diumenge, 17 de gener del 2010

EL BISBE CATOLIC MUNILLA TOT UN EXEMPLE DE CARITAT I COMPASSIÓ

El patiment del poble haitiá..............

Tot això ho vaig llegir ahir, dia 16, al diari (en un sol dia¡¡¡)

-A HAITÍ L’ESTAT S’ENFONSA I DEIXA DESEMPARADES LES VÍCTIMES.
Tots els senadors han mort, la oficina anticatàstrofes esta destruïda i el president no aconsegueix contactar amb els ministres supervivents
A l’Hospital General nomes queden 20 dels 110 metges.
La mes gran fossa comuna oberta per a evitar epidèmies espera l’arribada de 7.000 cadàvers.
Cents de milers de persones dormen al carrer entre draps i llençols.
La nit va començar amb els primers assalts i saquejos de botiges i edificis.
Encara s’escolten als nens sepultats.

-L’FMI ANUNCIA COM “AJUDA” UN NOU PRESTEC PER A HAITÍ.
El director general del Fons Monetari Internacional Straus Kanh ofereix una altra càrrega creditícia a un país que ja deu 1.885 milions.

-COMISSIONS BANCARIES A LES DONACIONS
La hecatombe d’Haití ha despertat la solidaritat dels ciutadans espanyols i alguns d’ells han aportat el seu granet de sorra malgrat que el seu banc o caixa els hi ha cobrat una comissió per prestar la seva ajuda.

I davant de tot això el ciutadà Juan José Munilla que treballa de bisbe a l’Esglesia Catòlica, Apostòlica i Romana a Donosti (o Sant Sebastià) diu a la cadena SER el 14-1-2010:
“Creiem fermament en que el mal no té l’ultima paraula, en que Déu ens ofereix una felicitat eterna i crec que existeixen mals mes grans, encara que sembli fort el que diré. Existeixen mals mes grans que els que aquests pobres d’Haití estan patint aquest dies (....) .Ens queixem molt pels pobres d’Haití, però igualment també (...)hauríem de plorar per la nostra pobra situació espiritual, per la nostra concepció materialista de vida. Potser es un mal més gran el que estem patint nosaltres que el que els innocents també estan patint”. I per justificar-se el dia 15 aclareix “Estava parlant en un pla teològic, donant resposta a una pregunta d’indole teològic.”.

No es diu que el seu déu diu que el dolor s’ha de compartir. Que s’ha d’estar al costat dels pobres?. On és la compassió cristiana?. On és la caritat cristiana?. Preguntes reals que no volen respostes teològiques.

Per l’amor de Déu ciutadà Munilla , calli i, si mes no, resi.




.........i el patiment del ciutadá Munilla

5 comentaris:

gianna ha dit...

¡ QUE VERGUENZA LO QUE DICE ESTE OBISPO!
paso en Haiti pero pudo haber pasado en España o en cualquier otro lado...
¿y si le pasa a el o a su familia?
que diria

Joaquín Campos ha dit...

Si els fills de puta volassin no veuriem mai el sol.

TE NOMBRO EN MI ULTIMA ENTRADA.
PASATE A MIRAR.
SALUD.

Joaquín Campos ha dit...

TE NOMBRO Y TE COPIO...

Montserrat ha dit...

I parla d'espiritualitat?

Ara diu que la notícia es magnifica igual que el seu comentari ha estat "mal interpretat".

Munilla, encara sort que no vola.

Petons!

gianna ha dit...

hay muchos como este obispo....
estamos viviendo una etapa muy individualista, egocentrica....
es mas facil vivir en una capsula de cristal ......que en medio de esta dificl realidad que es mundial....
saludos