SOLILOQUI REFLEXIU SOBRE SEMIÒTICA

Veure el logotip del “Banco de Santander” en el mantell de la Verge del Pilar m'ha portat a reflexionar sobre la semiòtica ,o estudi del sistema de signes , aplicada al disseny gràfic (fixeu-vos quina profunditat).

Diuen els entesos en la qüestió que hi ha una relació directa entre el signe i l’objecte i que per això un logotip,  requereix de l'apropiat ús de la semiòtica com a eina per a assolir l'adequada comunicació i interpretació del missatge de forma que hi hagi congruència entre el que s'entén i el que realment es vol transmetre (ho enteneu oi?).

Per a que un logotip sigui eficaç ha de ser representatiu, és a dir, ha de representar de forma adequada la marca, el producte, l'empresa o l'organització i per això el dissenyador ha de conèixer amb claredat el producte, l'àrea on tindrà presència, el públic objectiu, la promoció, el preu, la qualitat i el context..

La reflexió que us deia al començament m'ha dut preguntar-me: sabent que el dissenyador del logotip bancari coneixia amb claredat el producte, servei o organització a qui volia donar la identitat gràfica, quina va ser la seva font d'inspiració per arribar a la relació directa entre el signe i l'objecte ?. I en el meu reflexiu soliloqui he arribat a aquesta conclusió provisional.