¡ALLONS ENFANTS DE LA PATRIE!

França torna a encapçalar la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Fa un parell d'anys, al començament de tot, Sarkozy deia que calia refundar el capitalisme, després, com Zapatero, res de res, purgants de cavall per als mes pobres i retornar la “confiança” (els beneficis) als “mercats” (?) etz. etz. etz.... Peró ha picat sobre ferro ja que de res li han servit les maniobres de distracció del personal (concretades en la criminalització i expulsió d'alguns milers de gitanos romanesos), que intentaven amagar un debat parlamentari d'urgència per a modificar a la baixa el sistema de pensions públiques.

Els francesos saben que el sistema de jubilacions basat sobre la solidaritat intergeneracional expressa una manera de viure junts incompatible amb l'imperi del “campi qui pugui” a on els rics viuran a l'abric del seu escut fiscal mentre la massa dels assalariats tindrà que treballar mes anys (si té feina) per tal de tenir una pensió mes minsa.. El recolzament popular a les vagues, la gran participació en elles i a les manifestacions que es van encadenant des del començament del setembre va creixent, com reflecteixen dues enquestes d'opinió encarregades per “L'Humanité”: mes del 70% dels francesos recolza el moviment per a la defensa de la jubilació plena als 60 anys, diu la primera (CSA 10-10-2010); i la segona realitzada per IFOP, precisa que el 56% dels ciutadans exigeixen al president de República que obri ja un diàleg amb els sindicats.

“Sarkozy t'est foutu, la jeunesse est dans la rue” (Sarkozy estas fotut, al carrer hi ha la joventut”) és la consigna que expressa la solidaritat intergeneracional i que dóna mal de ventre a la dreta que recorda com fa quatre anys va aconseguir tirar enrere aquell contracte-escombreria que pretenia precaritzar encara més els joves que buscaven feina. Aquests joves que es manifesten ara juntament amb els seus pares han estat insultats per la gent que envolta Sarkozy i exposats al risc d'una explosió de violència amb intervencions policials a les portes dels establiments escolars.

Alerta amb el que esta passant a França. Jo no se com acabara a curt plaç però em penso que anuncia un nou i llarg espectacle amb escenari i decorats nous i ja és hora que la Confederació Europea de Sindicats (CES) comenci a llegir al guió de l'obra el paper que li toca.