de ideologies i pensaments. Ara be, si no m'enganyo, es una diversitat aplegada sota els principis comuns de “participació, bon urbanisme, serveis universals, cultura popular, ensenyament de qualitat o joventut compromesa i amb plens drets ciutadans” (http://www.bloc-olesa.net/PruebaCMS/index.php?page=el_bloc), principis inequívocament democràtics i d'esquerres, que necessiten que se'ls defensi constantment com a part essencial dels drets socials (que inclouen els laborals que ara es pretenen retallar) aconseguits per les classes populars al llarg de la seva historia. A les organitzacions polítiques, i el Bloc ho ès, la discrepància interna es pot donar en allò contingent però no en allò substantiu que conforma el ideari que ofereixen a la ciutadania i amb el qual han de ser coherents, sense mitges tintes ni càlculs oportunistes, sinó, tot plegat, es un frau.

ADEU PÚBLICO I NO TRIGUIS GAIRE.

PÚBLICO deixa d'editar-se en paper. Una altra batalla perduda. Ahir, 24 de febrer, quan al mati el vaig comprar per injectar-me la dosi diària d'informació que necessito, no sabia que avui ja no podria fer-ho. Mentre escric aixó tinc el “mono” i haure de recorrer a la “metadona” d'altres diaris mes o menys objectius però no serà el mateix, compraré producte molt sovint adulterat i que no reflectira els meus interessos i necessitats. Trobaré a faltar, i molt, les reflexions dels professors Navarro, Fontana, Mayayo i altres veus critiques, la ironia mordaç (malgrat que, a vegades, les seves mossegades em feien mal) de l'Isaac Rosa, l'Escudier.....Una altra vegada la “ma invisible” del lliure mercat ha actuat. Cert que es manté l'edició digital, però companys no es això, ja que un no és, ni vol ser, dels que van amb artefactes informàtics a tot arreu, jo tenia la necessitat, a mes de llegir-lo, d'anar amb el meu PUBLICO sota el braç amb el nom ben a la vista i que, en aquests temps tan depriments i tristos, quedés ben clar que jo soc d'esquerres, que cony¡.

19 DE FEBRER CONTRA LA REFORMA LABORAL. BUSCA A WALLY.

                                   SI CLIQUES A SOBRE LES FOTOGRAFIES CREIXEN