“Ja fa temps que estem entrant en una nova etapa. Hem passat de tenir un progrés general a viure uns moments difícils de crisi econòmica gran i una desorientació social que està provocant un gran desencís.Què cal fer per afrontar aquesta realitat?. Doncs actuar responent a les necessitats reals, ser clars, objectius i seriosos.Olesa, com a tot arreu, es pateix aquesta crisi i per tant s’ha de treballar per anar endavant essent autoexigents i anar a totes.Hem de rebutjar la cultura del no, hem d’aprofitar tots els nostres recursos recuperant la mentalitat d’apostar per l’ eficàcia, la cultura de l’esforç, l’exigència i el sentit comú, i mirar amb positivisme tenint confiança en el futur; un futur que exigeix canvis i tenir clares unes paraules de Victor Hugo que diuen així: ”quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d’hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans”.
Aquest text s’ha publicat al “Parlem-ne” que ha editat CiU d'Olesa de Montserrat el darrer mes de Desembre. Obvio l’autoria perquè m’imagino que no deixa de ser fidel reflex del pensament de l’equip editorial i el que m’interessa es el missatge que es pretén donar.
CiU, ja sigui a Olesa de Montserrat o de Bonesvalls i en el preuat estil transversal (eufemisme d’interclassista) de la dreta que representa, ens vol fer veure la crisi econòmica (que realment existeix i es absurd negar-ho) com si fos una mena de plaga bíblica que Deu Nostre Senyor ens envia, ves tu a saber perquè, al conjunt dels mortals i que afecta a tothom de la mateixa manera, sense distinció de classe, gènere, raça, religió o altra condició social. I feta l’anàlisi de la situació, amb el mateix rigor conceptual ens ve a dir (deixeu-me parafrasejar lliurement a Fernando VII) “vayamos todos juntos y yo el primero, por la senda de la recuperación económica” i ja sabem com va acabar la historia.
L’asèpsia, no gens ingènua, que ens proposa CiU oblida que qui ha provocat la crisi i s’ha aprofitat d'ella te noms (també a casa nostra) que s’han continuat enriquint al seu redós (ara ja se sap que mentre l’atur augmenta les principals fortunes s’han incrementat un promig del 27%), i per això son d’una obscenitat temerària les crides genèriques i tramposes fetes a les classes populars, a “la eficàcia, a la cultura de l’esforç, l’exigència” i a “ser clars, objectius i seriosos” sense que es faci de manera crítica ni una sola proposta que, des del granet de sorra que es l’ajuntament d'Olesa i amb ajuts o sense ajuts de la Generalitat i/o del Govern del Estat, les ajudi a aguantar el cop (altra tema de discussió seria que aquestes classes siguem capaces d'autotutelar-nos i donar una sortida progressista a la crisi).
Fer cites literàries es perillós perquè al ser part d’un tot en aquest es pot trobar l’antítesi d’aquella part i així veiem que Victor Hugo en el mateix text també diu: “Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que al menys una vegada l’any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.”. Aquí esta la mare dels ous, que les condicions materials d'existencia et permetin tenir la llibertat suficient per poder viure sense permís. La resta es fum que enganya i tapa la realitat.
"Por el humo se sabe donde esta el fuego". Us convido a escoltar la "Romanza de Fernando" de la sarsuela "Doña Francisquita" . Musica de Amadeu Vives. Canta el gran Alfredo Kraus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada