“Alexis Zorbàs” era el títol de la traducció
catalana, feta per Jaume Berenguer i Amenós el 1965 (Editorial
Vergara), de la novel·la de Nikos Kazantzakis Βίος και
πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά . Un any abans,
Michael Cacoyannis havia filmat una pel·lícula de la qual ha fet
fortuna la seqüència final amb el sirtaki que ballen Alexis i
Basile, musicat per Mikis Theodorakis (encara que hi ha polèmica
sobre l'autoria) i coreografiat per Giorgios Proviàs i que el poso
com a banda sonora del mes de març.
¿Per què? Doncs perquè a “Alexis Zorbas” es reflecteix les misèries dels pobles mediterranis, però també les virtuts que la hipòcrita moral calvinista de les classes dominants europees ens vol prendre.
Grècia, bressol de l'epicureisme que ens ensenya a buscar la felicitat i l'amistat rebutjant el dolor, el temor i el malbaratament; de l'hedonisme que identifica el bé amb el plaer i de l'estoïcisme que vol conviure amb la natura i la raó, s'enfronta, de moment sola, a unes institucions sense legitimació democràtica que, parlant en nom d'Europa la volen convertir en un ramat de pobles tristos, aplicant la filosofia burgesa del polític reaccionari francès Thiers que el 1849 deia “Vull que la influència del clero sigui totpoderosa: hi compto per propagar aquella bona filosofia que ensenya a l'home que és aquí a baix per patir, i no pas aquella altra filosofia que diu a l'home: “Gaudeix””.
No podem abandonar Grècia, ens hi va una vida feliç.
¿Per què? Doncs perquè a “Alexis Zorbas” es reflecteix les misèries dels pobles mediterranis, però també les virtuts que la hipòcrita moral calvinista de les classes dominants europees ens vol prendre.
Grècia, bressol de l'epicureisme que ens ensenya a buscar la felicitat i l'amistat rebutjant el dolor, el temor i el malbaratament; de l'hedonisme que identifica el bé amb el plaer i de l'estoïcisme que vol conviure amb la natura i la raó, s'enfronta, de moment sola, a unes institucions sense legitimació democràtica que, parlant en nom d'Europa la volen convertir en un ramat de pobles tristos, aplicant la filosofia burgesa del polític reaccionari francès Thiers que el 1849 deia “Vull que la influència del clero sigui totpoderosa: hi compto per propagar aquella bona filosofia que ensenya a l'home que és aquí a baix per patir, i no pas aquella altra filosofia que diu a l'home: “Gaudeix””.
No podem abandonar Grècia, ens hi va una vida feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada