dissabte, 31 de març del 2007

(I) SOBRE LA "CARTA OBERTA A NA MAGDALENA GRAELLS ....". DEBAT SOCIO-LINGUISTIC AMB ELS MEUS AMABLES COMENTARISTES (el socio-polític un altre día)

Pompeu Fabra, seny ordenador del nostre verb ara questionat per Don Oscar.

No tothom pot presumir d'un “blog” que inicií llur caminada per la xarxa amb l’aval del “món universitari” tan dignament representat per Na Carla (de qui em poso als seus peus) i per il·lustres filòlegs com Don Oscar. Si hi afegim les profundes reflexions del conjunt d’interpel·lants (inclòs el que demana “caña al mono”) sobre la modernitat i les obsessions històriques de un sector concret de la ciutadania, permet pensar que aquest modest calaix pot aspirar a ser un referent per a la cultura i la societat olesana. Com a editor em sento honorat: gràcies a tots i a Na Carla (com que em penso que es la única comentarista femenina no puc escriure “a totes” car seria una incongruència de nombre i si obviés la referència una incorrecció de gènere, imperdonable en un món tan correcte com el que ens movem en aquesta pàgina).

Entrem doncs en matèria i en resposta a Don Oscar (i de refiló a Na Carla i al conjunt de la respectable comunitat científica que ambdós representen)començant pel debat sobre la parla i l’amor que ens infon als vernacles, que els dos, d’alguna manera, han plantejat.

No es pensin els meus interlocutors, com ho donen a entendre, que he tingut un "lapsus linguae", doncs no em refereixo al imperatiu verbal com a temps de verb, sinó com a idea subjectiva. M’explicaré: a mi ( i només a mi) i fruit de la meva experiència personal (i només meva) amb Na Magdalena, l’oració “Vull parlar amb tu!” en el seu context (i només en el seu) em sona més a ordre que a desig (tinguin en compte que l’ordre és més propi de la dreta que el desig que ens pot portar al pecat de la concupiscència) i em venia que ni pintada per dir el que feia temps que tenia ganes de dir; al cap i a la fi el seny i la rauxa conformen la identitat nacional catalana, juntament amb la llengua i el pa amb tomàquet.

No amagaré les meves jovenívoles vel·leïtats leninistes i/o maoistes (fins i tot més d’un i més de dos respectables ex-ministres del PP les han tingut i no ha passat res) però discrepo amb Don Oscar que la suposada tendència conservadora de una persona comporti un plus d’estimació i consideració cap a la llengua que un hom utilitza respecte d’una altra de tendències esquerranes. Em penso que confirmar aquesta tesi, que no dubto a dir que es interessant i agosarada, precisaría estudis solvents, que per ara no hi són, semblants als que va fer el prestigiós psiquiatre Sr. Vallejo-Najera a les presons franquistes a on va demostrar que el Marxisme era una malaltia mental que afectava a una bona part de la població, o potser seria millor, i així no ens complicariem gaire la vida, una manifestació papal “ex cathedra” semblant a la del Papa Pius XI que a la Encíclica “Divini Redemptoris” (1937) va aclarir que el comunisme era “intrínsecament dolent”. Des d’aquestes premisses el debat es podria enriquir molt Don Oscar, no creu?.

Dit això, haig de reconèixer que Don Oscar és un lingüista imaginatiu, innovador de la normativa fabriana que els temps va deixant obsoleta, capaç d’”épater le bourgeoìs” i deixar petit al mateix Noam Chomsky. El seu comentari ho demostra: la tendència a substituir els imperatius (en aquest cas si) pels subjuntius presents, la modificació de paraules , el canvi d’accents oberts per tancats i viceversa, la utilització de majúscules per minúscules, és una interessantisima aportació a la gramàtica i un revulsiu per a la anquilosada Secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans (IEC). Compareu el mateix text segons la vella norma d’En Pompeu Fabra o d'acord amb la “trencadora” de Don Oscar (en vermell les discrepàncies linguistico-filologiques), sens dubte això es consideració per la llengua, felicitats.

Versió del text amb la norma del IEC ( classicisme anquilosat):
“Mare meva la desentesa dels olesans. Sabeu que vol dir un imperatiu? Apreneu una mica de llengua per saber que en aquest cas “Vull parlar amb tu!” expressa desig i no ordre. però imagino que l’esquerra que s’inspira en principis maoistes o leninistes no té cap tipus de consideració per la llengua.
En fi, toqueu de peus a terra d’una vegada i comenceu a teixir programa “de debò” en comptes de tantes collonades.”

Versió de Don Oscar (innovació i modernitat ):
“Mare meva la desentesa dels olesans. Sabeu que vol dir un imperatiu? Aprengeu una mica de llengua per saber que en aquest cas Vull parlar am tu expresa dessig i no ordre. però imagino que a l’esquerra que s’inspira en principis Maoistes o Lenninistes no té cap tipus de consideració per la llengua.
En fi, toqueu de peus a terra d’una vegada i començeu a teixir programa “de debó” en comptes de tantes collonades.”

PS. Utilitzo el Don en lloc del En per que m’agrada més i em dóna la gana.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.