Necessitem un cuiner honrat i amb experiència, però
de la vella escola, que no faci collonades sinó guisats contundents,
que l'estomac agraeix quan hi ha gana. Capaç de maridar gustos en
aparença contradictoris; mar i muntanya o, millor, un niu
empordanès, que segons ens va deixar escrit el Manolo Vázquez Montalban a
“L'art de menjar a Catalunya” és un plat “rotund com alguns
actes d'afirmació política com la presa de la Bastilla, l'assalt al
Palau d'Hivern, el 14 d'abril de 1931, o el Primer de maig de 1974 a
Portugal...agressiu, (però) melós...fill de la tramuntana i parit a
la barca més boja que mai tornés a cap port.”.
 |
| NIU |
Escolteu a la banda sonora del mes
de Juliol al gran Antonio Molina cantar el tanguillo “Cocinero,
cocinero”. Va per a tu Joan.
1 comentari:
Hola Martí. Buscant dades de la festa de Treball he trobat el teu blog Treballar cansa (però "els cansats fan la feina"...) T'he de dir que jo també he estat al PSUC i que m'agrada molt les bandes sonores que poses al teu blog, encara que moltes no les puc sentir. Només dir-te que, ara, també sóc independentista i que m'agradaria que el Joan Coscubiela representés una esquerra valenta i estelada, per tal que sigui determinant la seva feina en el país més petit (i per tant més fàcil de treballar) des del primer dia . Tenim molta responsabilitat, Martí. Ens cal renovar les estructures a fons, i serà amb un estat nou que podrem fer-ho si comencem a estar.hi ara i no deixem la feina d'aconseguir-ho a la dreta que, incomprensiblement, podem dir que lidera el procés, relativament.
Salut, company!
Publica un comentari a l'entrada