diumenge, 10 de maig del 2015

CAMARADA NICO, COM, A CAUSA DE LA INAUGURACIÓ D'UNA FONT, TREU EL CAP L'ESPECTRE DEL ESTALINISME (I).

Veieu la diferència entre les dues fotografies?

Camarada Nico, ens coneixem des del 1975 (Franco encara viu) quan tots dos militàvem a la Joventut Comunista de Catalunya i l'organització ens preparava per anar a la “mili”. Vam coincidir a Sant Climent Sescebes, després et vaig perdre la pista i només sé que a mi em van enviar a la Seu d'Urgell a la fortalesa de Castellciutat (avui és recordada com una fita important de la Guerra del 1714, però no per les putades que es van fer a tants soldats), a la “Tercera Compañia” del “Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62”, on tots érem anarquistes, comunistes, “delinqüents” socials i “maricons”. Vaja, una colla de “vagos “i “maleantes” amb fitxa policial, per entendre'ns. Et vaig retrobar, amb gran alegria per la meva part, quan vaig arribar a Olesa el 1992 i des del mateix partit (ICV), vam discutir, coincidir, discrepar fins que vas anar a parar Esquerra Unida i malgrat que estava d'acord amb tu en moltes coses, vaig decidir quedar-me perquè, sincerament Nico, no volia jugar a dividir més l'espai de l'esquerra alternativa nacional (de Catalunya).

Per tot el nostre passat i perquè formem part de la mateixa família ideològica; aquell venim de lluny i anem més lluny encara del PSUC, recordes?, t'aprecio Nico. El que ja no sé és si aquest afecte és de tornada, perquè, que em contestis al Facebook(cliqueu aquí sobre) amb l'exabrupte, la desqualificació i la mentida la meva llegítima crítica a la inauguració d'una font, m'ha deixat descol·locat.

El que més m'ha dolgut, Nico, és que hagis caigut en un dels pitjors vicis de la dreta, localista i carrinclona sigui d'on sigui: Em negues la condició d'olesà. Malgrat que ja fa 24 anys que sóc a Olesa ¡i encara que acabés d'arribar ahir, que collons!, em tractes de vostè ( a mi Nico?) no com a signe d'un fals respecte sinó per a marcar distancies, per a poder-me atribuir una suposada manca de sensibilitat cap a un moment, com tu dius, “bonic, nostàlgic i emocionant” que van viure els “olesans de tota la vida”. Això de negar-me la olesanitat ja ho va fer una notable “patum” intel·lectual l'any 2002 quan des de la revista “Fòrum Olesa” em vaig atrevir a reivindicar la figura de l'alcalde Fèlix Figueras, afusellat pel franquisme, i altres víctimes per la democràcia i qüestionar la del “insigne patrici” D. Alfonso Sala. Imaginat Nico, un foraster opinant de coses que no s'han de remenar per la tranquil·litat dels olesans de pro; i ara, que s'ha cregut¡. Tu, camarada Nico, ara  m'has fet el mateix, també m'has exclòs de la olesanitat “comme il faut”. El “salisme” sociològic olesà encara cavalca transversalment de dreta a esquerra.

Anem a la font?. Vinga home, no em facis combregar amb rodes de molí, Nico. Qui s'ha aprofitat d'un moment “bonic nostàlgic i emocionant” ha sigut el Bloc Olesà que, si bé com tu mateix dius, en quatre anys no ha inaugurat res, vés per on aprofita que s'està en ple procés electoral per inaugurar la Font de Can Sole . I no em vinguis amb el sopar de duro de què era un acte de la Comunitat Minera Olesana i que l'Ajuntament passava per allà i es va trobar amb tot el “tinglado”, com em vols donar a entendre al Facebook, perquè la placa commemorativa col·locada a la font ho diu clar: “.. Ajuntament i Comunitat Minera...”. I la mateixa “Infominera març 2015” també: “...inauguració de la Font de Can Soler
 i el seu entorn, una obra participada per l'Ajuntament i la Comunitat”.... Nico, camarada, posa't la mà al cor i digues: que hauria passat si això ho arriba a fer un govern municipal amb el Bloc Olesà a l'oposició? Doncs tots els arcàngels del cel baixant amb espases flamígeres enceses per expulsar del paradís de la democràcia als atrevits manipuladors dels processos electorals en profit propi, oi?.

En fi “pelillos a la mar” que es diu en castellà, però és allò de la dona del Cèsar i l'honestedat, saps Nico?. A més a més, el Bloc heu posat en un compromís a la Comunitat Minera Olesana S.C.C.L. per no haver-li advertit que el dia triat per a inaugurar la Font de Can Sole no era el més adient, posant al davant els vostres propis interessos de partit (ja us anava bé) i de rebot s'hi han vists emmerdats uns companys argentins que havien vingut a explicar-nos interessants experiències sobre cooperativisme i aigua. Molt bé, tu!. (seguirà perquè hi ha més coses a respondre)